Categoria llibre: Adults

El Pep Costa sap per experiència que les relacions entre germans són difícils d’explicar. Les paraules no donen l’abast, es perden els matisos, els codis, l’entrellat dels anys; tant per tant, és preferible callar i tirar milles. Les bessones, les grans, sempre en discòrdia, fa anys que no es parlen, però una emergència de l’Eva temperamental provoca la visita de la flegmàtica Sara, amb la mediació si us plau per força del Pep, que sempre té un ull clavat al retrovisor de la moto per si de cas. Som al setembre del 2007 i comença un compte enrere que pot canviar-ho tot.

El cel no és per a tothom recrea quatre dècades d’aquest joc subtil de pesos i mesures que és la vida d’una família i els seus topants. Els esforços per obrir-se camí malgrat la malaltia d’un pare que sublima l’afició pels avions tot fent maquetes i els retrets d’una mare que només refrena la seva agror quan treballa a la perruqueria. Els afanys, els sacrificis i les traïcions dels tres fills per fer realitat els somnis d’arrelar, de volar, de fugir corrents. Són quaranta anys, també, de canvis socials, polítics, econòmics i urbanístics d’un país el paisatge del qual –terra, mar i aire– es transforma davant dels ulls del lector com un diorama en moviment.

El primer llibre de relats de Alasdair Gray és una magistral col·lecció que, amb la seva novel·la Lanark, el va situar com un dels més originals i importants escriptors escocesos.

Hi trobem relats, il·lustrats pel propi Gray, sobre l’estructura jeràrquica de la societat, el culte als óssos, l’explotació industrial dels ànecs, la construcció d’obres faraòniques o la lingüística del segle XVIII. Encara que, realment parla sobre aquests temes? Segons Jonathan Baumbach del New York Times, ‘Alasdair Gray és un rebel que lluita de manera desesperada contra la tirania interioritzada’ i les seves ‘Històries inversemblants, en general, són violents gestos de llibertat estètica i moral. Uns melancòlics, i de vegades extàtics grinyols de cadenes que insisteixen —mitjançant l’exemple del seu humor, energia i bellesa— en la transcendència de la imaginació.’

Després de l’èxit aconseguit amb Il·lustres execrables, Malcolm Otero i Santi Giménez tornen a la càrrega amb trenta personatges més, sempre amb la intenció de descobrir la seva cara b.

Un volum mordaç, irònic i amb cops d’enginy i d’humor brillants, que arrossegarà els incondicionals del programa Via Lliure de RAC1, a més d’un públic àvid d’entreteniment.

No apte per a avorrits o primmirats, aquest llibre ens fa petar-nos de riure, però a vegades també ens glaça el somriure, perquè els il·lustres que hi apareixen han fet més d’una malifeta. (Per als de l’ESO: una malifeta és una trapelleria… Ai no, que tampoc s’entén, què és una trapelleria. En fi, que no són models de conducta, per molta fama que hagin adquirit).

Otero i Giménez fan una autòpsia moral a cadascun d’ells i ens ensenyen com es pot ser il·lustre i execrable alhora, perquè qui estigui lliure de culpa que llanci la primera pedra…

“Tinc por. Ho reconec. Mai no m’hauria pensat que podria entrar en una presó, i ara ja hi soc. M’hauria pogut imaginar vivint mil i una aventures i desventures diferents, plantant cara a imprevistos i daltabaixos de tota mena, que ja tinc una edat. Però ingressar a la presó no figurava en cap dels meus plans. Ni en cap dels meus malsons. Mai de la vida.
Ben mirat, suposo que perdre la llibertat i acabar tancat entre quatre parets no entra en els plans de ningú. En els meus, segur que no”.

“L’ala esquerra” és la primera part d’”Encegador”, un monument literari concebut en forma de papallona que narra un viatge vital a través d’un Bucarest on es fonen l’experiència personal i el temps històric.

Aquest volum se centra en la infantesa i la joventut del protagonista, un trajecte mitològic i fantasmal on les estàtues cobren vida i els records familiars esdevenen llegendes fosques. Cărtărescu es mostra en aquest llibre en tota la seva esplendor.

Membres de la Securitate, lluites entre àngels i dimonis, papallones gegants i la connexió amb la figura materna són només alguns dels elements d’aquesta novel·la salvatgement imaginativa, una obra visionària que conclou amb una crida a les armes espiritual.

“L’art de portar gavardina” és un concentrat de memòria, emoció i plaer de narrar. Imaginats o viscuts, els tretze contes d’aquest recull revelen una capacitat d’observació que confirma Sergi Pàmies com a artesà d’un estil cada vegada més depurat, en què les emocions i els detalls són protagonistes. De la pròpia infantesa a la vellesa dels pares, del romanticisme de la decepció al pànic d’estar a l’altura de les expectatives dels fills, de la perplexitat individual de l’adolescència a les cicatrius col·lectives del segle XXI, el llibre combina reflexió, ironia, melancolia, causticitat i lucidesa i troba en la fascinació per l’absurd i la capacitat de sorprendre’s els antídots més eficaços per combatre les absències, els fracassos i altres desconcerts de la maduresa.

Un matí de finals d’estiu, el famós mercat de la Rambla ha despertat amb una escena macabra que trasbalsa la ciutat. El que hauria d’haver estat un dia tranquil en un dels racons més acolorits i bulliciosos del centre de Barcelona, ha quedat tenyit per la sang d’un crim esfereïdor. A pocs metres, l’emblemàtic teatre Romea, serà un dels escenaris de l’acció absorbent d’aquesta novel·la.

L’Albert Martínez, el singular detectiu creat per Marc Artigau i Jordi Basté, bon vivant i seductor, hereu del Carvalho de Vázquez Montalbán, es troba immers en un cas en què l’amistat i la traïció, el talent i l’enveja es combinen fins desembocar a un final frenètic.

L’advocat del Lincoln es juga la seva reputació en un cas arriscat.

Mickey Haller, l’advocat del Lincoln, rep un missatge de text que crida la seva atenció: “Trucam al més aviat possible: 187”. 187: el codi policial que correspon a l’assassinat. Per un advocat, aquest tipus de casos són més arriscats, però duen xecs més sucosos, i això sempre significa que Haller ha de donar el màxim.

Assetjat pels fantasmes del seu passat, Haller ha de treballar fins a l’extenuació i aplicar tot el seu talent en un cas que podria portar-li la redempció total o provar la seva culpa definitiva.

Aquesta trepidant novel·la explica la història de la família Verdera, una família poderosa de
Mallorca, antics falangistes, que es van fer rics fent sabates. Ambientada en el present, el protagonista
és un escriptor mallorquí que viu a Barcelona i que era amic d’infantesa del fill petit
de la família, en Leo. Un dia li encomanen escriure la biografia de la mare del Leo (que acaba
de morir), una actriu de teatre espaterrant i polèmica que va deixar tot un seguit de dietaris
sobre la seva vida. De mica en mica, el protagonista descobrirà que els dietaris de la famosa
actriu amaguen un secret molt fosc que podria desmuntar l’imperi dels Verdera, cosa que ells
no estan disposats a permetre de cap de les maneres.

L’assassinat del germà de l’Aina Saborit, diputada al Parlament i líder del moviment independentista, i la desaparició de la seva cunyada, provoquen una investigació policial que atreu els focus dels principals mitjans de comunicació del país. El cas cau en mans d’en Ton Domènech, un mosso d’esquadra moderadament independentista que idolatra l’Aina fins que descobreix la cara oculta de la política.

Entre assessors polítics desenganyats, empresaris corruptes, periodistes sensacionalistes sense escrúpols, sicaris, detectius privats, relacions sexuals equivocades i xantatges, la recerca del culpable de l’assassinat esdevé una muntanya russa on tothom té coses per amargar.