Tipus: Novetat

La Mathilde és una dona encantadora d’avançada edat, que sempre va acompanyada d’un gos dàlmata. Ningú no diria que és una assassina a sou implacable, capaç de matar sense remordiments i sense deixar rastre. Però ho és. Una professional del crim que, malauradament i contra tot pronòstic, va perdent el cap a poc a poc i acabarà cometent massa errors.

«Mathilde no malgasta mai ni una sola bala, sempre fa una feina neta i sense nyaps. Això d’avui és una excepció. Una fantasia. Hauria pogut actuar des de més lluny, fer menys destrosses i disparar una sola bala, això segur. No sé què m’ha agafat, és així. Si l’hi pregunten, això és el que contestarà. A més a més, no té cap importància, el que importa és que l’individu estigui mort, no?»

Al cap de més de 35 anys, Pierre Lemaitre treu del fons del calaix la seva primera novel·la policíaca, escrita l’any 1985, però no publicada mai. Una obra inèdita que marca l’inici i el final de l’escriptor en l’àmbit de la novel·la negra, i en què ja són presents el to irònic, l’estructura brillant i la seva característica aroma de crítica social.

Mai no s’acaben de saber els gustos dels que tenim més a prop.

Magí Camps ens relata les aventures i desventures ­amoroses algunes, eròtiques les altres i descaradament sexuals la majoria­ d’un grapat de personatges d’allò més divers. Diversos, però reals com la vida mateixa, i és que molts podrien ser coneguts nostres, amics íntims o, fins i tot, família. Mai no s’acaben de saber els gustos dels que tenim més a prop. En aquest aplec de relats hi tindrem des d’esgarips imprevistos, però plaents, a cossos de campionat passejant-se i exhibint-se a la platja. També des de tradicions ancestrals, que tenen a veure amb pits i copes de xampany, a recitals de poesia culta en ple acte sexual.

La seva entrega i participació com a combatents en la lluita contra el feixisme va ser cabdal en l’estratègia bèl·lica per part del bàndol republicà. Però, a mesura que la guerra anava avançant, les seves organitzacions les van relegar a tasques a la rereguarda, fins i tot desprestigiant la seva condició com a milicianes. Finalment la història les va oblidar. Però qui van ser aquestes combatents? A quins fronts van lluitar? Com es va produir la retirada de les dones del front? Què van fer fins la derrota de l’any 39? Quin va ser el seu destí final? La recerca per tal de reconstruir les seves biografies i recuperar així el paper fonamental que van exercir en els fets històrics seran el fil conductor per explicar els fets des d’una perspectiva de gènere.

Bernhard Schlink ens ofereix en aquest inèdit volum petites píndoles dels grans temes que ha tractat en la seva carrera abordats amb elegància i sensibilitat perfectament mesurada.

Un home s’acomiada de l’amic a qui va delatar. Un altre destrueix allò que ha estimat i perdut. Una parella, que d’adolescents s’havien estimat, es retroben en la maduresa. Una dona ha de decidir si vol concedir un darrer desig abans de la mort a l’home que la va abandonar i humiliar. Una altra, ateny la felicitat posant en joc un tabú. Un noiet descobreix la mare com mai no l’havia coneguda i es descobreix a si mateix. Un home es capfica amb les relacions que ha tingut amb el germà que s’ha llevat la vida. Dominat pels seus records, un home cerca de reconciliar-se amb el passat. Un petit esdeveniment fa que un home vell es refermi en el seu amor per una dona jove.

«Es de una inmoralidad de fondo, mucho más que de forma, tan enorme, que consideramos imposible su publicación».

Amb aquesta rotunditat, la censura franquista impedia l’any 1971 que arribés als lectors Visita a la senyora Soler, una de les «novel·les perdudes» de Manuel de Pedrolo, que s’ha mantingut inèdita fins ara. Escrita el 1959, la sexualitat femenina hi és tractada des d’una òptica del tot intolerable per a la moral de l’època. La Jordina té 27 anys i mai ha tingut relacions sexuals. L’ambient familiar i social reprimeix el seu desig. Però la Jordina té un malson sexual recurrent, i amb l’ajut de la seva amiga Simona i de la psicoanàlisi, troba el camí per expressar els seus sentiments i necessitats més profunds. Les conseqüències d’aquest despertar seran imprevisibles. Amb el rerefons polític i social de la grisa Barcelona de la postguerra, Visita a la senyora Soler esdevé un cant agònic en favor de la llibertat. L’autor mostra la repressió, l’opressió moral de la culpa i del pecat, la dificultat de viure en plenitud, i ens acosta a la reivindicació, sempre present a les seves novel·les, de la llibertat sexual de la dona, la seva personalitat, caràcter i capacitat de decidir allò que desitja i vol.