Tipus: Novetat

Ens recordaran duu el lector a l’estiu de 1794 que Goethe i Schiller van passar junts, uns dies que van esdevenir crucials no només pel que fa a la seva obra, sinó també per a la seva relació personal. Aquest és, sobretot, la història d’una amistat, de l’home que s’amaga rere el mite, de les seves il·lusions i de les seves recances, dels seus anhels més profunds i de les seves pors més inconfessables.

Dues nouvelles i deu relats més, en què el mestre del thriller nòrdic Jo Nesbø fa esclatar les pitjors conseqüències de les passions humanes. I si en un primer bloc de relats la preeminència és per a la gelosia, la infidelitat i el desig, en el segon ens situem en un futur proper, distòpic per moments, on la supervivència i l’egoisme agafen el relleu: un inspector de policia grec que les lliçons de la vida han convertit en un expert en gelosia, un taxista que troba una arracada de la seva dona en un cotxe que pertany al seu cap, l’estrany vincle que s’estableix entre dos passatgers del vol cap a Londres, un psicòleg a sou del crim organitzat… Nesbø també ens porta a una Amèrica futura on l’elit de classe alta espera que els rescatin des de dalt d’un gratacel, mentre la gent del carrer lluita per sobreviure.

El 4 de maig de 1970, la Guàrdia Nacional va disparar contra universitaris desarmats que protestaven contra la guerra del Vietnam a la Kent State, la universitat estatal d’Ohio. En un tiroteig mortal de 67 trets, van assassinar quatre estudiants; nou en van resultar ferits. Aquell va ser el dia en què els Estats Units va apuntar les seves armes contra els seus propis fills, un esdeveniment que va commocionar el país i va quedar gravat a foc  en la memòria col·lectiva. Uns dies abans, un Derf Backderf de deu anys va veure aquells soldats de la Guàrdia patrullant per la seva ciutat natal, a prop de Kent; els hi havia enviat el governador per ofegar una vaga de camioners.

El juny de 1925, Werner Heisenberg, de vint-i-tres anys, es retira a Helgoland –una petita illa del mar del Nord fuetejada pel vent– per descansar i tractar-se una al·lèrgia. Insomne, Heisenberg fa llargs passejos nocturns i una matinada té una idea que transformarà la ciència i la nostra concepció del món. És la primera pedra de la teoria quàntica.

Quan una jove aparentment sana es desploma de sobte al metro de Nova York i mor en arribar a l’hospital, el seu cas és atribuït a una agressiva variant de la grip. Fins que acaba sobre la taula d’autòpsies del veterà mèdic forense Jack Stapleton, qui descobreix unes sorprenents anomalies: la jove havia sofert un trasplantament de cor i, a més, el seu ADN coincideix amb el de l’òrgan rebut.

Després que altres dues víctimes morin de forma igualment fulminant, Jack comença a témer que la ciutat s’enfronti a una pandèmia sense precedents. I, quan nous casos són descoberts a Los Angeles, Londres i Roma, Jack ha d’emprendre una carrera contrarellotge per a esbrinar quina classe de virus pot causar aquests estralls. La seva recerca li condueix a un fascinant nou tipus d’enginyeria genètica que està fent somiar a la comunitat científica… i atraient l’atenció dels seus membres amb menys escrúpols.

La protagonista d’aquesta història treballa al departament de comunicació d’una companyia telefònica. Després de dos permisos de maternitat i una reducció de jornada, els seus caps la sotmeten a un pla d’assetjament laboral que consisteix a no passar-li cap mena de feina. Cada dia encén el portàtil i s’enfronta a sis hores de buidor. Decebuda, trama una venjança que escriurà en forma de dietari: durant 365 dies no comprarà res que no li sigui de vital importància. Entremig, però, la vida personal també se li capgira quan el seu marit decideix deixar la feina per convertir-se en una estrella del rock.

L’instant abans de l’impacte fa una radiografia àcida sobre les polítiques de conciliació i la societat de consum. Escrita amb un humor negre i corrosiu, qüestiona les idees preconcebudes sobre la felicitat i l’amor.