Tipus: Novetat

A l’estiu : A l’hivern

A l’estiu, el cucut canta, el gelat es fon, les espigues maduren, el fruit cau i la finestra s’obre… I a l’hivern? Esdevenen altres fenòmens meravellosos: el liró dorm, la sopa bull, el gra germina, les fulles cauen, la xemeneia fumeja…

Després de Quan desperta el sol, Al prat i Al cel, arriba l’últim títol d’aquesta col·lecció de llibres de cartró de petit format per als primers lectors, un joc d’imatges i paraules sobre els canvis que tenen lloc al llarg de les estacions tant a l’entorn natural com a la llar.

Giovanna Zoboli crea una correspondència poètica entre l’estiu i l’hivern mitjançant un vocabulari senzill i unes frases sintètiques i evocadores que dialoguen amb les il·lustracions belles i subtils de l’artista premiat italià Philip Giordano.

Aquesta col·lecció, indispensable durant l’etapa de l’educació infantil, és ideal per despertar els sentits i estimular la intel·ligència. Alhora que els petits de la casa es familiaritzen amb el llibre com a objecte físic, podran assimilar contingut interdisciplinari sobre el temps, els animals i els verbs de moviment.

Cuina! o barbàrie

«Ens fa tanta mandra fer el sopar que amb la quantitat suficient de sucre seríem capaços de menjar-nos una caca de gos, trobar-la bona i defensar-ho davant de qui fos. No sigueu bàrbars, cuineu!»

Cuinar no és obeir unes instruccions, ni sotmetre’ns a una llista d’ingredients, ni planificar minuciosament la compra del supermercat. Ben al contrari, cuinar és tot allò que passa als marges d’una recepta: és improvisar, arriscar, decidir. Cuinar és, en definitiva, atrevir-nos a ser lliures. Contra l’extinció d’aquest atreviment, contra el síndrome del no-tinc-temps i la barbàrie d’una societat que menja però no cuina, aquest llibre ens urgeix a recuperar el sentit de l’acte més primigeni de la vida: alimentar-nos.

Entusiasta, inconformista i hilarant, Maria Nicolau ens obre les portes a una cuina rica, sostenible, apassionada i, sobretot, coherent. Una cuina explicada a través de la història i la ciència, la natura i la tecnologia, els episodis col·lectius i la vivència íntima. Per què l’olla és l’invent primordial de la civilització? Què ho fa que els pastissos s’inflin al forn? Com és que només comprem salmó i lluç, tenint el Mediterrani ple d’altres varietats de peix? En aquest llibre, molt més que receptes, trobareu una cuina que respon a la necessitat de subsistir, però també al goig de compartir i que ens recorda que nosaltres som els últims responsables de la manera com vivim.

Petrocalipsis : crisis energética global y cómo (no) la vamos a solucionar

La lectura d’aquest llibre deixa clar que si volem evitar el pitjor escenari, el «petrocalipsis», hem de deixar d’enganyar-nos, comprendre la nostra situació real i actuar com més aviat millor en conseqüència.
Petrocalipsis és una anàlisi crua i clar de les possibles alternatives al nostre sistema energètic actual. Enfront del triomfalisme que moltes vegades exhibeixen les notícies sobre la futura utilització de noves fonts energètiques, el llibre planteja amb concisió per què no funcionen ni funcionaran cadascuna de les falses solucions que s’han vingut discutint durant les últimes dues dècades. No hi ha solucions senzilles ni dreceres al dilema que planteja la transició energètica, doblement necessària no sols per l’impacte ambiental dels combustibles fòssils, sinó també per un factor sovint ignorat: la seva pròxima escassetat.

Els Textos essencials de Walden, o, La vida als boscos

Thoreau va decidir escriure Walden com a resposta en forma literària de les preguntes que li feien des del seu entorn per la seva estada al bosc.

Walden o la vida als boscos (1854) és una crítica al món occidental encara vigent avui dia. Un clàssic on Henry David Thoreau (1817-1862) plasma la necessitat de viure en harmonia amb la natura. Gabi Martínez ha fet la selecció de textos d’aquest llibre i, amb les il·lustracions d’Ignasi Blanch, el lector hi trobarà l’essència filosòfica d’una de les obres cabdals de la literatura americana del segle XIX.

“L’econòmic potencial del llapis, lligat a l’educació i la creació; la recerca de la llibertat individual, i l’esperit crític, expressat a través de l’acció directa, són cabdals en el pensament d’aquest pioner de la literatura que posa la natura en el centre. Instal·lar-se durant dos anys en una cabana rudimentària al costat del llac Walden i escriure un llibre sobre l’experiència és el fruit destil·lat d’aquest pensament.”

La Dona invisible

La dona invisible és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.

Baixaré de la lluna en tirolina

El David, o Deibid Weirdo, com li agrada que li diguin, és un preadolescent que veu el món des d’una perspectiva molt diferent de la de la seva família i no està passant pel seu millor moment: els seus pares s’acaben de separar, el seu germà gran, el Dano, ha deixat de parlar-li sense que el Deibid sàpiga per què i, a sobre, s’ha enamorat per primera vegada d’una noia de la qual no en sap ni el nom.

Santi Balmes submergeix el lector en el món fantasiós i peculiar del Deibid i en els fets quotidians i extravagants que s’esdevenen en la seva estrambòtica família, i fa que visqui amb ell el seu despertar a l’adolescència, a l’amor i a la sexualitat.

Una novel·la plena d’originalitat, ironia i humor que et farà riure i emocionar amb el nen que encara portes a dins.

La Pippi no vol fer-se gran

La Pippi Calcesllargues és molt coneguda i estimada a tot el món. Al llarg de diverses generacions, nens i grans s’han sentit captivats pel seu esperit independent, imaginatiu, generós i divertit.

Aquest volum, en format còmic, és el sisè d’una col·lecció que pretén acostar als primers lectors l’extraordinari personatge de la Pippi, la nena més forta del món.

El més petit de tots

Lola Anglada i Sarriera, precursora de la il·lustració i autora cabdal de Catalunya, va escriure i il·lustrar, en plena Guerra Civil, El més petit de tots. Un llibre que pretenia inculcar els valors  republicans als nens i les nenes, alhora que posava en relleu els penosos efectes de la guerra i els beneficis de la pau. Libros del Zorro Rojo i l’Ajuntament de Barcelona recuperen aquesta obra en una edició fidel a l’original, que inclou dos assajos —sobre Anglada i sobre la LIJ durant la II República— de Montserrat Castillo, historiadora, crítica d’art i comissària de diverses exposicions de Lola Anglada, i de Teresa Mañà, filòloga i coautora del llibre El patrimoni de la imaginació: llibres d’ahir per a lectors d’avui (2007).

El títol, que és una mostra excepcional de la lluita antifeixista i el catalanisme popular, va veure la llum el 1937 per iniciativa del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, l’oficina creada pel govern de Lluís Companys un any abans per difondre la causa catalana, internacionalitzar el conflicte bèl·lic i mantenir l’ànim de la població.

Abans de ser un àlbum il·lustrat, el protagonista es va fer corpori en la figureta d’un infant vestit amb la gorra frígia —símbol del republicanisme popular—, una granota d’obrer, el puny esquerre alçat i una senyera a l’altra mà, marxant tot decidit com un milicià qualsevol per batallar contra els facciosos. L’escultor Miquel Paredes va crear aquesta peça per encàrrec del Comissariat de Propaganda, que volia traslladar un missatge de confiança i preparar la població civil per a la guerra. Segons Jaume Miravitlles, president i creador d’aquest departament, «El més petit de tots» va voler ser «la cara amable de la creu que presentaven molts aspectes tèrbols del que passava al carrer».

Dos per a mi, un per a tu

«Un per a tu i un per a mi.
I un altre per a mi. És el més just.
Jo soc grossa, necessito menjar molt.»

Soc una dona

Un text fresc i divertit de Maria Aurèlia Capmany que expressa amb humor les desigualtats de gènere i l’alegria de ser dona.

Il·lustrat per Jorgina Juvé!!