Tipus: Novetat

Cada vegada ens trobem més desconnectats de la naturalesa, però la veritat és que estem intrínsecament vinculats a ella a través d’un teixit que es desplega com l’essència que ens acull i sosté.

En El Tejido de la naturaleza, la prestigiosa biòloga Anne Sverdrup-*Thygeson elabora un recorregut que ens mostra la bellesa i les bondats de la biodiversitat del nostre entorn. En el seu viatge, es deté en els secrets que guarden els oceans, la fauna i la flora del nostre mitjà, i, amb això, ens revela de primera mà aquesta connexió inesborrable que existeix entre la naturalesa i les nostres vides. El medi natural ens alimenta, ens proporciona aigua fresca, ens permet extreure propietats medicinals de la seva botànica, controla la pol·lució i ens proveeix d’oxigen, i, fins i tot, la seva contemplació, ara que vivim submergits en la rapidesa i el soroll, ens ofereix un autèntic consol espiritual.

En plena lluita contra el canvi climàtic, aquest bellíssim assaig ens convida a reaprendre a mirar, i a apreciar la naturalesa des de la delicadesa de les petites formes de vida, posant l’accent en la necessitat d’actuar, com a individus, per a protegir aquest món natural que, en paraules de l’autora, «és tot el que tenim, és tot el que som».

Premi Goncourt 2022

«Vaig quedar com magnetitzada per aquell enigma que s’obria davant meu, atrapada per aquella doble missió impossible. Comprar la casa i trobar les armes amagades. […] Va ser una cosa inesperada, i no vaig saber ensumar l’espiral que ens havia de capgirar la vida. […] Perquè la casa és al centre del que va provocar l’accident.»

En un relat veloç que es llegeix com un veritable compte enrere, Brigitte Giraud intenta desentrellar què va provocar l’accident de moto que va fer perdre la vida al seu marit el 22 de juny de 1999. Vint anys més tard, fa la vista enrere als fets imprevisibles que van portar a l’inevitable i torna a indagar en aquelles preguntes que continuen sense resposta. Va ser la casualitat? El destí? Un seguit de coincidències nefastes?

Mentre observem l’ànsia d’una parella per mudar-se, les presses per començar a reformar-ho tot, les corredisses per anar a buscar el nen a l’escola, els plans i els canvis de plans a última hora… ens adonem que viure o, més aviat, viure ràpid, és perillós.

Tenim tendència a pensar que les revolucions són fortes: frustracions i reivindicacions cridades als carrers. Però les idees que els alimenten s’han concebut tradicionalment en espais molt més tranquils, en racons petits i aïllats on una avantguarda pot xiuxiuejar entre ells, imaginar realitats alternatives i deliberar sobre com assolir els seus objectius. Aquest llibre extraordinari és una recerca d’aquests espais, al llarg de segles i entre continents, i un avís que —en un món dominat per les xarxes socials— aviat s’extingeixen.
Gal Beckerman, editor de The New York Times Book Review, ens porta al segle XVII, a la correspondència que va impulsar la revolució científica, i després avançar en el temps per examinar els motors del canvi social: les peticions que van assegurar el dret a votar a la Gran Bretanya de la dècada de 1830, els fanzins que van donar veu a la ràbia de les dones a principis dels noranta, i fins i tot les aplicacions de missatgeria utilitzades pels epidemiòlegs que lluitaven contra la pandèmia a l’ombra d’una administració inepta. En cada cas, Beckerman mostra que els nostres moviments socials més definitius —des de la descolonització fins al feminisme— es van formar en xarxes tranquil·les i tancades que permetien a un petit grup incubar les seves idees abans de difondre-les àmpliament.
Líric i profund, La calma abans de la tempesta mira al passat per ajudar-nos a imaginar un futur diferent.

El brigadier Ferdinand, greument ferit, recupera la consciència al camp de batalla, i les seves vicissituds al poblet de Flandes on és traslladat, trufades de violència i de sexe, il·luminen amb la seva llum més crua un temps brutal de desencís i presa de consciència, al qual l’autor no s’havia apropat mai en forma de narració literària autònoma. A cavall del relat autobiogràfic i l’obra d’imaginació, Céline hi aixeca el vel sobre l’experiència central de la seva existència: el trauma físic i moral del front.

Per què se’n va la gent de les ciutats? Perquè l’enxampen. Una multitud de factors, des del preu de l’habitatge fins als efectes del turisme, empenyen les persones a abandonar els espais urbans concentrats. A poc a poc, les ciutats es buiden i envelleixen. L’estrany és que no ho notem, perquè el flux constant de persones ens fa sentir que tot està ple, en especial els centres històrics, reconvertits en parcs temàtics.

El rentisme ha substituït la producció. La ciutat s’ha convertit en un tauler de Monopoly que expulsa els que no poden pagar. Per què apostar pels habitants de classe mitjana quan l’especulació, el turisme o el consum desaforat en diumenge resulten més profitosos? Les ciutats ja no anhelen construir el futur; busquen rendibilitat.

A través de la seva història, la periodista Maria Ressa, Premi Nobel de la Pau 2021 i premi UNESCO World Press Freedom 2021 (Persona de l’Any de TIME el 2018 i Dona del Segle de TIME) ens alerta de com la democràcia pot morir davant la violència contínua i immoral dels governants, desemmascara la bomba invisible que ha esclatat a les xarxes socials en forma de campanyes de desinformació, que difonen mentides i odi, i denuncia com tot això afecta les nostres llibertats. Són tècniques de manipulació que ja s’han infiltrat en les institucions occidentals, que condicionen el nostre futur i s’estenen per tot el món: des de la guerra contra les drogues del president Duterte fins als esdeveniments al Capitoli, el Brexit, la ciberguerra russa o xinesa, etc.

Una crida profundament personal perquè ens aixequem contra les creixents onades d’autoritarisme abans que sigui massa tard.

Newark, Nova Jersey, 2009. Zoe i Dani, millors amigues durant l’institut, són ara estudiants de primer any a la universitat i es retroben en la ciutat que sempre han volgut visitar: Nova York.

La Dani ha viatjat amb la Fiona, companya de classe i estudiant d’art amb una opinió sobre tot. Totes tres juntes intenten recórrer la major part possible de la ciutat, caient alegrement en els paranys turístics, reflexionant sobre les “grans obres d’art”, discutint sobre moda, esquivant els penjats i menjant molta pizza.

El viatge transcorre entre el ritme frenètic de la ciutat, els dubtes sobre el futur que els espera i la irreverència davant d’un món que se’ls presenta com una aventura emocionant però sense edulcorants. La paleta de colors pastel suavitza una metròpoli intimidant, precisament per copsar-ne la bellesa, ben bé com si fos a través dels ulls dels viatgers que la veuen per primera vegada.

Aquesta novel·la gràfica és una història a Nova York sobre els alts i baixos dels viatges internacionals, l’amistat i la vida que comença als vint anys.

La càbala jueva és una ànsia per conèixer i entendre la divinitat a través d’un enfilall de preguntes infinites que es destil·len de la interpretació dels textos bíblics. Cada resposta, però, és discutible, i cada afirmació és objecte d’un nou debat. D’aquesta manera s’aixequen milers de cavil·lacions, de «càbales» il·limitades que expliquen Déu, la creació del món i els homes. Aquestes especulacions, sovint fetes al marge de la religió oficial i forçant al màxim l’ortodòxia rabínica, tenen l’origen en escrits enigmàtics d’un marcat to mistèric com el Llibre de la Creació, el llibre de la claredat o el Llibre de la Resplendor, els tres grans pilars escrits de la mística medieval jueva.

A pesar del caràcter fragmentari, de l’estil pobre i del contingut xifrat, el llibre de la claredat és un dels textos bàsics de la història de la càbala clàssica, si no el primer, i enamorà perdudament tots els que s’acostaren enlluernats als seus misteris. Els temes que desplega —la seqüència de les emanacions divines o sefirot, l’origen diví del mal, la reencarnació de les ànimes, el significat místic de la forma de les lletres hebrees o la concepció andrògina de la divinitat— causaren sorpresa i escàndol des que començà a circular a finals del segle XII. Fins a la publicació del Llibre del Zohar a les acaballes del segle següent, el Bahir fou la font d’ensenyaments cabalístics més important en els cercles místics del judaisme medieval.

És el feixisme una cosa del passat? Fascismo : una guía ilustrada, retrotreu els orígens del pensament feixista a les tradicions del ultraconservadurisme del segle XIX. Investigant els tipus de feixisme que van sorgir després de la Primera Guerra Mundial, aquest volum aprofundeix en les idees de Nietzsche, Wagner i altres intel·lectuals per a explicar la terrible “lògica de l’Holocaust”. Examina així mateix l’èxit polític de l’extrema dreta i l’explosió dels ultranacionalismos al llarg de tota Europa. Stuart Hood explora en aquesta magnífica guia il·lustrada les diferents formes que ha pres el feixisme i la seva evolució al llarg de dècades. Les poderoses il·lustracions de Litza Jansz omplen de vida les seves pàgines.