Tipus: Novetat

Entendre bé l’ansietat és molt important, ja que conèixer-la ens dona claus essencials per comprendre la vida humana i la seva evolució.

L’ansietat és aquesta companya poderosa que ens dona forces per moure’ns per la vida i també per defensar-nos enfront de reptes difícils. Però, a canvi, ens pot crear tensions, preocupacions i precaucions excessives, com ara ofegaments sobtats, sensacions d’angoixa, malestar en aglomeracions, dificultats per parlar amb els altres, evitació d’espais oberts o tancats o evitació de trucar per telèfon a algú, temors hipocondríacs, fòbies, anticipació del pitjor, etc.

En aquest llibre, l’ansietat s’enfoca des d’una perspectiva inèdita i original que reflecteix anys d’experiència i d’investigació. Com algunes emocions, l’ansietat no té paraules, ja que consisteix en un raïm intens i ric de sensacions a les quals costa posar nom i explicar-les. Precisament una de les grans riqueses i motius del llibre són les experiències i aportacions de les persones que pateixen ansietat.

A més, com si fos un estereògrafa (visió en 3D), el lector, quan s’endinsi en les pàgines d’aquesta obra, percebrà una nova dimensió de relleu i profunditat, ja que a les tintes psicològiques i ambientals abundants que clàssicament componen l’ansietat, s’afegeixen descobriments corporals intensos (i sorprenents), tan propis com poc coneguts fins ara.

El desenvolupament urbà al món ha estat constant i creixent des de la Revolució Industrial. Actualment, més de la meitat de la humanitat viu a les ciutats, tot i que a Europa i Amèrica aquesta proporció supera el 80%. Els encerts, errors i absències de l’urbanisme al llarg de la història són en bona part responsables de les condicions de vida de les nostres ciutats actuals. D’un urbanisme lúcid, democràtic i honestament gestionat també depèn la prosperitat del futur d’aquestes ciutats. Des de la convicció que l’urbanisme afecta inexorablement tots els ciutadans, aquest llibre mira de facilitar el coneixement dels seus elements fonamentals. La ciutat com a producte històric, les finalitats de l’urbanisme, la naturalesa del procés urbanístic i els procediments de projecte i de gestió són temes que el llibre desenvolupa i mira d’explicar amb claredat. Així mateix, com a final del relat, s’hi destaquen aquells problemes que, segons l’autor, reclamen més atenció en l’urbanisme d’avui.

Després d’una dècada d’investigació i creació que els ha consagrat com els autors referents de la divulgació de l’imaginari fantàstic català, Joan de Déu Prats i Maria Padilla culminen la seva obra més ambiciosa: un atles fantàstic amb més d’un centenar de criatures extraordinàries que poblen el país de cap a cap. El més florit de cada casa. De l’estrangulament fundacional dels Pirineus fins a les portes nostrades de la Pàtria dels Morts, els catalans ens hem definit a través d’un cúmul de llegendes i sabers populars que la frenètica vida moderna amenaça inútilment. Perquè la fortalesa dels somnis és inexpugnable. Aquest llibre els endreça amb el rigor de l’arxiver i la lleugeresa i l’amenitat del narrador de la vora del foc, i els posa cara i caràcter amb unes il·lustracions que són autèntiques obres d’art.

Fucking New York. Història dels meus límits és la memoir d’una noia que fuig a Nova York per retrobar el seu lloc al món. La ciutat, imponent i descarnada, li farà el joc de la pròpia inseguretat i ella la utilitzarà, igual que les cases on viu i les persones que troba, per escriure un relat que sempre es mou entre els extrems. El pànic acabarà quatre anys més tard quan finalment la dona es fa responsable dels seus actes i comprèn l’amor.

La imatge que tenim del segle XVIII català, un cop abolides, el 1714, les institucions seculars de govern pròpies, és la de 100 anys sense política, caracteritzats per un important desenvolupament econòmic que va facilitar l’acomodació dels grups dirigents al règim borbònic. Tanmateix, aquest llibre demostra que, malgrat la repressió i la malfiança crònica per part dels militars i de les autoritats, els catalans van continuar dissentint i protestant, van reclamar alternatives davant l’absolutisme i no van perdre la memòria de les llibertats.