Tipus: Novetat

L’any 1972 es va signar la Convenció per a la protecció del patrimoni mundial cultural i natural, que estableix que determinats indrets de la Terra, que tenen un «valor universal excepcional», pertanyen al patrimoni comú de la humanitat. Parlem de patrimoni natural i monumental, però també de patrimoni cultural «viu».

A Catalunya tenim la sort de tenir una quarantena d’elements considerats patrimoni cultural de la humanitat per part de la Unesco, una mostra més de la gran riquesa del nostre país, fruit de la nostra història i les nostres tradicions: des de l’art rupestre fins a l’arquitectura gaudiniana i des de la Patum de Berga fins als castellers. Repartits per tot el territori, aquests elements són una mostra de l’excepcional riquesa cultural del país i del compromís amb la seva conservació i protecció.

O no és una guia per escriure obres potables o per deixar-ho córrer. Parla de tècniques i d’estructures, enumera recursos, desvela algun truc i fins i tot cita Aristòtil. Anima a llegir bé abans d’escriure gaire, i desincentiva la publicació perquè sí, amb exemples rutilants.

Llegir hauria de ser un exercici silent i en general pelat d’exhibicionisme. Escriure també, tot i que de vegades les vel·leïtats empenyen cap enfora. Publicar ja és un gest totalment extravertit, col·lectiu i sorollós. Llegir, escriure, publicar… o no. Potser aquest llibre pot ajudar a decidir què més convé.

«Fins que no s’ha pintat un gris, no s’és pintor» és una afirmació atribuïda a Cézanne i que a Peter Sloterdijk li serveix per fer-ne una de complementària: «Fins que no s’ha pensat el gris, no s’és filòsof».

I aquest és el punt de partida d’aquest assaig de filosofia moral i política, però també d’estètica. El color gris, aparentment el to de la indiferència, del que és neutre o de la tebior, és el fil conductor per repensar la política, la història, la filosofia, les religions, l’art, la naturalesa i els efectes de la crisi climàtica, i formular una crítica radical de la contemporaneïtat.

Amarar és l’onada que ens estimba a la vida i l’onada que ens estimba a la mort, l’onada que ens enfanga i la que ens enlaira cap a allò que es mou en el més enllà, per salvar-nos. I és l’onada de la maternitat que ens aboca a deixar anar.

L’objectiu d’aquesta obra és el de proporcionar al lector una visió general de l’islam, de quines són les principals creences dels seus seguidors i de quin és el text bàsic que conté la seva doctrina.

Les línies mestres procedeixen del llibre de l’Alcorà, considerat paraula de Déu presa al dictat, però hi ha altres fonts reguladores del dret que amplien el seu contingut, el complementen i l’interpreten. Això ha donat lloc a diverses maneres de practicar-lo i a la formació de diferents societats islàmiques sovint amb fortes discrepàncies entre si.

Amb l’objectiu d’afavorir el pensament crític també entorn de l’educació, l’Associació de Mestres Rosa Sensat presenta un nou llibre de Gino Ferri. Aquesta vegada Ferri, sense abandonar el discurs irreverent que li és propi, proposa de reflexionar sobre quin hauria de ser el paper de la lectoescriptura a l’educació infantil i suggereix noves maneres d’abordar aquesta qüestió des de l’escola.