El patrimoni Unesco a Catalunya

L’any 1972 es va signar la Convenció per a la protecció del patrimoni mundial cultural i natural, que estableix que determinats indrets de la Terra, que tenen un «valor universal excepcional», pertanyen al patrimoni comú de la humanitat. Parlem de patrimoni natural i monumental, però també de patrimoni cultural «viu».

A Catalunya tenim la sort de tenir una quarantena d’elements considerats patrimoni cultural de la humanitat per part de la Unesco, una mostra més de la gran riquesa del nostre país, fruit de la nostra història i les nostres tradicions: des de l’art rupestre fins a l’arquitectura gaudiniana i des de la Patum de Berga fins als castellers. Repartits per tot el territori, aquests elements són una mostra de l’excepcional riquesa cultural del país i del compromís amb la seva conservació i protecció.

La venjança de l’Oinc

Les salsitxes no creixen als arbres, ni broten de la terra. Les salsitxes es fan dels porcs. Les coses tal com són. Aquest llibre va de salsitxes campiones. També parla d’un avi de qui ningú no es recordava, d’un cansalader malvat, d’un porquet molt bufó que es diu Oinc i del Campionat de Salsitxes del Segle.

Si no t’agraden les salsitxes, potser val més que no el llegeixis. I si t’agraden, potser val més que tampoc… O, potser sí?

Una història esbojarrada que et farà mirar les salsitxes amb altres ulls.

O no: llegir, escriure, publicar

O no és una guia per escriure obres potables o per deixar-ho córrer. Parla de tècniques i d’estructures, enumera recursos, desvela algun truc i fins i tot cita Aristòtil. Anima a llegir bé abans d’escriure gaire, i desincentiva la publicació perquè sí, amb exemples rutilants.

Llegir hauria de ser un exercici silent i en general pelat d’exhibicionisme. Escriure també, tot i que de vegades les vel·leïtats empenyen cap enfora. Publicar ja és un gest totalment extravertit, col·lectiu i sorollós. Llegir, escriure, publicar… o no. Potser aquest llibre pot ajudar a decidir què més convé.

Pensar el gris

«Fins que no s’ha pintat un gris, no s’és pintor» és una afirmació atribuïda a Cézanne i que a Peter Sloterdijk li serveix per fer-ne una de complementària: «Fins que no s’ha pensat el gris, no s’és filòsof».

I aquest és el punt de partida d’aquest assaig de filosofia moral i política, però també d’estètica. El color gris, aparentment el to de la indiferència, del que és neutre o de la tebior, és el fil conductor per repensar la política, la història, la filosofia, les religions, l’art, la naturalesa i els efectes de la crisi climàtica, i formular una crítica radical de la contemporaneïtat.

En Marc i en Moha

En Marc i en Moha són dos nois que no tenen res de res en comú, excepte que són de la mateixa edat, viuen al mateix edifici, juguen als mateixos jocs, els fan gràcia les mateixes coses i tenen els mateixos somnis de molar i ser rics. Deu històries divertidíssimes del dia a dia de dos preadolescents d’orígens culturals diversos, però amb moltes ganes de gaudir de la vida.

Amarar

Amarar és l’onada que ens estimba a la vida i l’onada que ens estimba a la mort, l’onada que ens enfanga i la que ens enlaira cap a allò que es mou en el més enllà, per salvar-nos. I és l’onada de la maternitat que ens aboca a deixar anar.

Alí Bové i els quaranta nyigui-nyoguis

Soc el túnel dels horrors per als llapis
de colors. I jo escric-cric a la nit i crec-cric
que ja t’ho he dit. Ai, doncs La Bimba es
belluga tallant bambú i el bon vivant bon
vi beu

Alí Bové i els quaranta nyigui-nyoguis és un recull de 100 endevinalles i 40 embarbussaments per a tota mena de públics i nivells en què grans i menuts compartiran complicitats i somriures al caliu de l’enginy lingüístic.

Islam

L’objectiu d’aquesta obra és el de proporcionar al lector una visió general de l’islam, de quines són les principals creences dels seus seguidors i de quin és el text bàsic que conté la seva doctrina.

Les línies mestres procedeixen del llibre de l’Alcorà, considerat paraula de Déu presa al dictat, però hi ha altres fonts reguladores del dret que amplien el seu contingut, el complementen i l’interpreten. Això ha donat lloc a diverses maneres de practicar-lo i a la formació de diferents societats islàmiques sovint amb fortes discrepàncies entre si.

 

Més enllà de ‘lectoescriptura’ a l’educació infantil

Amb l’objectiu d’afavorir el pensament crític també entorn de l’educació, l’Associació de Mestres Rosa Sensat presenta un nou llibre de Gino Ferri. Aquesta vegada Ferri, sense abandonar el discurs irreverent que li és propi, proposa de reflexionar sobre quin hauria de ser el paper de la lectoescriptura a l’educació infantil i suggereix noves maneres d’abordar aquesta qüestió des de l’escola.

L’estrella de les mones

La Joana té 9 anys i ha viscut tota la vida en un orfenat. No hi ha res que desitgi més que l’abraçada dolça d’una mare que faci olor de colònia. Per això, quan un dia apareix a l’orfenat una enorme goril·la disposada a adoptar, ella s’amaga en l’última filera, ben encongida, perquè no pot deixar de pensar que potser els goril·les mengen nens.

Però resulta que la goril·la la tria justament a ella, la fa pujar a la seva furgoneta ronyosa i atrotinada, i la duu a casa seva, que és just enmig d’una deixalleria de cotxes desballestats.