Tipus: Novetat

Per a moltes persones que patim depressió o ansietat, el mer acte de resistència, d’aparentar «normalitat», és una cosa descoratjador, dolorós i al mateix temps heroic.

Aixecar-se del llit, portar els nens a l’escola, anar a treballar, preparar alguna cosa de menjar … Tot això pot representar un èxit increïble per a aquelles persones que han de fer un esforç sobrehumà només per mantenir-se en peu. Com pots seguir endavant? Com fas el que fas, dia rere dia, segons la idea que la gent té de tu i com la societat espera que ho facis, quan el que realment vols és amagar-te i desaparèixer?

En Fuites, James Rhodes intenta esbrinar com fer suportable l’insuportable en les situacions més inimaginables. Al llarg de cinc mesos de esgotadora gira musical, tocant davant de milers de persones i amb la incessant companyia de les torturadores veus del seu cap, a James no li queda altre remei que lluitar amb una ment salvatge i plena de racons.

Afortunadament, encara li queda la música, sempre. Bach, Chopin, Beethoven … El seu Sant Grial, el seu mecanisme de supervivència. Només això.

Aquestes són unes memòries importants i necessàries. Sobre suportar la rutina al mateix temps que et sents incapaç d’escapar de la bogeria. Sobre no posar el llistó de la felicitat massa alt. Sobre acceptar que la vida és alguna cosa imperfecte i turbulent.

James Rhodes explora els mites que envolten la depressió, l’ansietat i l’estrès (les plagues de la nostra societat avui en dia), els degrana en un milió de trossos i els torna a recompondre amb el sentit de l’humor i la sensibilitat que el caracteritzen .

Quina és la bona notícia? Que tot sortirà bé. Només això.

Els primers nou mesos de la presidència de Donald Trump han estat tempestuosos, atroços … i absolutament fascinants.

Gràcies al seu accés privilegiat a l’ala oest, Michael Wolff compte en aquest llibre explosiu com ha iniciat Trump un mandat que apunta tan volàtil com ell mateix. Foc i fúria narra amb tot luxe de detalls el caos que regna en el despatx oval i revela què pensen realment de Trump qui treballen per a ell. També què va conduir el president a afirmar que Obama havia intervingut seves converses telefòniques, per què va ser acomiadat el director de l’FBI James Comey, quin és el secret per comunicar-se amb Trump, per què el cap d’estratègia Steve Bannon i el gendre de Trump, Jared Kushner, no poden estar a la mateixa habitació i qui està a càrrec de l’estratègia de l’administració Trump després de l’acomiadament de Bannon …

Mai abans un president havia dividit de tal forma als nord-americans. Foc i fúria ens explica com i per què Donald Trump s’ha convertit en el rei d’aquesta discòrdia.

Vivim en l’edat de l’algoritme. Les decisions que afecten les nostres vides no estan fetes per humans, sinó per models matemàtics. En teoria, això hauria de conduir a una major equitat: tots són jutjats d’acord amb les mateixes regles, sense biaix. Però en realitat, passa exactament el contrari. Els models que s’utilitzen en l’actualitat són opacs, no regulats i incontestables, fins i tot quan estan equivocats. Això deriva en un reforç de la discriminació: si un estudiant pobre no pot obtenir un préstec perquè un model de préstec ho considera massa arriscat (en virtut del seu codi postal), quedarà exclòs del tipus d’educació que podria treure-ho de la pobresa, produint una espiral viciosa. Els models apuntalen als afortunats i castiguen als oprimits: benvingut al costat fosc del big data.

O’Neil exposa els models que donen forma al nostre futur, com a individus i com a societat. Aquestes «armes de destrucció matemàtica» qualifiquen a mestres i estudiants, ordenen currículums, concedeixen (o neguen) préstecs, avaluen als treballadors, es dirigeixen als votants, fixen la llibertat condicional i minven la nostra salut.

La violència contra els animals és un atac directe a la nostra humanitat. Això demostra Corine Pelluchon en aquest breu, pragmàtic, i controvertit assaig que suposa una contribució radical a l’ètica i la filosofia política.

Lluitar contra el maltractament animal és rebel·lar-se contra una societat basada en l’explotació, i per això la causa animalista és una qüestió política major que ens concerneix a tots, més enllà d’ideologies o conflictes d’interessos.

Amb un estil viu, persuasiu i inspirador, l’autora proposa un camí possible i factible per portar aquest debat a l’esfera política amb tanta claredat i urgència com sigui possible.

Sis víctimes i un únic cadàver fet dels seus retalls.

Una carta amb el nom de les pròximes sis persones condemnades a morir.

Un malèvol jo de persecucions en què l’assassí desafia la policia i té el país sencer en suspens.

Una ment perversa que sempre s’avança als altres.

Un thriller taquicàrdic. Un perillós desafiament en què és impossible no involucrar-se.

L’obra de Francesc Trabal, narrador agosarat i brillant, és d’una modernitat intemporal. Hi va saber copsar, amb una ironia sagaç i un humor sovint absurd i corrosiu, la buidor i la insatisfacció en les relacions humanes dins la societat benestant de principis del segle XX, amb un estil elegant que combina el millor del classicisme i de l’avantguarda. Aquest volum recull quatre de les seves primeres novel·les—L’home que es va perdre (1929), Quo vadis, Sànchez? (1931), Era una dona com les altres (1932) i Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon (1933)—, en les quals l’escriptor defuig el realisme i el melodrama per, com deia Trabal mateix, «fixar el punt dolç de la vida a través d’un punt de vista personal […] basat en l’humor».

1975. A la Catalunya ucrònica d’Els ambaixadors, mossèn Farràs, l’agent més singular que mai ha tingut la intel·ligència de la República Catalana, ha d’enfrontar-se, sense voler-ho i en defensa de la pàtria amenaçada, a un dels seus fantasmes: l’operació Siscló, l’atemptat que va acabar amb la vida del general Francisco Franco el dia 18 de juliol de 1936. Les regles del joc han canviat, i allò que els havia semblat lògic en aquell moment no ho era tant. Farràs s’ha fet gran: en un equilibri impossible entre l’experiència i la confiança en un futur incert haurà d’encarar una darrera missió, la més difícil de totes: corregir els errors del passat.

La desaparició d’una nena de quatre anys en una granja dels afores de Fjällbacka fa ressonar els ecos d’una tragèdia succeïda tot just fa trenta anys. Aleshores, una nena va ser trobada surant al mateix estany on ara ha mort la petita Linnea. Dues noies de tretze anys van ser acusades del crim, tot i que no van arribar a trepitjar la presó per raons d’edat. De llavors ençà, una d’elles ha portat una vida tranquil·la al poble. L’altra, en canvi, s’ha convertit en una diva de Hollywood, i casualment ara ha tornat a Fjällbacka per rodar una pel·lícula.

La troballa del cos sense vida de la petita Linnea desencadena la por, i l’ombra de la sospita es desplega com un núvol de tempesta. Hi ha relació entre els dos crims? O potser cal trobar la resposta en els fets ocorreguts exactament en el mateix lloc però quatre-cents anys abans, quan la persecució per bruixeria s’estenia implacable per tot Suècia?

En el seu últim llibre Grisham ens parla dels rics i dels poderosos i dels abusos del sistema judicial. Sap com satisfer als lectors que volen veure com es lluita contra la injustícia i com la justícia realment preval per aquells que no poden comprar-la.

Publicada l’any 1992 en anglès, The Blindfold, la primera novel·la de Siri Hustvedt relata quatre trobades
inquietants d’una estudiant de literatura de la Universitat de Columbia, Iris Vegan, amb diversos
personatges novaiorquesos que l’atzar ha posat en el seu camí. Quatre episodis en què Siri Hustvedt
reflexiona sobre els misteris de la identitat, sobre la irracionalitat i el perill que comporten les relacions.