Tipus: Novetat

Mike Hodge, un veterà de la Gran Guerra, és periodista del Chicago Tribune durant els violents anys vint. Mentre investiga una mort relacionada amb el crim organitzat, la dona de la qual està enamorat és assassinada. Per a Mike, esbrinar qui l’ha matat es converteix en una qüestió personal i no li importen les conseqüències que això pot implicar.

“Chicago”, un thriller contundent i enrevessat ambientat en la mafiosa Ciutat dels Vents, és la primera novel·la en més de dues dècades de David Mamet, l’oscaritzat guionista d'”Els intocables d’Eliot Ness” i “La cortina de fum”, i autor de l’obra teatral “Glengarry Glen Ross”, per la qual va obtenir el Premi Pulitzer. En el llenç d’una ciutat poblada per corruptes, cínics i enganyats, Mamet elabora una saga retorçada i corretjosa de revenja i traïció. Barrejant algunes de les seves brillants creacions de ficció amb figures reals de l’època (entre elles Al Capone), aborda com cap altre escriptor qüestionis d’honor, engany, devoció i venjança.

El món no és com pensàvem; morfològicament, políticament, socialment, culturalment… s’ha modificat. Els sistemes ciberfísics que combinen infraestructures amb programari, sensors, nanotecnologia, etc., estan conformant una superesfera que ens envolta totalment. Això és l’absolut digital: l’estructura que ens encercla de manera constant i, sovint, invisible, des que ens llevem fins que anem a dormir, a casa, al carrer, a l’escola, a la feina, quan anem a comprar, mentre viatgem. La finalitat d’aquest llibre és explicar les claus de la transformació en què estem immersos, perquè conceptes com la internet de les coses, la intel·ligència artificial, l’aprenentatge automàtic, la robòtica, el big data o el blockchain s’entenguin sense necessitat de comptar amb grans coneixements sobre informàtica o enginyeria.

Definir una personalitat històrica, un geni amb capacitat disruptiva, com és el cas de Martí Luter (1483-1546), no és una tasca fàcil. Aquest llibre no és pròpiament una biografia a l’ús, sinó més aviat una invitació, en el marc del cinquè centenari de la Reforma protestant,  a reflexionar sobre la influència del pensament de Luter en diverses esferes de la societat i de la cultura de començaments de l’edat moderna; en particular, sobre la teología, el monopoli del poder i dels diners, l’ús de les noves tecnologies, l’art, la fixació de la llengua alemanya i la reglamentació de l’ensenyament, entre d’altres.

En essència,  presenta l’evolució de Luter en la seva cerca incansable de la veritat i ofereix al lector  l’entramat d’aliances que la Reforma va anar cosint i descosint al llarg d’aquest procés de profunda transformació, just quan es trobava a la cruïlla del naixement del pensament modern.

“34 dies de tardor i 1 de primavera” és el relat, ple de coratge i sensibilitat, del temps que Meritxell Borràs estigué a la presó d’Alcalà-Meco la tardor de 2017. Una crònica personal i directa d’uns dies en què, com diu Antoni Bassas, la set de revenja de l’Estat portà el Govern de Catalunya a la presó i a l’exili.

Any 861. Quan l’ambiciós sacerdot Frodoí és nomenat bisbe de Barcelona, el seu esperit s’enfonsa en la desolació. Situada en els límits de la Marca Hispànica, la ciutat a patit molts atacs dels sarraïns i ara és un lloc devastat i inhòspit, una terra governada des del tron franc i allunyada del favor de Déu, pràcticament condemnada a desaparèixer.

Però Frodoí no és un home que reculi fàcilment i, acompanyat d’una nombrosa comitiva de colons francs, s’instal·la a Barcelona, decidit a treure la ciutat de la misèria. El seu afany heroic l’enfrontarà a les intrigues d’una noblesa corrupta i a la superstició d’un poble sense fe.

El petit d’una família de basters, els Braille, té un accident que li farà perdre la vista de manera gradual. La tenacitat dels qui l’envolten, i la seva pròpia, aconsegueixen teixir un camí d’aventura i descobertes que anirà molt més enllà del que ens atreviríem a somiar.

La vida d’en Louis Braille construeix un recorregut que ens parla de llums i d’ombres, de llibertat i d’opressió, de salut i de malaltia, de com l’enginy pot superar la manca de recursos, una vida que transcorre en paral·lel a la convulsa història de França de la primera meitat del segle XIX, en un temps de revoltes i esperances.

Coupvray, Paris, Limoges i Vichy són els escenaris que acullen la lluita d’un home de procedència humil que va descobrir la clau amb què els cecs trencarien les seves cadenes, mentre maldava per trobar l’essència de la felicitat.