Tipus: Novetat

A Les lleialtats s’alternen i s’entrellacen quatre històries de quatre personatges en un moment delicat i crucial de la seva vida, quan són a temps de sortir-se’n o bé d’enfonsar-se: la principal, la d’en Théo, un jove solitari de dotze anys, fill de pares separats, que de mica en mica s’aboca a l’alcohol, l’únic que li dona cert consol i satisfacció; en Mathis, el seu principal company i amic d’institut, que es debat entre fer costat a en Théo i l’obediència a la seva mare, la Cécile; aquesta descobreix un perfil tòxic del seu home a les xarxes que li mostra una cara que en desconeixia i una traïció. I l’Hélène, una mestra que havia estat maltractada de petita i que observa els silencis i els moviments d’en Théo, amb tota la preocupació del món i amb molts dubtes de com actuar per protegir-lo sense creuar línies vermelles.

Joseph, Francisco, Muammar, Idi, Saloth … Qui sospitaria que darrere d’aquests noms anodins s’oculten alguns dels dictadors més perversos que ha conegut el segle XX? La taca vermella que van deixar en els llibres d’història ens va fer oblidar que Stalin, Franco, Gadafi, Amin Dada o Pol Pot, abans de transformar-se en tirans, alguna vegada van ser nens.

¿Van néixer botxins o es van transformar amb el pas el temps? ¿Va influir el seu context familiar o polític en la seva orientació despòtica i en l’exercici de la crueltat? Véronique Chalmet convida al lector a reflexionar sobre aquests temes i a submergir-se en «les arrels del mal». Mitjançant el retrat de la infància i joventut de deu nens convocats per un destí fosc, Chalmet analitza els episodis històrics que van protagonitzar aquests dèspotes tristament cèlebres i il·lumina nous espais de reflexió per comprendre la tirania.

Després de molts anys treballant en una botiga, la Lyle viu ara seguint el ritme de les estacions en la granja que comparteix amb la seva dona en un poble de Wisconsin. Estan feliços perquè la seva filla la Shiloh, mare soltera amb la qual mantenen una complicada relació des de la seva adolescència, ha tornat a casa amb l’Isaac, el seu nét de cinc anys. Però la Shiloh està sortint amb un pastor evangèlic que exerceix una enorme influència sobre ella.

L’agost del 1947, Diana Athill va emprendre un viatge de dues setmanes a Florència amb la seva cosina Pen, amb el tren Golden Arrow.

Escrit quan l’autora tenia trenta anys, però publicat quan estava a punt de fer-ne cent, Diari de Florència conserva les aventures i els records d’aquells dies inoblidables.

En aquestes pàgines l’autora ens parla de l’admiració que va sentir per l’art i l’arquitectura florentins, del gust per la deliciosa cuina italiana i de l’amistat amb homes d’una bellesa per a ella exòtica.

Quina mala sort, la Lívia, la companya d’en Montalbano: per una vegada que aconsegueix convèncer en Salvo que es faci fer un vestit a mida, resulta que tot s’ha d’aturar perquè la víctima de l’insòlit homicidi que li toca investigar és ni més ni menys que la modista. Com si a comissaria no tinguessin prou feina, amb els agents revoltats a causa de l’excés de refugiats que arriben en pasteres.

Per al comissari, tot plegat esdevé un malson: si els desembarcaments d’africans són qualsevol
cosa menys plàcids, escatir els motius de l’assassinat a la sastreria encara es revela més envitricollat.
Sort que el destí sempre troba maneres d’ajudar-lo, ni que siguin contortes: un gat molt expressiu i tacat de sang i les misèries quotidianes i alhora dramàtiques del tràfic il·legal de persones.  Al final, per lligar tots els caps en Montalbano se n’haurà d’anar tan lluny de casa que n’hi quedarà un de deslligat: el famós vestit.

Appletown, el barri dels lleidatans de Nova York, torna a ser un lloc perillós. La lluita entre els dos clans mafiosos rivals, els Torra i els Vidal, s’ha agreujat. El detectiu Johnny Pelegrí va deixar el barri fa temps, però rebrà un encàrrec que no podrà rebutjar i que el portarà de nou als carrerons foscos d’Appletown, on els gàngsters parlen amb accent lleidatà, el jazz es barreja amb els garrotins i la vida d’un home val el mateix que un plat de caragols a la llauna. I a Lleida, l’aparició d’un cadàver al canal Segarra-Garrigues el dia de la seva inauguració i l’arribada d’una misteriosa poetessa del grup dels Irrefrenables canviaran la vida del jove Marcel Riera, cronista de comarques del diari pobre de la ciutat i indecís aspirant a novel·lista. Appletown és una novel·la que juga en diversos plans de realitat, on res no és el que sembla, on els personatges busquen el seu lloc en el món i on l’escriptor David Marín fa un particular homenatge al gènere negre més clàssic.

Vaja, pel que sembla t’agrada mirar-te la contraportada abans de comprar un llibre. Et deus pensar que ets molt original. Saps a qui li agradava fer-ho?

A HITLER!

Ara que les caretes ja van caient, has de saber que en aquest llibre hi surten nazis, lazis i feminazis. I uns senyors d’extrema dreta que, per algun motiu estrany, són antinazis. I també pronazis.

Es fa llarg d’explicar… Val més que compris el llibre i et capbussis en la seva propaganda com faria un deixeble de Goebbels. I quan l’hagis llegit… crema’l.

La Sophie Simmons, amb només setze anys, deixa la seva família a Nova York l’any 1932 per anar a Los Angeles en plena depressió perseguint el seu gran somni: treballar com a animadora de dibuixos a Disney Studios. Aviat descobrirà, però, que no és un món per a dones. I així, entre amors i desamors, encaixant els cops que li dona la vida, la Sophie lluitarà fins al final en una època convulsa que marcarà un abans i un després en els professionals de l’animació de principis del segle xx.

Tota una vida per recordar és una novel·la amb una protagonista femenina forta, un entorn històric fascinant i una barreja intrigant de personatges de ficció i de la vida real.

Ara resulta que aquesta mocosa vol ser al ball! Aviat te’ls faré passar, aquests aires de grandesa, maca… Així, et penses que l’any que ve et presentaràs en societat? Qui te l’ha ficat al cap, aquesta idea? Sàpigues, filla meva, que ara tot just començo a viure, jo.