Tipus: Novetat

• Una invitació a conèixer una altra forma de criar, on l’amor i el respecte marquen el compàs.
• Una obra que aborda com podem acollir als nostres fills tal com són, i ofereix eines per regular els seus comportaments sense tractar de canviar la seva essència.
• El joc és una eina indispensable en el nostre desenvolupament com a espècie humana: activa la creativitat i la capacitat d’improvisació i permet desenvolupar recursos i eines per poder bregar amb diverses situacions a la vida.

Criança viva i activa per acompanyar els fills des de la comprensió i el respecte.

Sostenir als més petits perquè facin fora a caminar per la vida amb confiança i alegria és una tasca apassionant, plena de descobriments i ocasions de reflexió. Com atendre les seves necessitats evolutives? Com posar-los límits amb amor? Com adaptar els teus ritmes als seus processos? O ajudar-los a gestionar les seves emocions?

La psicòloga Elisenda Pascual i Martí, especialista en criança respectuosa i acompanyament familiar, proposa emprendre aquest camí des d’una mirada molt especial, que prima la comunicació, la vivència compartida i una profunda acceptació de l’essència única dels nostres fills. De les clàssiques rebequeries al menjar o l’autonomia, passant per aspectes tan delicats com la gelosia, les separacions familiars o el gènere, “Criar i jugar” ofereix orientació i activitats per a treballar els diferents temes en un entorn lúdic, comprensiu i segur. Una apassionant experiència de creixement, joc i transformació per a tota la família.

Entre les formes de resistir al poder i de manifestar-nos a favor de la justícia i la igualtat, la desobediència civil i l’acció no-violenta són les que ens permeten portar la democràcia més enllà i exercir íntegrament la nostra naturalesa política.

Jahanbegloo, que ha estudiat a fons el pensament dels grans activistes de la no-violència i ha estat espectador privilegiat de les lluites per l’autodeterminació de Catalunya, extreu una lliçó clara: l’autèntica condició per a la legalitat i la legitimitat de la llei no és l’acció reguladora de l’estat, sinó l’acció política dels ciutadans.

I fa seves les paraules de Martin Luther King Jr. per defensar una democràcia plena de sentit:

«La democràcia que passa de el paper insubstancial a l’acció substancial és la forma de govern més important del món».

En Groenlàndia, una sèrie d’assassinats commociona a la petita comunitat de Nuuk, la capital de la gèlida illa. Matthew Cave, un jove periodista del diari local, és enviat a cobrir la descoberta del que sembla ser un fòssil de l’època víking. Però el caos es deslliga quan la mòmia desapareix i el policia encarregat de protegir-la durant la nit és brutalment assassinat.

Matthew es veurà immers gairebé sense pretendre-ho en una difícil investigació que es remuntarà a el cas sense resoldre més important dels anys setanta. L’única que confiarà en l’instint de periodista és la peculiar i molt tatuada Tupaarnaq, una misteriosa jove groenlandesa que acaba de sortir de presó després d’haver assassinat al seu propi pare. Tots dos hauran de superar les seves reticències inicials per arribar fins al final i atrapar un assassí en sèrie que té aterrida a tota l’illa.

El canvi climàtic és l’amenaça més gran per a la supervivència de la humanitat. I l’estem gestionant de la pitjor de les maneres: amb paràlisi i apatia, com si aquest perill no ens afectés.. El canvi climàtic, comptat i debatut, no té un relat atractiu o sexi capaç de captar la nostra atenció com caldria. És com una guerra llunyana, de la qual no ens n’acabem de creure les desgràcies. Però Jonathan Safran Foer, un dels escriptors més importants de l’actualitat, amb un compromís ferm en la denúncia dels efectes devastadors del canvi climàtic, ressitua amb enginy i perspicàcia el debat, el vincula amb tot un seguit de fets històrics fascinants i aconsegueix revitalitzar-lo i posar-lo a l’abast de tothom.

Podem salvar el món abans de sopar és un llibre en què la literatura, la denúncia mediambiental i l’assaig autobiogràfic s’agafen de la mà per obrir-se pas entre la indiferència i oferir-nos un camí necessari per afrontar d’una vegada per totes l’emergència climàtica, i ens convenç que els petits sacrificis personals
—els petits canvis—, en efecte, són poderosos.

Què i quan menjar si has de fer esport.

L’alimentació és important en totes les etapes de la vida, però especialment durant la infància, adolescència i joventut. Les necessitats nutricionals, ja de per si importants, es tornen exigents quan es practica algun esport. A més, en l’esport es poden aconseguir molt bons resultats gràcies a l’alimentació, però si està mal orientada, provoca una disminució del rendiment o molèsties gastrointestinals per errors en la planificació o en el tipus d’aliments.
En aquesta guia pràctica els pares dels petits i joves esportistes descobriran quins aliments són els més adequats i quins han d’evitar, així com una gran varietat de receptes i la forma correcta de planificar els menús diaris i els de dies de màxim rendiment, com entrenaments, competicions i altres activitats.

Què és la por? Per a què serveix? Com es va forjant la por en els infants? I, sobretot, com els podem ajudar a gestionar els seus temors?

Aquestes i altres preguntes tenen resposta dins les pàgines d’aquest llibre. També hi ha jocs, contes i altres eines pràctiques per acompanyar les criatures a fer front a les pors que es van presentant a cada etapa del creixement. Pensant en els adults que vulguin afrontar les seves pors no racionals, he dedicat el capítol «I tu, com t’ho manegues amb la por?».

Mitjançant exercicis pràctics que ajuden a superar els temors limitadors, es pot anar descobrint una altra cara de les situacions que fan por per anar-les desmantellant a poc a poc.

T’atreveixes a descobrir i a vèncer les teves pors no reals? És un pas important per poder acompanyar els infants a superar les seves.

L’any 1995 es publicava El llibre negre de Catalunya –de Felip V a l’ABC– de l’historiador i polític Josep M. Ainaud de Lasarte, un recull de textos que documentaven els atacs que havia sofert Catalunya des de 1714 i fins al 1994. L’èxit del llibre feu que, fins i tot, altres pobles en copiessin la intencionalitat, el format i l’estructura –de lectura i consulta fàcils.

Gairebé vint-i-cinc anys després, aquestes “cròniques negres” que teniu a les mans volen fer-ne una actualització, aquest cop, però, centrada en el món de l’ensenyament, que, com es pot comprovar, s’ha convertit, conjuntament amb la ràdio i la televisió públiques catalanes, en el camp de batalla polític i mediàtic, com en els anys 90, de tots aquells qui no volen que la llengua catalana sigui primera llengua en algun àmbit de la societat catalana, de tots aquells qui no volen que la llengua espanyola perdi, per poc que sigui, posicions, de tots aquells qui creuen, en el fons, que Catalunya, i per extensió la resta dels Països Catalans, no és més que una mera extensió d’un projecte espanyol, d’arrel bàsicament castellana…

Per tant, en aquest llibre trobareu disposicions legals, escrits periodístics, assajos sociolingüístics pretesament científics, declaracions de polítics, etc. que evidencien la voluntat explícita d’anar contra el català a l’escola. També hi trobareu fets que han afectat negativament la presència de la nostra llengua en algun dels sistemes educatius de la nostra comunitat lingüística.