Tipus: Novetat

Si t’agraden els videojocs, per què no crees el teu?

Aquest llibre conté tot el que cal saber per dissenyar emocionants jocs de carreres, esbojarrats jocs de plataformes i endimoniats puzles.

Scratch és el mètode de programació de lliure accés de l’MIT; un reconegut sistema gratuït que s’adapta perfectament a l’edat dels nens i que els permet desenvolupar les seves habilitats informàtiques mentre es diverteixen.

Els algoritmes ja decideixen, sense ajuda humana, penes de presó, tractaments clínics i fins a la destinació d’un cotxe que es dirigeix ​​directe a atropellar un nen.

Un assaig imponent que, des de les matemàtiques, la sociologia i els nous horitzons tecnològics, projecta un nou món. Un text afinadíssim que no demonitza els algoritmes, sinó l’ús que, sovint, els donen els seus creadors i usuaris.

Per això aquest llibre crucial tracta sobre nosaltres: qui som i qui volem ser.

Dues germanes nascudes en una illa amb menys de mil habitants, una mare lluitadora i un pare hedonista, una àvia partisana, un noi ensalvatgit. La Teresa, la filla petita, mirarà de fugir per trobar el seu lloc al món, però amb l’illa haurà de tornar inevitablement a passar-hi comptes, de la mateixa manera que ho haurà de fer amb el distanciament de la seva fascinant germana, amb les històries polítiques que no ha viscut o amb la nostàlgia del llarg estiu que va ser la seva infantesa. Un relat de quatre dècades que té com a centre geogràfic, polític i sentimental l’illa del Giglio. Un lloc aparentment paradisíac i allunyat de la resta del món, però que esdevé punt de partida i d’arribada de fets que marquen una història familiar i, al mateix temps, la història d’un país. Entre novella de formació, nissaga familiar o paràbola sobre els darrers anys d’Itàlia, la novella de Lorenza Pieri és un llibre intens i lluminós, en què la llengua té la força magnètica de la natura salvatge i del mar en què s’inspira.

Amagades al fons d’una casa de Sant Cugat del Vallès que s’ha d’enderrocar hi apareixen dues capses vermelles. Què deuen contenir? Un descobriment del tot inesperat: més de 5.000 fotografies que Antoni Campañà Bandranas (1906-1989) va fer durant els tres anys de Guerra Civil. Un enorme fris de la vida en guerra d’un dels grans fotògrafs pictorialistes del país es desplega davant nostre. Republicà, catalanista i catòlic practicant, Campañà retrata una realitat tràgica i contradictòria, rica en matisos, amb contrastos que sovint són dolorosos. Des d’arcs d’esglésies víctimes de la iconoclàstia revolucionària fins a retrats d’àcrates tan atractius que els mateixos anarquistes en van acabar fent postals. Des de protestes per la manca d’aliments davant la Pedrera fins a soldats del Tercer Reich desfilant per la Diagonal. Acabada la tempesta, Campañà va enterrar les seves fotografies. No va voler que les veiés ningú, però no les va destruir. Un fotògraf no pot renunciar a allò que els seus ulls han vist i interpretat. Per a qui era aquell testimoni? Avui, sortosament, és per a tots nosaltres.

El Fermí Puig és un gran cuiner. I sap que un bon plat no és res sense una taula plena de persones estimades que el puguin degustar. Aquest llibre és com anar a cal Fermí: bones receptes, bona gent i grans converses on són presents els enyorats.

El fet de crear art (tot i el que no està destinat a viure en museus) pot fer la teva vida més conscient i significativa. En part didàctica i en part motivadora, ‘Dibuixa el teu dia’ és una acolorida guia per ajudar-te a crear la pràctica habitual de portar un diari il·lustrat. També ofereix informació essencial sobre materials i mitjans artístics, temes d’inspiració i multitud de consells útils.

Siguis un expert il·lustrador a la recerca de noves fonts d’inspiració o un artista en potència a falta d’una empenteta per començar, aquesta obra t’inspirarà a plasmar els bells moments quotidians de la vida per crear un vibrant record del teu dia a dia.

La Cilka només té setze anys quan el comandant del camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau la converteix en la seva concubina. Separada a la força de la resta de presoneres, la Cilka se salva de morir-se de gana i de la cambra de gas.

Quan s’acaba la guerra i alliberen el camp, la Cilka és acusada de col·laboracionista per haver-se’n anat al llit amb l’enemic i és condemnada a treballs forçats en un gulag de Sibèria. Allà, la Cilka s’enfronta a més perills, alguns de nous i alguns que li resulten horriblement familiars, inclosa l’atenció indesitjada per part dels guàrdies. Però un dia coneix una metgessa que li dona protecció i li ofereix cuidar-se dels malalts del campament, una feina titànica tenint en compte les condicions brutals en què viuen.

Desafiant la mort i el terror cada dia, la Cilka descobreix una força que mai no havia sabut que tenia, i que dins el seu cor encara hi ha lloc per a l’amor. De nena a dona, de dona a cuidadora, el viatge de la Cilka és exemple de resistència de l’esperit humà… i de la nostra voluntat de sobreviure.

Siglufjördur és un petit poble de pescadors del nord d’Islàndia on neva contínuament, tothom es
coneix i no hi passa mai res. Ari Thór, que acaba de llicenciar-se a l’escola de policia de Reykjavík, té
l’oportunitat d’entrar a treballar a la comissaria de policia del poble. Deixarà a la ciutat una nòvia i una
vida, per començar-ne una altra de nova on, a l’hivern, queda del tot aïllat i cobert de neu. Amb una
ambientació impecable, que insereix el lector a l’hivern més blanc i profund que pugui imaginar, el jove
ha d’enfrontar-se al seu primer cas quan troben enmig de la neu i sobre un toll de sang d’un vermell
intens, una noia amb signes d’haver estat assassinada.

Són quatre: Nati, Patri, Marga i Àngels. Són parentes, tenen diversos graus del que l’Administració i la medicina consideren «discapacitat intel·lectual» i comparteixen un pis tutelat. Han passat bona part de les seves vides en RUDIS i CRUDIS (residències urbanes i rurals per a persones amb discapacitat intel·lectual). Però abans de res són dones amb una extraordinària capacitat per enfrontar-se a les condicions de dominació que els ha tocat patir. La seva és la Barcelona opressiva i bastarda: la ciutat de les okupes, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, els ateneus anarquistes i l’art políticament correcte.

Aquesta és una novel·la radical en les seves idees, en la seva forma i en el seu llenguatge. Una novel·la-crit, una novel·la polititzadora que creua veus i textos: un fanzine que posa en escac el sistema neoliberal, les actes d’una assemblea llibertària, les declaracions davant un jutjat que pretén esterilitzar forçosament a una de les protagonistes, la novel·la autobiogràfica que escriu una d’elles amb la tècnica de la Lectura Fàcil …