Tipus: Novetat

La criatura més poderosa del món torna per enfrontar-se a una bateria de monstres de la mida de déus en aquesta èpica pel·lícula d’acció i aventures …

El destí de la humanitat penja d’un fil!

La quarta entrega de la sèrie “Vengadores” és la culminació de 22 pel·lícules interconnectades i el clímax d’un viatge èpic.

Els herois de la Terra finalment entendran com de fràgil és la nostra realitat i els sacrificis que s’han de fer per defensar-la, en una història d’amistat, treball en equip i deixant de banda les diferències per superar un obstacle impossible.

Després del que ha passat a Vengadores: Endgame, Peter Parker (Tom Holland) torna a Spiderman: Lejos de casa. El nostre simpàtic superheroi de barri decideix ajuntar-se amb els seus millors amics, Ned i MJ, i amb la resta de la colla per anar-se’n de vacances a Europa. No obstant això, el pla de Peter de desconnectar del seu treball de superheroi durant unes setmanes, aviat es fa miques quan accepta a contracor ajudar a Nick Fúria (Samuel L. Jackson) a descobrir el misteri de diversos atacs de criatures elementals. Spiderman i “Mysterio” (Jake Gyllenhaal) uneixen les seves forces per lluitar contra el caos que s’ha desfermat per tot el continent. No obstant això, no tot és el que sembla ser.

Anys 80. Galícia. La reconversió de la pesca ha deixat a una part de la flota gallega a terra i centenars d’armadors endeutats. No hi ha feina. Un entorn favorable perquè es produeixi la gran transformació: els antics traficants de tabac fan el salt a alguna cosa més gran, més lucratiu, però molt més perillós: les drogues.

Chernobyl és una fascinant sèrie de 5 episodis d’HBO que explica la poderosa i visceral història del pitjor accident humà que mai ha passat: l’explosió massiva el 1986 de la Planta d’Energia Nuclear de Txernòbil a la Unió Soviètica, la qual va alliberar material radioactiu no només als voltants de Bielorússia, Rússia i Ucraïna, sinó que fins i tot va arribar a Escandinàvia i Europa de l’Est. Des del moment de l’explosió a primera hora del matí fins al caos i la pèrdua de vides en els següents dies, setmanes i mesos, Chernobyl uneix convincents històries de persones valentes i sacrificades amb l’immobilisme impactant d’un govern intentant passar la culpa i minimitzant els perills del desastre.

Un enigmàtic personatge anomenat El Professor pensa una de gran, únic: dur a terme el major atracament de la història. Per a això recluta un grup de vuit persones que reuneixen un únic requisit: cap té res a perdre. Com Tòquio, una jove experta en atracaments que es troba en recerca i captura per la policia.

Ella s’unirà a el grup reclutat per El Professor i conformat per: Berlín, el cap; Moscú, l’expert en perforacions; Rio, l’informàtic; Nairobi, la falsificadora; Denver, fill de Moscú; Hèlsinki i Oslo, la força bruta. Cinc mesos de reclusió memoritzant cada pas, cada detall, cada probabilitat … i per fi, el gran assalt a la Fàbrica de Moneda i Timbre. Onze dies de tancament, envoltats dels cossos d’elit de la policia i amb més de 65 ostatges en el seu poder per saber si sortiran vencedors de la seva aposta suïcida. Serà tot o res.

Fora de la Fàbrica de Moneda i Timbre es lliurarà una partida d’escacs no menys important pel transcurs dels esdeveniments: la que mantindrà El Professor amb Raquel, l’oficial de Policia encarregada de les negociacions amb els atracadors

Catalunya, segle XXI. L’antic pròsper país mediterrani, ara anomenat oficialment  “Nordestepeninsular” està ocupat. Tot? Doncs sí, tot. Ni un llogaret del nord l’habita ja cap tribu disposada a rebutjar una i altra vegada l’invasor.

El territori sencer s’ha convertit en un immens camp de concentració on, fins i tot, aixecar castells està prohibit. Tot va començar amb una conjuntura europea favorable. El revers tenebrós de la caverna espanyola la va aprofitar i es va fer amb el control. Però no ho va tenir fàcil! Per aconseguir-ho van haver de crear les FEMS (Fuerzas Especiales y Milicias de Seguridad) i escampar així la seva catipén per tot arreu.

Per a rematar la feina, activaren el Servei Col·laboracionista Català (SCC), unes hosts disposades a cobrar-se un promès botí, l’adquisició total del territori, anomenat tècnicament, “Plan de Integración Territorial”, o pels més fidels: la “Solución Final II”. Però per més que les FEMS diguessin que “habían alcanzado sus últimas posiciones”… la lluita no havia acabat, ni de bon tros.

Quan vam renunciar a parlar amb passió d’educació, com si no ens hi anés la vida? Què fa que l’hàgim reduït a un afer menor, avorrit, però tanmateix ineludible com a trampolí a una vida professional d’èxit? Per què tractem l’escola com una espècie d’ONG messiànica especialitzada a superar les mil i una insatisfaccions que destil·la el nostre món, des de la falta de respecte general fins a la salvació del planeta? A què treu cap que pràcticament s’hagi extingit la idea de ser mestres?

Grans o joves, segur que no se’ns acabarien les preguntes davant de la perplexitat que ens provoca mirar de cara l’educació d’avui. Fa la sensació que hi ha estudiants i mestres excel·lents, centres potents, metodologies increïblement engrescadores, però que la realitat no va d’això, que poques vegades des que existeix l’ensenyament obligatori havien estat tan desacoblats el camí de l’escola i el de l’entrada al món adult.

Assaig divulgatiu interessantíssim en què David Bueno fa un repàs de l’evolució de la humanitat
i teoritza sobre el fet cultural com a motor per a l’evolució humana. Explica, de manera
molt entenedora, com l’evolució biològica ha propiciat cervells que poden acumular i transmetre
cultura. Però no només això, la cultura esdevé també un motor per fer evolucionar el
cervell i revolucionar-lo. Aquesta revolució cerebral passa pel seu rejoveniment i inclou, a
més, l’aprofundiment del lliure albir. Cultura, evolució, rejoveniment i lliure albir es troben
lligats al cervell.