Tipus: Novetat

Hi ha qui diu que el català Joan Pujol Garcia, Garbo, ha estat el millor espia de la història.  Durant els anys més foscos de la dictadura, aquest català corrent, a banda de col·laborar amb els aliats, es va convertir en l’home de confiança dels serveis secrets alemanys a Espanya. La seva actuació, amb èxits sonats, muntant una xarxa falsa d’espies gràcies a la qual va aconseguir enviar informació errònia als nazis, cosa que va afavorir el desembarcament anglès a Normandia, ha estat sempre envoltada de misteri.

Però qui era en realitat Garbo? Roser Caminals novel·la ara les seves gestes mítiques, i per damunt de tot copsa la seva ànima, la seva vulnerabilitat més profunda i els seus silencis i contradiccions, com ara el conflicte inevitable entre l’activitat pública i la vida personal. Apareixen també els còmplices a qui és fidel i els enemics a qui traeix, així com les dues dones que va estimar. Un retrat total que ens ofereix les llums i ombres d’un personatge enigmàtic, un vividor amb una gran imaginació i inventiva que va començar desertant al front de l’Ebre i va recórrer diversos escenaris a banda i banda de l’Atlàntic. La seva excepcionalitat, però, és inseparable de la seva mitjania.

«La figura de Garbo és molt potent. És un agent secret que treballa per als aliats, però no és un espia típic; és un home comú i corrent, un burgès català afectuós, un pare entranyable, i alhora porta una doble vida.» Roser Caminals

La Mei, després de naufragar en la feina i immersa en l’apatia matrimonial, s’aboca a escriure instal·lada a la casa del bosc de la seva infantesa, on s’encararà rabiosament a la grisor del seu passat, a un present inoportú i a un futur a la deriva. Aquesta és la crònica d’una rebel·lió. És la història de la seva solitud impenitent narrada en un compte enrere agònic de 185 dies. Però, què és la solitud? Una realitat objectiva o un estat d’ànim? Una benedicció o una condemna? Potser tot alhora. Però una cosa és segura: de la solitud no en sortim indemnes. Escrita en la característica prosa vivíssima i visual de l’autora, Sola és també el seu esperat debut en el gènere de la novel·la.

En una ciutat arrasada pel canvi climàtic i les desigualtats socials, en Jordi malviu fent de fumigador. El producte que fa servir segurament es tòxic però ningú no ho sap ben bé, i en qualsevol cas, té sort de no haver de treballar als pous, on als quaranta anys ja et jubilen perquè puguis morir tranquil·lament a casa, entre vòmits i dolors terribles de tanta radioactivitat que has engolit a la feina. En Jordi va vivint amb les seves inseguretats i paranoies, que comparteix amb els companys de feina, tan desgraciats com ell. O més. Malgrat tot, pot ser que hi hagi un punt d’esperança de canviar la seva sort? És lícit tenir el somni d’una vida digna?

Amb un talent narratiu indiscutible, Jair Domínguez crea una novel·la única que submergeix el lector en un univers apocalíptic, on tot és diferent però tot ens sona. I la sensació de reconeixement arriba amb la de pànic, ja que la crítica social que s’amaga en aquestes pàgines és tan profunda com devastadora.

Molts ens preocupem per reciclar, comprar productes ecològics i locals o evitar consumir productes envasats en plàstic. Però, i si et digués que hi ha alguna cosa que estem passant per alt? Un problema que genera fins a un 10% de les emissions globals de CO₂ i que necessitem parar com més aviat millor? Aquest problema es diu desaprofitament alimentari.

Tots tirem menjar, se’ns posa dolentes les sobres o decidim deixar aquest tros de bròquil infinitament fins que acabem tirant-ho. Però també tirem aliments perquè sí: peles de patata, troncs de bròquil, tiges de pastanaga… Sabies que pots fer un brou nutritiu i ple de sabor amb tot el que et sobra de les teves verdures? Aquest és l’objectiu d’aquest llibre: Que aprenguis a organitzar-te en la cuina perquè deixis de tirar menjar, alhora que estalvies temps i diners. Aprendràs a ser sostenible en la cuina, a ser versàtil i a trobar solucions creatives per a cada cosa que abans tiraries a les escombraries. Xips de pell de patata cruixents, bescuit de pòsits de cafè o fins i tot receptes ‘neteja neveres’ que t’ajudaran a comprar menys i aprofitar més.

Aquest llibre pretén ser un abans i un després en la revolució contra el desaprofitament alimentari. Pots cuinar a casa i continuar tirant menjar o pots ser un aprofitador, tu decideixes de quin costat estàs.