Tipus: Novetat

L’Ismael no ha tingut una infantesa gens fàcil, però ha pogut estudiar i es guanya la vida com a professor de llengua i literatura. Un dia, per atzar, es retroba amb una antiga veïna i a poc a poc comencen a intimar, fins que una altra trobada aparentment casual, ara amb l’exconserge de l’institut on treballa, porta l’Ismael a una situació límit, de conseqüències aterridores. Recuperar la memòria i aconseguir treure l’entrellat dels fets en què està atrapat serà una tasca difícil, que la traça de Jaume Cabré combina amb la peripècia d’un petit senglar que té tirada a distreure’s i a pensar més del compte.

Els ingredients de la narrativa de Cabré reapareixen amb mà mestra a Consumits pel foc: una història subjugadora, uns personatges amb clarobscurs inquietants i sorpreses d’alt voltatge literari que fan de la lectura un plaer irresistible.

França, 1943. Un grup de nens jueus, procedents de diversos països europeus, arriben a França per escapar de la tragèdia que devasta Europa durant la Segona Guerra Mundial. Amb l’ocupació de França per part dels alemanys, les seves vides corren perill. La Sabine Zlatin, infermera de la Creu Roja, tindrà cura d’ells i els buscarà un indret on puguin refugiar-se fins a l’acabament de la guerra. El 18 de maig del 1943, amb el temor que algú els aturi, arriben a Villa Anne-Marie, un casalici blanc on els nens compartiran pors i l’enyorança dels pares, que van deixar enrere, però també gaudiran de la pau del lloc, dels jocs vora la gran font i dels contes que en Léon, un educador, els relata perquè la son els venci. I, sobretot, retrobaran el valor de l’amistat, del primer amor i de tenir cura els uns dels altres.

Vet aquí un llibre que no és cap manual de ioga, i tampoc un benintencionat llibre d’autoajuda. Ioga és la narració en primera persona i sense embuts de la profunda depressió que va dur l’au­tor a ser diagnosticat amb un trastorn bipolar i hospitalitzat durant quatre mesos. És, així ma­teix, un llibre sobre una crisi de parella, sobre una ruptura afectiva i les seves conseqüències. I so­bre terrorisme islamista i el drama dels refugiats. I sí, en gran manera també parla de ioga i de me­ditació, que l’escriptor practica des de fa vint anys.

A principis del s. XIX, el doctor Vallejo viatja de Valladolid a Galícia amb la Marina, la seva filla, per servir com a metge en un poderós monestir d’Ourense. Allà descobriran un món i uns costums molt particulars i viuran la caiguda de l’Església i el final definitiu de l’Antic Règim. La Marina, interessada en la medicina i en la botànica però sense permís per estudiar, lluitarà contra les convencions socials que la seva època li imposa sobre el saber, l’amor i la llibertat, i s’embrancarà en una aventura que, sense pretendre-ho, guardarà un secret de més de mil anys.

A l’actualitat, en Jon Bécquer, un peculiar antropòleg que treballa localitzant peces històriques perdudes, investiga una llegenda. Només començar les seves indagacions, a l’hort de l’antic monestir apareix el cadàver d’un home vestit amb un hàbit benedictí típic del s. XIX. Aquest fet farà que en Bécquer, juntament amb el sergent Xocas, s’interni en els boscos de Galícia buscant respostes i descendint pels sorprenents esglaons del temps.

Una novel·la commovedora sobre una dona que s’enfronta a les convencions del seu temps i aconsegueix transcendir fins als nostres dies.

Què fa que algú decideixi anar-se’n del lloc on ha viscut sempre i que algú altre vulgui morir allà on va néixer? Si a la celebrada Un home que se’n va, Vicenç Villatoro reconstruïa la història del seu avi patern, que emigra des d’un poble de Còrdova a Terrassa, a La casa dels avis explora la història dels avis materns, des de la casa familiar de Canet, que va ser enderrocada, fins a la Terrassa obrera i convulsa de la guerra i la postguerra. Eren un manyà i una nuadora, catalanistes i republicans, que van viure l’exaltació de la República, la derrota de la guerra i l’experiència de l’exili, la presó i el silenci del franquisme. La seva història és la dels que es queden, i la seva casa és el símbol de la persistència i l’arrelament a la terra.

La casa dels avis forma part d’una ambiciosa trilogia—juntament amb Un home que se’n va i El retorn dels Bassat— sobre l’emigració i la identitat, però és també una visió diferent, des la perspectiva d’una família concreta, de la història catalana al llarg de més d’un segle: des de l’arribada d’un avantpassat napolità per participar a les guerres carlines fins als esdeveniments de l’octubre del 2017 i el dia d’avui.

La Martina acaba d’arribar a Treviu, un poblet de muntanya on ha estiuejat tota la vida. Necessita fugir de Barcelona i allà, envoltada de records d’infantesa, s’hi sent segura. Però tan bon punt s’hi instal·la, s’assabenta que han profanat tres tombes al cementiri vell, una de les quals pertany a una noia d’identitat desconeguda que va morir fa més de trenta anys al pont del Malpàs i que tothom recorda com “la noia del vestit blau”. Tot indica que es va suïcidar, però la seva mort sempre ha estat un misteri.

Quan la Martina decideix investigar què li va passar a la noia, posa en marxa, sense saber-ho, una sèrie d’esdeveniments que l’endinsaran en una perillosa aventura, i s’haurà d’enfrontar a algú disposat a fer tot el que calgui per evitar que els secrets del passat surtin a la llum.

Una novel·la rural noir completament absorbent, que submergeix el lector en la vida d’aquest petit poble ple de gent entranyable, però també de secrets i de perills.

Eivissa, 1999. La Maria i els seus fills, l’Àngel i l’Alba, de cinc i set anys, arriben una tarda plàcida de setembre a la platja després de saber que el vol del pare, el Salvador, ha estat cancel·lat i que torna amb el darrer avió de la nit. El que passarà en aquella petita cala ho canviarà tot per sempre. Aquesta és la increïble història del Salvador Martí, el fill que haurà de lluitar contra el destí quan rep una herència enverinada del seu pare; el noi que, avergonyit del món, trobarà ben aviat refugi a les pàgines dels llibres; el poeta que buscarà el seu reflex en les paraules de les dones i els homes que, abans que ell, van saber escriure amb bellesa i veritat el seu comiat. Aquest viatge que viurà el Salvador, a través dels personatges que anirà trobant a cada costat del mirall, és un cant a la vida que desdibuixa les fronteres entre la realitat i la imaginació, entre les obsessions i els somnis, entre el bé i el mal, entre Déu i el Diable. El protagonista veurà com s’esborren els límits entre la vida i la mort, com dues cares de la mateixa moneda.

«Si a alguna cosa se sentia lligat el Salvador era a la poesia. Per a ell dir poesia era com dir bellesa, però bellesa en totes i cadascuna de les coses que sentia i que percebia, en cada detall que vivia, fins i tot en allò que li produïa rebuig. Va recordar Kerouac quan deia que estem morts perquè tot ja ha passat abans. Per tant, si tot ja ha passat abans és que tot és mort, també, pensava. La poesia era la millor eina per transformar aquella merda de món, per reviure el cadàver comú. Era evident que no calia arribar enlloc, només calia no allunyar-se gaire d’un mateix».

“El 20 de novembre de 1992 va ser segrestada Maria Àngels Feliu Bassols, farmacèutica d’Olot. Aquella dona, mare de tres fills, va passar setze mesos sota terra, enterrada viva en un forat de la mida d’un armari. Va compartir captiveri amb aranyes, formigues, rates, serps i humitat.”

Així comença la història real però increïble d’un dels casos més impactants de la crònica negra del nostre país: la investigació del segrest de la farmacèutica, que es va transformar en un drama humà, va estar plena d’errors policials i judicials, i tampoc no hi van faltar diversos exemples vergonyosos de periodisme escombraria.

Per si no fos prou, els segrestadors de la Maria Àngels eren uns ineptes absoluts. L’única cosa que van aconseguir va ser eternitzar el suplici d’una dona que, miraculosament, va sobreviure a unes circumstàncies infrahumanes. La seva fortalesa psíquica i la seva determinació la converteixen en una heroïna.

Després de revisar a fons la informació generada pel cas, Carles Porta ha reconstruït la història de dalt a baix en un sol fil narratiu que, com sempre, combina magistralment la vivacitat, el drama i la ironia, fent evident la grandesa i, alhora, la misèria humana. Carles Porta aconsegueix, com en tots els seus llibres, que llegeixis àvidament, amb l’ànima en suspens i alhora et fa riure de tanta ineptitud dels uns i dels altres. Sens dubte, amb aquesta crònica, Porta es consagra com el mestre del periodisme narratiu.

El periodista Vicenç Lozano, que ha estat enviat especial de TV3 a Roma durant dècades, recull en aquest llibre les claus per entendre el Vaticà, un univers de poder més enllà de la religió. Els interrogants que desperta aquest petit Estat són tan nombrosos com els obstacles que tradicionalment ha posat a la transparència. Què cal saber de la Banca Vaticana? I de la mort de Joan Pau I? I del lobby gai? Vicenç Lozano hi aborda tots els temes controvertits i tots els mites; dels documents de Pius XII sobre l’Holocaust a l’informe secret de Vatileaks, del pacte anticomunista de Wojtyla als complots de la ultradreta contra l’actual papa Bergoglio, dels escàndols de pederàstia al paper de l’Església catalana. Vicenç Lozano explica les històries com les ha viscut, deixant parlar els protagonistes, que poden dir-se Paul Marcinkus, Lech Walesa, Giulio Andreotti, Paloma Gómez Borrero o Lluís Martínez Sistach o ser un espia sense nom o un funcionari de la Santa Seu.

Tres explica la història de tres dones. L’Orna busca refer-se després que el seu marit els hagi abandonat a ella i al seu fill i hagi format una nova família. L’Emilia és una immigrant lituana que necessita una llar i un signe de Déu que es troba en el bon camí. L’Ella, mare de tres fills i atrapada en un matrimoni infeliç, torna a la universitat per acabar la tesi. Totes tres troben el mateix home, en Gil. No en saben res, d’ell, perquè ell no els explica la veritat —però ell tampoc ho sap tot, d’elles.

A l’empara de Patricia Highsmith i Alfred Hitchcock, Dror Mishani, el gran autor de novel·la negra d’Israel, ens endinsa amb una finor psicològica extraordinària en tres vides corrents al Tel-Aviv actual que topen amb l’impensable, alhora que explora els marges oblidats del seu país, poblats de conflictes i prejudicis. Construïda com un trencaclosques sorprenent i enganyós, Tres ha rebut el reconeixement del Deutscher Krimipreis i ha estat un èxit de llarga durada tant a Israel com a Alemanya, a més de traduir-se a nombroses llengües. I quan l’hàgiu llegit, entendreu per què no se’n pot revelar res més.