Tipus: Novetat

Despertar-me quan no dormo és un exercici de maduresa creativa en el qual la contemplació de la natura i el diàleg amb la tradició poètica i artística conformen un univers de densitat moral i d’excel·lència formal. L’autor ens el presenta servint-se d’una escriptura brillant, en què el domini dels recursos poètics i la confiança en el poder creador del llenguatge són els arguments que donen a cadascun dels poemes, i al conjunt del llibre, una coherència i una solidesa excepcionals.

Què es la ment i com es relaciona amb el nostre cos? Som com som gràcies als gens o a causa de l’entorn i de l’educació? Existeix un món objectiu, mesurable i que es pugui entendre, o depenem de la subjectivitat dels sentits? Què podem aprendre dels ordinadors i de la Intel·ligència Artificial?

A Els miratges de la certesa, la novel·lista, feminista i acadèmica Siri Hustvedt fa un recorregut per les troballes científiques i els corrents filosòfics que han marcat la història de la humanitat. Centra la seva brillant capacitat d’anàlisi crítica en els problemes metafísics de la neuropsicologia, i exposa com el vell dilema de la relació entre el cos i la ment continua sense resoldre’s, i, malgrat això, ha modelat –i sovint distorsionat i confós– el pensament contemporani en disciplines tan variades com la neurociència, la psiquiatria, la genètica, la intel·ligència artificial i la psicologia evolutiva.

Una nova lectura, des del punt de vista femení, d’un debat antic: la relació entre la ment i el cos. La síntesi del pensament de Siri Hustvedt. Un assaig apassionant que ha merescut el Prix Européen de l’Essai Charles Veillon.

Després de l’èxit d’Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito, Jaume Funes ens respon a tres blocs d’interrogants educatius universals i dos blocs singulars més d’alguns grups de pares i mares. El món de la sexualitat, o de com educar quan hauríem d’aprendre el plaer d’estimar i ser estimats mentre que el món que els envolta els proposa altres comportaments. El món dels usos de les drogues, o com educar quan la felicitat té nom d’alcohol i apareixen noves maneres de manipular el nostre món interior. I la realitat digital, les vides entre pantalles, o de com educar per ser i saber en la societat actual. Tots tres, però, estan condicionats pel darrer bloc, ja que res del seu món, de la seva dificultat per descobrir com ser, dels apassionaments o les recerques de felicitat, té sentit sense la dimensió digital, i es donen en bona part immersos en ella.

I recordeu, mireu d’entendre sempre les seves respostes, aparentment dures: no són més que missatges ocults per continuar sentint-se estimats, per no descobrir la vida en soledat.

Un crit en la foscor passa desapercebut al castell. L’endemà es descobreix un cadàver, la identitat del qual pot fer trontollar la dinastia del regne de Magens.

El jove prevere Orenç és l’encarregat d’investigar el crim. La seva condició de bastard del rei Ebrard d’Albir el situa a prop de les esferes de poder. Però l’encàrrec es enverinat: un pas en fals i pot quedar atrapat en la teranyina de lluites soterrades, passions i ambicions sense mesura. La traïció assetja la casa dels Albir. Les aspiracions de Roma de mantenir l’estatus religiós de la zona contra l’heretgia albicar enterboleixen encara més l’entramat polític. I la guerra sembla inevitable. L’Orenç només rebrà l’ajuda de la Brilhèta, una serventa de palau que li mostrarà un món que el jove i inexpert capellà desconeix. Però cada pas en la investigació és un esglaó més que l’acosta perillosament a una veritat incòmoda.

«Quan el dia 15 de març vaig començar el confinament a la Casa dels Canonges, no era capaç d’imaginar la tragèdia que la pandèmia de la COVID representaria per al nostre país. Fins que no em van inhabilitar, més de sis mesos i mig després, vaig dedicar-hi totes les forces de què disposava.»

Glasgow, 1 de gener de 1973, presó de Barlinnie. Howie Nairn, un dels presos més perillosos, té un missatge per al detectiu Harry McCoy: una noia anomenada Lorna està a punt de morrir assassinada i només ell pot salvar-la.

En Micah Mortimer té poc més de quaranta anys, viu al nord de Baltimore i arregla ordinadors a domicili, a part de fer feinetes de manteniment a l’edifici on viu. I és persona de rutines estrictes. Té una relació amb la Cassia Slade, però cadascú viu a casa seva i es veuen diverses vegades per setmana. La seva família bulliciosa l’aprecia i es riu una mica de les seves rareses. I, tot i la seva existència poc vistosa, se sent feliç. Però la vida que portava se li comença a esmicolar quan la Cassia li explica que la desnonaran i el fill de divuit anys d’una antiga nòvia de la universitat es presenta a casa d’en Micah i li diu que podria ser fill seu.