L’estreta que no es vol embolicar amb ningú
La malcarada que es pensa que està bona
L’estranya que parla amb desconeguts
La que no serveix pels estudis
La que juga sola
La set-ciències
L’antipàtica
L’anorèxica
La intensa
L’acuseta
La “xoni”
Recull de veus silenciades en històries il·lustrades.
En Martí no era un nen poruc. Però, d’un temps ençà, tenia por i no sabia exactament de què. Bé, sí. Tenia por des del dia en què van començar a sonar les alarmes. Pensava en el seu pare, que se n’havia anat a la guerra. Havia sentit a parlar de les trinxeres, del fang i dels ferits. De com xiulaven les bales. Del soroll dels tancs. Del rugit dels avions. Tenia ganes de buscar la protecció de la seva mare. Li confessaria que tenia por. Però no ho va fer. I va ser llavors quan va començar a veure unes criatures misterioses que el guaitaven.
Un viatge als principals esdeveniments que van marcar aquest racó de món el segle passat és on ens trasllada Joan Culleré i Ibars (1916-1995). La llibertat per maleta. Un itinerari personal, el del lleidatà, que és alhora el d’un home lligat als fets que van marcar el seu temps: des de la proclamació de la República i els Fets d’Octubre, a la guerra civil, els camps de concentració i l’exili, passant pel retorn a l’interior i la resistència més compromesa a la dictadura.
Us han preguntat mai si teniu parella? I quan responeu que no, us han mirat amb cara de compassió i han intentat consolar-vos amb un «no pateixis, que aviat la trobaràs»?
La troballa de restes humanes a l’estómac d’un llop mort a la petita i tranquil·la localitat de Haparanda, a la frontera entre Suècia i Finlàndia, posa en marxa una investigació que farà canviar per sempre el destí de la policia Hannah Wester. El cas sembla que està vinculat a un enfrontament entre narcotraficants que va acabar en un bany de sang i que va tenir lloc a Finlàndia temps enrere, però què hi feia l’última víctima al bosc dels afores de Haparanda?
«De vegades penso que estic anotant el futur. Em dic que, davant de la incomprensió, en quedin les paraules. Algú, potser, les podrà entendre», diu el narrador d’aquesta història. I, en efecte, Napalm al cor té alguna cosa d’exercici de comprensió íntima d’un passat extrem i traumàtic, i de cartografia sentimental d’un present convuls a la recerca d’alguna forma d’alliberament.
Sovint les coses no són el que semblen! Sembla un sol? O sembla més aviat un gelat? Et toca a tu descobrir-ho! Un llibre per jugar a endevinar imatges. Què deu ser? Gira la pàgina!
Oda Lise Louise Inger Sonja. Així és com es diu de debò. Però no ho sap ningú, això, i tothom li diu Ollis. L’Ollis té deu anys i és incapaç de dormir amb la porta tancada o de saltar d’un gronxador si encara no s’ha aturat. Li agrada inventar coses, i voldria inventar un xampú que deixés els cabells ben nets durant un mes. De moment, amb una batedora s’ha fet una màquina per rentars-se les dents. Un dia troba una postal en una bústia groga al mig del bosc. Poc després, l’Ollis farà un viatge que l’enfrontarà a les seves pors. Tindrà algun desencant, i, alhora, trobarà afecte on menys s’esperava trobar-ne.
Aina torna al poble. I sap que, en fer-ho, ha d’escriure la història del Jaguar. D’aquell amic, d’aquella persona que va estimar, i amb qui va compartir estius d’adolescència. Aina ha d’escriure la història del Jaguar, de Juan David Martínez, d’aquell jove que es va llevar la vida amb només díhuit anys. Que es va suïcidar, encara que la paraula faça mal i siga un tabú, encara que al poble tot siguen eufemismes per evitar-la, encara que siga tan difícil entendre per què ho va fer, encara que hagen passat dos anys de silenci i de misteri.
Aquest petit àlbum de cartró, sensible i poètic, introdueix els primers lectors en la representació visual d’accions quotidianes: d’una banda una paraula, de l’altra belles i artístiques il·lustracions que mostren suggeridores escenes protagonitzades per animals. Una senzilla galeria d’art que convida al diàleg, al somni i a la imaginació, ideal per a la lectura familiar i l’educació preescolar.
Tanmateix, no es tracta només d’un llibre de conceptes: els verbs en infinitiu escollits per Emmanuel Lecaye introdueixen des d’activitats de la ment com «somiar» o «pensar» i accions físiques com «nedar» fins a moments que requereixen d’un company com «retrobar-se».
El treball gràfic de Majewski transforma paraules comunes en pensaments, moviments, sensacions. Les estampes —de colors vius, riques en detalls i particularment sensibles— destaquen per la seva plasticitat, i ens mostren l’inici d’una història que correspondrà a cada nen i nena completar segons el seu imaginari.
Elogiat per la crítica en la seva edició en francès, Mots pintats és, per tant, una invitació per als més petits de la casa a reflexionar sobre el seu propi món.