Tipus: Novetat

A Lagos, anys noranta, en el marc d’una dictadura militar, en una Nigèria amb poc futur, la Ifemelu i l’Obinze s’enamoren. Com molts altres adolescennts, saben que tard o d’hora hauran d’abandonar el seu país. Ell sempre ha somiat viure als Estats Units, però és ella qui aconsegueix el visat per viure amb la seva tia a Brooklyn i estudiar a la universitat. Mentre l’Obinze lluita contra la burocràcia per reunir-se amb la Ifemelu, ella es troba una Amèrica on res no és com ho imaginava, començant per la importància del color de la seva pell. Totes les seves experiències, desgràcies i aventures porten a una única pregunta: acabarà convertida en una «americanah»?

El descobriment del cadàver d’un noi assassinat brutalment en una casa flotant de Londres desencadena sospites sobre tres dones. La Laura és la noia conflictiva que va quedar amb la víctima la nit en què va morir; la Carla, encara de dol per la mort d’un familiar, és la tieta del noi, i la Miriam és la indiscreta veïna que oculta informació sobre el cas a la policia. Tres dones que no es coneixen però que tenen diverses connexions amb la víctima. Tres dones que, per diferents motius, viuen amb ressentiment i que, de manera conscient o inconscient, esperen el moment de reparar el mal que els han fet.

Amb la mateixa intensitat amb què ha captivat 27 milions de lectors a tot el món, l’autora de La noia del tren, Paula Hawkins, ens ofereix una novel·la brillant sobre les ferides que provoquen els secrets que amaguem.

La Lucía se’n va de casa de la seva mare per intentar obrir-se camí a la gran ciutat. Fa amistat amb una altra jove, la Talita, una estudiant que treballa en un bar de copes, i s’instal·la al seu pis, on compartiran alegries i angoixes. Tot es capgira quan la Lucía queda embarassada i la soledat, la precarietat econòmica i l’amor contrariat fan de la seva vida un gran interrogant.

“Jo hauria volgut que les coses anessin d’una altra manera. […] Saltava d’un error a un altre com quan una pedra rodola per la teulada, rebota amb la barana del balcó i acaba escolant-se entre les reixes de la claveguera”

Amb El primer emperador i la reina Lluna, Jordi Cussà arriba més enllà que mai: a un vesper xinès de fa més de 2.200 anys. Una trepidant novel·la d’aventures sobre una figura magnètica, i gairebé mítica, de la cultura xinesa: l’emperador Qin Shi Huangdi (259 aC-210 aC). El responsable de la unificació dels set grans reialmes i de l’alfabet, i impulsor de la Muralla i de l’exèrcit de Xi’an, de la fi el feudalisme, i d’una rastellera d’atrocitats pròpies d’un megalòman literalment omnipotent. Un retrat memorable de la cobdícia com a gran metzina de la humanitat, una descripció suggeridora de les relacions culturals d’aquell imperi llunyà amb les seves cultures veïnes, i la construcció d’un ambient i uns personatges que deixen regust de clàssic.

L’Edith Goodnough, que té vuitanta anys, es recupera en un llit d’hospital sota la vigilància d’un policia després d’haver estat acusada d’assassinar el seu germà. A través de la mirada del seu veí, en Sanders Roscoe, es desplega la vida tràgica d’aquesta dona que ha sacrificat la pròpia identitat per ajudar i donar suport a la família, doblegant-se als codis morals del Colorado rural.

De l’autor de la Trilogia de Holt, El vincle més fort és un gran tribut a la tenacitat de l’esperit humà, amb una veu que ressona per totes les planes. En aquesta novel·la, la primera que va escriure, Kent Haruf traça la gènesi de l’estil que l’ha fet inconfusible per a milers de lectors gràcies a una sensibilitat i una capacitat de commoure extraordinàries.

Tina Vallès dona una nova vida al personatge d’Italo Calvino i ens endinsa en els secrets que ens amaga la realitat.

Un matí d’agost de 2019, el senyor Palomar aterra a Barcelona per instal·lar-s’hi amb la dona i la filla. I és des d’aquí que el seguirem durant tot un any, mentre es dedica a caminar per una ciutat que mira i estudia, i on es deixa travessar per tot el que veu.

El Palomar de Tina Vallès està convençut que les coses més properes contenen una espurna capaç d’activar la nostra atenció. No sabem del cert d’on ve ni cap a on va, però les seves passejades, de Sant Antoni al pont de Vallcarca, de Montjuïc a un zoo sense en Floquet de Neu, de la plaça Letamendi al terrat de casa, li permeten apamar els detalls minúsculs d’allò que ens envolta i que sovint no veiem, i transformar-los en literatura.

Traslladat a Barcelona, Palomar és i no és el d’Italo Calvino. Com explica l’autora a l’epíleg, «aquest llibre surt d’un no», de la negativa a acceptar la mort del personatge. En un terreny limítrof entre el relat i la meditació del flâneur, El senyor Palomar a Barcelona és el retrat d’un Palomar que funciona com a canal per endinsar-nos en els secrets que la realitat juga a amagar-nos. Palomar –i per extensió la mateixa Vallès– podria ser, de fet, un ull; un ull atent, filosòfic, que ens recorda que tot objecte en el món és una clau mestra per entrar a l’univers, on tot està connectat.