Tipus: Novetat

Quan una jove aparentment sana es desploma de sobte al metro de Nova York i mor en arribar a l’hospital, el seu cas és atribuït a una agressiva variant de la grip. Fins que acaba sobre la taula d’autòpsies del veterà mèdic forense Jack Stapleton, qui descobreix unes sorprenents anomalies: la jove havia sofert un trasplantament de cor i, a més, el seu ADN coincideix amb el de l’òrgan rebut.

Després que altres dues víctimes morin de forma igualment fulminant, Jack comença a témer que la ciutat s’enfronti a una pandèmia sense precedents. I, quan nous casos són descoberts a Los Angeles, Londres i Roma, Jack ha d’emprendre una carrera contrarellotge per a esbrinar quina classe de virus pot causar aquests estralls. La seva recerca li condueix a un fascinant nou tipus d’enginyeria genètica que està fent somiar a la comunitat científica… i atraient l’atenció dels seus membres amb menys escrúpols.

La protagonista d’aquesta història treballa al departament de comunicació d’una companyia telefònica. Després de dos permisos de maternitat i una reducció de jornada, els seus caps la sotmeten a un pla d’assetjament laboral que consisteix a no passar-li cap mena de feina. Cada dia encén el portàtil i s’enfronta a sis hores de buidor. Decebuda, trama una venjança que escriurà en forma de dietari: durant 365 dies no comprarà res que no li sigui de vital importància. Entremig, però, la vida personal també se li capgira quan el seu marit decideix deixar la feina per convertir-se en una estrella del rock.

L’instant abans de l’impacte fa una radiografia àcida sobre les polítiques de conciliació i la societat de consum. Escrita amb un humor negre i corrosiu, qüestiona les idees preconcebudes sobre la felicitat i l’amor.

La protagonista de Mamut és una dona arcaica atrapada en la vida moderna. El seu medi és la ciutat, on signa contractes per viure. Vol tenir un fill i això l’obliga a fer-se amb homes. ¿Com resistir el formiguer humà quan tens instint de caçador solitari?

Se’n va. Canvia d’hàbitat i esdevé la mestressa d’un mas aïllat. Hi ha un pastor, la solitud i les bèsties que t’alimenten o t’amenacen. L’instint treballa, la consciència s’esvera. Comet coses que esquincen el pacte del nou mil·leni: aprèn a viure sense intermediaris.

Mamut és la tercera ala d’un tríptic que inclou Permagel i Boulder. De què tracta? La resposta és polièdrica i això explica la multitud de lectors concernits per aquesta obra. Si sou capaços d’imaginar un Houellebecq que sapigués escriure sense ressentiment les llagues de la societat contemporània, aquesta quimera existeix i es diu Eva Baltasar.

Ricky, Gabe, Lewis and Cassidy són quatre amics de la infància, quatre indis americans que, en la seva maduresa, viuen atrapats entre una societat que els rebutja i les tradicions anquilosades de la seva tribu, que han intentat deixar enrere.

Durant la joventut van cometre un tràgic sacrilegi contra les lleis i tradicions de la tribu. Van penetrar en les terres de caça reservades als ancians de la tribu i van aniquilar tants cérvols com van poder. Han pretès oblidar-ho, fins ara.

La Remei Duran és una dibuixant de prestigi que es considera una atractiva senyora de cinquanta i pocs anys, massa feliç esposa i mare. Una tarda, asseguda al seient del darrere del cotxe familiar, endevina, amb tota nitidesa, que el seu jove marit, violinista titular en una orquestra, s’enamorarà de la noia, violinista suplent, que els acompanya a casa per assajar i que seu al costat d’ell. Ells dos encara no ho saben. Ella, sí.

A partir d’aquesta certesa demolidora, la protagonista de la novel·la, una dona decidida acostumada des de la infància a lluitar per la supervivència, no té cap altra opció que adonar-se del que és envellir per dins assumint de cop la vulnerabilitat de l’amor matrimonial, la drogodependència de la maternitat, la caducitat de la vida artística.

A Benvolguda, Empar Moliner exhibeix el seu talent literari en un relat commovedor i inoblidable sobre l’amistat, el pas del temps, el perdó i la cruesa secreta, mai explicada i sempre suavitzada, del climateri.

Ara ja tinc la confirmació científica de l’estat volàtil en el qual m’he instal·lat l’últim any sense haver-ne parat esment. La caiguda d’estrògens combinada amb la intolerància a la lactosa i la pèrdua de visió de prop fan que em miri el món des d’unes lleugeres ales d’espiadimonis. Per això podré veure, amb tota nitidesa, que el meu home s’enamorarà d’aquella altra.