L’Educació com a metàfora

Som hereus d’una modernitat il·lustrada que ha intentat bastir un edifici on tot encaixi, en què la lluita contra l’ambigüitat es considera l’únic camí per superar la crisi d’idees i de valors de la societat actual. El propòsit de fixar una visió unitària, la convicció que cal transmetre una informació veraç i contrastada porta a la desaparició progressiva dels camps del saber que generen dubtes, que fan evident la divergència i la confrontació d’opinions. Aquest llibre proposa una nova mirada als fonaments del discurs educatiu, que cal establir a partir de pactes fruit d’un conjunt de voluntats. És un crit d’alerta contra els qui pretenen construir des del consens i no entenen que la força de la democràcia rau en el reconeixement del prejudici de tota interpretació. Ens mostra que expressar aquells aspectes de la cultura que no es poden racionalitzar és el camí cap a la comprensió de les forces socials, cap al que és més essencial per conviure: la descoberta de la història que dona sentit als actes.

Nosaltres, després

Nosaltres, després és una novel·la sobre el pas del temps, l’amor i els daltabaixos que cada vida comporta.
Hi trobem quatre personatges principals, dos homes i dues dones, que coneixem quan són joves, quan la vida està pràcticament per estrenar -però tothom ja arrossega una infantesa singular.
Ambientada a la Barcelona contemporània, Soler ha escrit amb el seu estil característic, detallista i cinematogràfic, una novel·la que no es pot deixar i que atraparà els seus lectors fidels.
Els personatges que hi viuen tenen anhels, expectatives i esperances que els mouen. I experimenten, com nosaltres, frustracions, alegries i desitjos i, sobretot, l’amor. I l’amistat, que n’és una de les seves principals formes

Els Falciots

En Toni, un professor d’institut enfadat amb el món, decideix posar fi a la seva vida. Meticulós i serè, ha escollit una data: al cap d’un any. Fins aleshores cada nit redactarà, al pis que comparteix amb la seva gossa Pepa i amb una biblioteca de la qual es va desprenent, una crònica personal, dura i descreguda però també tendra i humorística. Així espera descobrir les raons de la seva radical decisió, desvelar fins a l’última partícula de la seva intimitat, contar el seu passat i els molts assumptes quotidians d’una Espanya políticament convulsa. Hi apareixeran, disseccionats amb un bisturí implacable, els seus pares, un germà a qui no suporta, la seva exdona Amalia, de qui no aconsegueix desconnectar-se, i el seu problemàtic fill Nikita; però també el seu càustic amic Potacoixa. I una inesperada Águeda. I en la successió d’episodis amorosos i familiars d’aquesta addictiva constel·lació humana, en Toni, un home desorientat entestat a fer recompte de les seves ruïnes, insufla, paradoxalment, una lliçó de vida inoblidable.

Motxilles

Cada matí, la Lis guarda a la motxilla les coses que li agraden més. Hi porta les bitlles i el patinet perquè hi juguin la Sofi, el Rudy i la Cata. Però la Lis comença a adonar-se que els seus amics no la tracten amb el mateix afecte: no la deixen jugar als secrets i fins i tot li roben l’esmorzar!
Dia rere dia, la Lis veurà com aquesta motxilla amb què carrega es va fent més i més grossa. I és que hi ha sentiments que pesen molt, com la tristesa, la vergonya o la por d’explicar el que li passa…
Trobarà la manera de buidar tot aquest pes?

Tempesta de pebre

Quan els elefants caminen mai s’aturen a mirar cap avall. Els ratolins tenen por que els aixafin i demanen als elefants que vagin amb compte. Però ells no els fan gens de cas! Un dia, els ratolins tenen una idea: podria el pebre ser la solució als seus problemes?

Primera persona del singular

En les vuit històries d’aquest nou recull trobem el clàssic narrador de Murakami, que aquí podríem confondre amb ell mateix. Amors fugaços de joventut que perviuen en el temps, cristal·litzats en un objecte inesperat, records que es desdibuixen capriciosament, una devoció incandescent pel beisbol, un servicial mico parlant a la recerca de l’amor o la història del mític -i inexistent?- disc de bossa nova de Charlie Parker… Filosòfics i misteriosos, amb un peu a la realitat i un altre al realisme màgic, els relats de Primera persona del singular transgredeixen els límits entre la nostra ment i el món exterior i evoquen l’amor i la solitud, la infància i la memòria, tots amb el toc únic de Haruki Murakami.

Fora de joc a Montserrat : novel·la ludocriminal : sèrie Comas i Coma

L’abadia de Montserrat, després de la pandèmia, impulsa activitats culturals per reactivar-ne les visites i l’Oriol Comas i Coma ho aprofita per organitzar-hi el Ludocànon, una trobada internacional d’experts en jocs de taula amb l’objectiu de triar els cent millors jocs de la història. Però al vespre del primer dia, quan els quinze jutges estan a punt de sopar, un monjo apareix penjat en una de les habitacions de l’hotel Abat Cisneros on s’allotgen. El Comas, ajudat per la seva inseparable neboda Sol, aviat relaciona la mort del pare Mateu amb altres decessos recents de monjos que semblaven accidentals. I, pitjor encara, la Sol i el seu nòvio boomer, el periodista Garota que havia treballat de cap de premsa al Grup 69, comencen a trobar indicis que els crims guarden relació amb uns fets succeïts anys enrere a l’Escolania.

El sentit de l’humor i l’enginy de Màrius Serra s’infiltren per una trama que, sense canviar d’espai, salta vertiginosament del món hiperconnectat d’avui a l’ecosistema gairebé aïllat de l’Escolania de fa mig segle. Amb diàlegs plens de carisma, situacions hilarants, jocs antics i moderns de tota mena i una narració tenyida pel xoc generacional, Fora de joc a Montserrat porta la intriga ludocriminal a un dels indrets més icònics —i alhora misteriosos— de Catalunya.

Estiu

Estiu s’inicia al febrer del 2020, quan el virus és encara només una amenaça a l’horitzó. Ens deixem caure a la casa de la família Greenlaw i ens endinsem en vides que s’entrecreuen. Què tenen en comú les persones que pensen que no tenen res en comú? Tornarem als personatges del quartet estacional per descobrir que, malgrat les diferències, tots estem connectats.

Estiu tanca la sèrie de novel·les del quartet estacional recollint de nou la preocupació per l’emergència climàtica, els migrants, la divisió i la polarització. Als nombrosos premis guanyats per l’autora, amb Estiu hi suma l’Orwell Prize per Literatura Política, on el jurat resol: “La conclusió del quartet estacional d’Ali Smith segella la seva reputació com la gran cronista de la nostra època”.

 

Mig sol groc

Novel·la èpica i magistral de l’autora de Tothom hauria de ser feminista

Chimamanda Ngozi Adichie recrea la vida de tres personatges atrapats en les turbulències de la dècada, en el marc de la guerra de Nigèria per la independència: el jove Ugwu, empleat de la casa d’un professor universitari d’idees revolucionàries; l’Olanna, la bella esposa del professor, que per amor ha abandonat una vida privilegiada a Lagos per viure en una ciutat polsegosa, i en Richard, un jove i tímid anglès que està enamorat de la germana de l’Olanna, una dona misteriosa que renuncia a comprometre’s amb ningú.

Cal que siguem masovers del món

En els vint anys del nou segle, hem passat dʼuna certa indiferència respecte al canvi climàtic a declarar lʼemergència mundial pel clima. Fins i tot un negacionista com Donald Trump ha intentat comprar Grenlàndia a Dinamarca, convençut que el desgel deixarà al descobert territoris lliures i recursos importants. Malgrat els pobres resultats de les cimeres sobre el clima, no es pot negar lʼaugment de la consciència ambiental gairebé a tot arreu, i lʼenverdiment de les nostres ciutats ha passat a formar part de polítiques municipals. Encara estem molt lluny d’entendre que som una espècie més dʼaquest món cada cop més assetjat per una població humana creixent i àvida de recursos de tota mena. Aquest llibre de Joandomènec Ros pretén fer-nos reflexionar, des de la divulgació científica, sobre alguns aspectes fonamentals, no tots prou coneguts, que afecten el medi ambient. El títol vol ser un toc d’alerta: som estadants dʼaquest món, no pas els propietaris, i nʼhem de tenir cura i fer dʼadministradors del propietari, sigui aquest qui sigui.