Arxius: Novetats i recomanacions

La mirada de Marta Rojals —perspicaç, aguda i irònica— ens commou, ens interpel·la i té la virtut d’anar al moll de l’os dels temes quotidians que ens afecten en el dia a dia. Amb la frase exacta i el mot precís, aquest llibre ens endinsa en la seva impagable faceta com a articulista en les discussions que toquen totes les causes justes: el racisme, la transfòbia, el masclisme, la discriminació lingüística, l’especulació urbanística, els abusos de poder, la crisi climàtica…

En aquestes pàgines sentim alt i clar el clam tant d’una generació precaritzada i empobrida com la reivindicació de la gent gran, injustament relegada del protagonisme que es mereix; l’estima i protecció no només del patrimoni natural, del paisatge i el territori, sinó també dels animals, els nostres companys de viatge en aquest món que ens entestem a destruir, o el paper de les dones en la societat actual, persistentment cosificades i subordinades en les grans decisions que afecten el conjunt de la humanitat. Retalls de vida atemporals que palesen que Marta Rojals és una de les millors autores del nostre país.

Una noia vetlla el seu avi, i en la solitud absoluta té dues grans companyies: la de la memòria i la de la imaginació. Mentre els cirerers es despullen, la llei de l’hivern s’imposa recordant-nos que per renéixer cal deixar anar.

Amb un aire intimista i màgic, aquesta novel·la fa visible l’invisible: les persones que no hi són però que ens guien a cau d’orella, l’amor que fem existir quan necessitem que existeixi i la forma com suplim cada absència.

«I a les nits glaçades, sota un pam de neu, la primera flor començava a empènyer, ensenyant a la gent d’aquest poble el que costa tant de creure».

John Banville, el reconegut guanyador del Premi Booker, ens ofereix amb Les singularitats una novel·la lúdica i polièdrica sobre la nostàlgia, la teoria quàntica, la vida i la mort a partir del personatge de Freddie Montgomery, un dels més memorables dins de l’univers de l’autor.

Montgomery, un home amb un nom prestat, apareix amb un cotxe esportiu vermell –també prestat– en la casa de la seva infantesa. Però res és el que espera. Ara hi viuen els Godley, descendents del reputat científic Adam Godley, artífex d’una teoria de l’existència que va canviar tots els paradigmes. Aquest home misteriós, que acaba de complir sentència a la presó, sent com si el temps estigués parat, trencat. Ara està obligat a conviure amb la disfuncional família Godley, l’estranya mestressa de claus que la governa, el biògraf de l’avantpassat dels Godley i una dona adinerada del seu propi passat que arribarà amb una petició força inusual.

La Barbara, venedora de drets literaris internacionals, s’instal·la a París com a refugi. Per deixar enrere una experiencia que l’ha trasbalsat, se’n va a viure a casa de la seva àvia, la Margaux, amb qui té un vincle molt especial. Un matí de 2008, l’any de la gran nevada, la Barbara es troba un jove desconegut dormint al seu sofà vermell. L’enigmàtic fotògraf que no retrata mai persones l’ajudarà en una recerca inesperada. Junts, descobriran els secrets de la mamie Margaux, una dona que va sobreviure l’ocupació alemanya de París a la segona guerra mundial.

L’Elsa té nou anys i pertany a una família de pastors de rens. Un dia d’hivern, veu com un home mata salvatgement la Nástegallu, la seva cria de ren, i l’amenaça perquè no en digui res. Quan per fi guanya forces per explicar-ho, la policia descarta investigar l’assumpte i el classifica com un simple robatori.
L’assassinat de rens, però, cada vegada és més freqüent, i l’impacte que té en la població sami va molt més enllà d’una pèrdua material. Atacar els rens vol dir atacar tota la seva cultura. L’Elsa convertirà aquesta circumstància en la seva lluita personal i dedicarà la vida a defensar allò que més estima: la seva comunitat, la seva família, la seva identitat i els seus rens.
Robatori és una afirmació valenta cap a una part de Suècia de la qual no s’acostuma a parlar. Una novel·la sobre com la xenofòbia, el suïcidi, l’alcoholisme i el canvi climàtic amenacen la cultura sami, i sobre les tensions que es despleguen quan les idees modernes xoquen amb una cultura tradicional que té unes estructures patriarcals molt arrelades.

Amb 91 anys, la Gretel Fernsby du una vida tranquil·la i confortable al seu magnífic pis londinenc, malgrat amagar un passat fosc i pertorbador. No parla mai de com va fugir de l’Alemanya nazi quan tenia 12 anys. Ni els anys de postguerra a França amb la seva mare. I sobretot, no parla del seu pare, el comandant d’un dels camps d’extermini més tristament cèlebres del Reich.

Quan una parella es trasllada al pis de sota, fa amistat amb el fill de nou anys, en Henry, tot i que li porta records incòmodes del seu germà Bruno. Però un dia assisteix a un enfrontament violent de la parella. I davant la tria entre la pròpia seguretat i la del nen, la Gretel evoca dilemes semblants amb què va topar temps enrere. Llavors, haver estat còmplice li va comportar una vida de vergonya i culpabilitat, però interferir ara té el risc que surtin a la llum els secrets que ha amagat tota la vida.

Una corresponsal torna a Barcelona després de gairebé vint anys a l’estranger. Vol agafar distància d’una regió de món que l’apassiona i la desgasta, d’una professió que voldria exercir d’una altra manera, i també d’una amistat amb una dona més jove que la porta a qüestionar-se els fonaments de la seva intimitat. Un cop tornada al poble on va créixer, retroba la família, els amics i l’home a qui havia estimat. L’espai familiar es converteix en una font de petites revelacions que l’ajudaran a traçar el seu itinerari vital i a reconèixer la necessitat de pertànyer a un lloc i a unes persones.

Les germanes Celie i Nettie comparteixen el jou i la lluita d’haver nascut dones afroamericanes a la Geòrgia rural de començament del segle xx. Casada a la força d’adolescent, la Celie no vol que la seva germana petita Nettie hagi de córrer el mateix destí i l’ajuda a fugir i encetar el seu camí. Malgrat el pas del temps, la distància i el silenci, les germanes mantindran vives la lleialtat i la fe l’una en l’altra a través d’un seguit de cartes escrites al llarg de vint anys, que constitueixen una de les novel·les més emocionants que es poden llegir: una història que vessa en cada pàgina passió, dolor, inspiració i un amor indomable per la vida.

Publicada originalment el 1982, El color porpra és una fita imprescindible de la literatura americana contemporània i s’ha convertit en un clàssic literari del feminisme i la denúncia del racisme. Va guanyar el premi Pulitzer i el National Book Award, i se n’han venut quinze milions d’exemplars en més de trenta llengües. Fins ara inèdita en català, la traducció de Josefina Caball ens convida a un trajecte inoblidable cap a l’alliberament i la realització.

En Cornelis és perruquer a Amsterdam. El 1977, quan la seva dona li diu que està embarassada, se’n va de casa i desapareix sense deixar rastre, després d’estavellar-se el vol que havia agafat cap a Tenerife.

Anys després, en Simon, el seu fill, hereta la perruqueria que havia estat del seu avi. Ara bé,  no gaudeix amb el seu ofici i el cartell de «tancat» sovint decora la porta del seu local. La seva relació amb la perruqueria canviarà quan comenci a indagar sobre la desaparició del seu pare.

Gerbrand Bakker, guanyador del premi Llibreter, l’Independent Foreign Fiction Prize (Booker International) i l’IMPAC, ens ofereix el millor de la seva escriptura amb aquesta impactant obra. Una història escrita amb gran sensibilitat, amb els seus silencis eloqüents i diàlegs singulars, per parlar-nos dels vincles familiars, el dol i el sentiment de pertinença.

Els suïcidis i assassinats diaris i molt sovint els tirotejos massius provoquen unes 30.000 víctimes anuals als Estats Units, i des del tiroteig de l’institut de Columbine el 1999 el nombre de massacres amb armes de foc a centres educatius no ha parat de créixer. Tanmateix, el sistema jurídic americà ha fracassat totalment a l’hora d’intentar regular el dret a les armes.

Per què passa tot això en una societat avançada com els Estats Units?

En aquest assaig, que es mou entre el text memorialístic, històric i periodístic, Paul Auster reflexiona sobre la passió individual i col·lectiva per les armes, sobre el poder dels lobbys i descriu alguns morts a la seva família (com ara la del seu avi, que va morir a causa d’un tret d’escopeta de l’àvia, tot i que va ser un secret familiar durant molts anys).

Paul Auster torna amb un al·legat contra les armes.

Il·lustrat amb fotografies de Spencer Ostrander, que ha viatjat pel país fotografiant espais on havien tingut lloc tirotejos massius.