Arxius: Novetats i recomanacions

Tres astronautes viatgen a bord de la Sunbird quan una tempesta solar malmet el casc i els llança a la foscor de l’espai. Són rescatats per la Glòria, una nau espacial pilotada per un grup de dones astronautes. A bord, són informats que es troben, aproximadament, tres-cents anys en el futur.

A poc a poc ens assabentem que la Terra va patir un cataclisme global devastador; una plaga que va arrasar la població masculina i la va reduir a zero en pocs anys. El nou món, format únicament per dones, es reprodueix mitjançant el clonatge. Sota una aparent pau, els tripulants de la Sunbird descobriran que potser no tenen lloc en aquesta nova societat.

Quantes dones directores de cinema coneixes? La noció de l’estat femení dona com a resultat una sensibilitat estètica o ètica diferent? Teniu a les mans un recull d’articles que ens descobreixen dones cineastes d’arreu i de diferents èpoques. Amb l’objectiu bàsic i primigeni de donar-les a conèixer, s’ha reunit un grup de col·laboradors entusiastes i compromesos que ens parlen d’Alice Guy, Germaine Dulac, Elvira Notari, Esther Shub, Leni Riefenstahl, Maya Deren, Kinuyo Tanaka, Ida Lupino, Agnès Varda, Chantal Akerman, Rita Azevedo, Claire Denis, Kathryn Bigelow, Kelly Reichardt, Charlotte Welles, Laura Citarella i Carla Simón.

En efecte, es tracta d’una nòmina de cineastes molt variada: de l’època muda, avantguardistes, clàssiques, modernes i contemporànies; i en tenim d’europees, estatunidenques, una japonesa i una argentina. És un projecte en el qual s’aposta clarament per la psicologia de l’individu, que és, per definició, inaprehensible, i d’aquesta manera es desafia aquella tradició que sempre ha equiparat saber i poder amb la submissió del singular a l’universal.

Comptat i debatut, del que es tracta és de poder gaudir de múltiples perspectives complexes i portadores d’universos creatius personals. Justament, des d’aquesta òptica es podrà arribar a comprendre el que seria una hipotètica mirada femenina, que per força ha de ser individual i, per tant, diversa. Cosa que només es pot aconseguir dedicant l’atenció que es mereixen les protagonistes d’aquest relat, per a descobrir així la que és, literalment, l’altra cara de l’espill.

Les autores i autors d’aquest volum són: Anna Salomé, Arnau Martín Camarasa, Belit Lago, Dani Morell, Eulàlia Iglesias Huix, Fèlix Edo Tena, Florenci Salesas Pla, Guillermo Triguero, Jordi Conill Salomé, José Antonio Bracero, Júlia Gaitano i Mendizábal, Martina Vilella Cuadrado, Maties Tugores Pons, Pilar Alfonso, Shaila García Catalán i Yoel González Uribe. Està coordinat per Fèlix Edo Tena.

El món dels pastors és un món singular. D’entrada, tenen moltes estones de solitud, la qual cosa els porta a moments per pensar i per saber escoltar la vida. Al llarg dels segles han adquirit coneixements sobre paisatge, natura, remeis i cures per al bestiar; també han après a preveure el vent, la pluja i un munt de coses més. Actualment, però, se’ls escolta poc. Els darrers anys aquest ofici ha anat perdent pes en una societat que es mou a un ritme massa accelerat. Aquesta feina vocacional lligada a la terra sembla en vies d’extinció; un món que se’n va. Aquest llibre és fruit d’un feix d’hores compartides amb pastors, que ens expliquen les seves vivències i també la seva manera d’entendre la vida.

La dècada dels quaranta del segle xx és una de les més sinistres de la història de Grècia, i també de la humanitat. Iannis Ritsos la va viure en carn viva, amb dolor i compromís.

La dictadura de Ioannis Metaxàs, l’Ocupació durant la Segona Guerra Mundial, el posterior alliberament del país i el desencadenament de la Guerra Civil marquen la trajectòria personal, política i creativa del poeta.

Els versos antologats a Poemes de resistència ressegueixen el fil de la història de Grècia des del punt de vista excepcional de Ritsos. A part del testimoni històric que incorporen, tenen un gran interès per la diversitat de sentiments que presenten i per les maneres de modular-los.

La menopausa i la perimenopausia continuen sent un misteri per a la majoria dels metges, deixant a les pacients frustrades en enfrontar-se a símptomes que van des dels fogots i l’insomni fins a la confusió mental. Com destacada neurocientífica i especialista en salut cerebral femenina, la doctora Mosconi desentranya aquests misteris en revelar que la menopausa no sols afecta els ovaris: és un espectacle hormonal on el cervell ocupa el centre de l’escenari.

La disminució de l’hormona estrogen durant la menopausa influeix en tot, des de la temperatura corporal fins a l’estat d’ànim i la memòria, i pot obrir la porta a la deterioració cognitiva en l’etapa posterior de la vida. Per a superar aquests desafiaments, Mosconi ens ofereix els enfocaments més avançats: explica el paper de les teràpies de reemplaçament hormonal d’última generació, com els «estrògens de disseny», l’anticoncepció hormonal i els canvis clau en l’estil de vida que abasten dieta, exercici, autocura i diàleg intern.

Les plantes són intel·ligents? Tenen consciència? En aquest llibre pioner, Zoë Schlanger ens presenta i explica el món ocult del regne vegetal i les complexitats de la vida a la Terra. A través d’observacions científiques emergents combinades amb experiències personals i reflexions filosòfiques, l’autora ens mostra que les plantes són molt més que éssers passius: són entitats dinàmiques amb habilitats sorprenents, com la comunicació. _Les devoradores de llum_ redefinirà completament la vostra manera de veure les plantes. Amb un munt de curiositats increïbles, us obrirà els ulls a les extraordinàries formes de vida de la flora amb les quals compartim el planeta.

El senyor Bowling no pot resistir-se al desig de matar. Es va desfer de la seva dona per raons purament econòmiques i des de llavors s’ha obsessionat amb la mort. Per a ell, assassinar és com un impuls, una veu que li murmura a cau d’orella qui serà la seva pròxima víctima. La raó? No sempre n’hi ha una, perquè no és un assassí corrent. Després de cada crim deixa després de si pistes amb l’esperança de ser atrapat i posar fi al seu turment. Per això compra compulsivament el Evening Standard per a mantenir-se al corrent dels avanços de la recerca policial. El problema és que la justícia està a anys llum de descobrir-lo, perquè en els suburbis del Londres de la Segona Guerra Mundial, el rastre dels seus assassinats es perd de continu entre els bombardejos nazis. Quants periòdics més haurà de comprar abans de ser per fi capturat?