Badaq

1583. Una badaq -o rinoceront indonesi- pastura tranquil·lament a l’illa de Pawu. Quan arriba un galió castellà, l’animal és testimoni de les relacions entre colonitzadors i indígenes i esdevé moneda de canvi entre ells. La porten fins a Madrid, on la seva vida correrà perill si no aconsegueix escapar-se d’un destí sense sentit. Al seu voltant, es teixeix una trama d’interessos i corrupteles entre polítics sense escrúpols, llibertins cobdiciosos i desertors imperials just quan l’imperi més gran de la cristiandat està entrant en decadència.

En la fascinant nova novel·la, Carlos Bardem ha construït amb destresa i precisió un minuciós fresc històric que reflecteix el govern depredador dels imperis espanyol i portuguès, la perillositat de la Inquisició i els greus abusos de la colonització.

Elon Musk

Elon Musk va sofrir assetjament escolar. Un dia un grup de nens el va empènyer per unes escales de formigó i el van picar de peus fins que la seva cara es va inflar com una pilota. Va passar una setmana a l’hospital. Però les cicatrius físiques van ser insignificants comparades amb les emocionals, les que li havia causat el pare, un canalla, enginyer carismàtic i fantasiós. Quan Elon va arribar a casa després de ser donat d’alta de l’hospital, el pare el va reprendre. «Vaig haver d’escoltar-lo durant una hora mentre em cridava, em deia idiota i em deia que era un inútil», recorda.

L’impacte psicològic que el pare li va causar va perdurar. Es va convertir en un jove fort però vulnerable alhora, propens a bruscos canvis d’humor -estil Jekyll i Hyde-, amb una gran tolerància al risc, ànsies de drama, un èpic sentit de missió i una intensitat maníaca, cruel i a vegades destructiva.

A principis del 2022, després d’un any marcat pel llançament de trenta-un satèl·lits de SpaceX, la venda d’un milió de cotxes de Tesla i de convertir-se en l’home més ric de la terra, Musk va confessar amb penediment el seu impuls per provocar el drama. «Necessito canviar la meva manera de pensar perquè deixi d’estar en mode crisi, com ho he estat els últims catorze anys, o probablement tota la meva vida», va explicar.

Taylor Swift

Taylor Swift: la seva reputació la precedeix. Artista, compositora, actriu, directora, guanyadora de milers de premis. En conclusió, una de les figures més importants de la indústria musical avui dia.

Però com s’ha transformat Taylor Swift en una de les grans icones musicals del segle XXI? Què té la seva música per aconseguir atrapar tanta gent i despertar una fidelitat gairebé religiosa als seus seguidors? Què hi ha a les seves lletres perquè tota una generació s’hi senti reflectida?

Aquest diari tracta de respondre aquestes preguntes. Aquí, la vida d’algú que porta tota la vida escoltant Taylor Swift (algú que podries ser tu) i la de Taylor es barregen i es confonen. Perquè segur que això és el que tu has sentit alguna vegada, oi? Que Taylor, en parlar de si mateixa, parlava també de tu i de totes aquelles coses que recordes massa bé.

Meg i Mog

Les històries de MEG i MOG han encisat a milers de nens durant gairebé cinquanta anys. Són uns llibres perfectes de lectura compartida o en solitari.

Als petits els entusiasmen els personatges (una bruixa, un gat i un mussol molt simpàtics), els colors vivíssims, els sons, el traç: simple, directe, vibrant.

Increïbles

L’infant veloç, l’infant elàstic, l’infant càlcul… Gràcies als meus viatges, he pogut conèixer molts infants, tots ells diferents, tots extraordinaris. En aquest llibre recullo les seves històries, particularitats i poders.

I SI RESULTA QUE TU TAMBÉ ETS UN INFANT INCREÏBLE?

Predestinats

I si, incomplint les normes establertes, es pogués canviar el destí de la humanitat?

L’Aurora viu en un temps en què els homes s’han extingit per culpa d’un virus, i la societat està formada exclusivament per dones. Quan arriba el moment d’anar a la universitat, tria l’Escola de Visitants, una facultat envoltada de secretisme. Segons la versió oficial, hi preparen les estudiants per buscar un remei que permeti tornar a tenir fills de sexe masculí. Aviat descobrirà les estranyes regles del centre, una de les quals és no enamorar-se. Però l’Aurora és molt rebel i li costa obeir…

Inseparables

Quin tipus d’amic ets? Dels que ho farien tot pels altres o dels que necessiten una mica de llibertat i independència?

Acompanya el gat Homer en la cerca de l’amic perfecte del regne animal, ple d’amistats d’allò més diferents. Coneixeràs a amics de cacera, companys de pis i parelles inseparables de totes les mides i colors.

No m’agrada el pebrot

A en Jim Panzé li encanten els plàtans i no vol menjar res més. Però un dia els plàtans s’caben i només queda un pebrot.

Els seus amics li diuen que el tasti. Però en Jim, tot i que té molta gana, no en vol sentir parlar.

Fem que soni bé

Tothom està d’acord que la pervivència i la salut de la llengua catalana passen per parlar-la al carrer i sentir-la en tota mena de situacions quotidianes: al cine, a la tele, a les xarxes socials… Però per què tan sovint ens incomoda o questionem el català col·loquial? A alguns, aquest català -el que podem sentir en pel·lícules o sèries- els sembla carrincló i massa rígid; per a altres, la llengua dels mitjans de comunicació és espúria, contaminada.

En aquest assaig, guanyador del Premi d’assaig Irla, diu Helena Borrell: «Procurarem desmentir fal·làcies i esfondrar mites, perquè heus aquí el nostre convenciment: ens trobem davant d’un fals dilema. No cal triar entre dos models de llengua diametralment oposats, sinó esforçar-nos a dissipar malentesos i promoure certs models -i hàbits- per donar un impuls decidit al català del carrer que ens agradaria sentir: poderós, sonor, original i sense complexos.»