Arxius: Novetats i recomanacions

1583. Una badaq -o rinoceront indonesi- pastura tranquil·lament a l’illa de Pawu. Quan arriba un galió castellà, l’animal és testimoni de les relacions entre colonitzadors i indígenes i esdevé moneda de canvi entre ells. La porten fins a Madrid, on la seva vida correrà perill si no aconsegueix escapar-se d’un destí sense sentit. Al seu voltant, es teixeix una trama d’interessos i corrupteles entre polítics sense escrúpols, llibertins cobdiciosos i desertors imperials just quan l’imperi més gran de la cristiandat està entrant en decadència.

En la fascinant nova novel·la, Carlos Bardem ha construït amb destresa i precisió un minuciós fresc històric que reflecteix el govern depredador dels imperis espanyol i portuguès, la perillositat de la Inquisició i els greus abusos de la colonització.

Elon Musk va sofrir assetjament escolar. Un dia un grup de nens el va empènyer per unes escales de formigó i el van picar de peus fins que la seva cara es va inflar com una pilota. Va passar una setmana a l’hospital. Però les cicatrius físiques van ser insignificants comparades amb les emocionals, les que li havia causat el pare, un canalla, enginyer carismàtic i fantasiós. Quan Elon va arribar a casa després de ser donat d’alta de l’hospital, el pare el va reprendre. «Vaig haver d’escoltar-lo durant una hora mentre em cridava, em deia idiota i em deia que era un inútil», recorda.

L’impacte psicològic que el pare li va causar va perdurar. Es va convertir en un jove fort però vulnerable alhora, propens a bruscos canvis d’humor -estil Jekyll i Hyde-, amb una gran tolerància al risc, ànsies de drama, un èpic sentit de missió i una intensitat maníaca, cruel i a vegades destructiva.

A principis del 2022, després d’un any marcat pel llançament de trenta-un satèl·lits de SpaceX, la venda d’un milió de cotxes de Tesla i de convertir-se en l’home més ric de la terra, Musk va confessar amb penediment el seu impuls per provocar el drama. «Necessito canviar la meva manera de pensar perquè deixi d’estar en mode crisi, com ho he estat els últims catorze anys, o probablement tota la meva vida», va explicar.

I si, incomplint les normes establertes, es pogués canviar el destí de la humanitat?

L’Aurora viu en un temps en què els homes s’han extingit per culpa d’un virus, i la societat està formada exclusivament per dones. Quan arriba el moment d’anar a la universitat, tria l’Escola de Visitants, una facultat envoltada de secretisme. Segons la versió oficial, hi preparen les estudiants per buscar un remei que permeti tornar a tenir fills de sexe masculí. Aviat descobrirà les estranyes regles del centre, una de les quals és no enamorar-se. Però l’Aurora és molt rebel i li costa obeir…

Tothom està d’acord que la pervivència i la salut de la llengua catalana passen per parlar-la al carrer i sentir-la en tota mena de situacions quotidianes: al cine, a la tele, a les xarxes socials… Però per què tan sovint ens incomoda o questionem el català col·loquial? A alguns, aquest català -el que podem sentir en pel·lícules o sèries- els sembla carrincló i massa rígid; per a altres, la llengua dels mitjans de comunicació és espúria, contaminada.

En aquest assaig, guanyador del Premi d’assaig Irla, diu Helena Borrell: «Procurarem desmentir fal·làcies i esfondrar mites, perquè heus aquí el nostre convenciment: ens trobem davant d’un fals dilema. No cal triar entre dos models de llengua diametralment oposats, sinó esforçar-nos a dissipar malentesos i promoure certs models -i hàbits- per donar un impuls decidit al català del carrer que ens agradaria sentir: poderós, sonor, original i sense complexos.»