Arxius: Novetats i recomanacions

Aquest és el llibre de poesia més recent de Miquel Desclot. I també la gran antologia de lírica clàssica japonesa que trobarem en català: cent setanta autors, des del segle IV fins a l’actualitat, amb haikús i tankes triats i versionats —o «anostrats» en la tradició de Marià Manent i les seves «interpretacions» de poesia xinesa— pel poeta Miquel Desclot.

Aquest llibre és obra de cinc persones: John Berger, Sven Blomberg, Chris Fox, Michael Dibb i Richard Hollis. És un dels llibres d’art més estimulants i més influents que es poden trobar en qualsevol llengua. Està basat en una sèrie de televisió de la BBC sobre la qual els crítics del Sunday Times van comentar: «Aquesta sèrie és una revelació en més d’un sentit: es concentra en com mirem els quadres… gairebé segur que canviarà la manera com la gent mira la pintura». I ho va aconseguir, ja que el llibre que en va derivar s’ha convertit en una obra essencial de la comunicació visual i de la teoria de l’art.

L’escriptora Anna Punsoda torna al paisatge de la seva infantesa, els Plans de Sió, a la comarca de la Segarra. Ho fa d’una manera ben diferent de quan en va marxar. Ha fet net del passat i ha construït la seva pròpia família. Està en condicions de tornar al seu món, arreglar-s’hi una casa amb el marit barceloní i veure-hi créixer els fills.

Punsoda prova d’entendre la seva relació amb terra dura, geogràficament central i alhora molt ignorada, que ha donat personalitats com l’escriptor Pedrolo i el pintor Guinovart, però que actualment figura al nostre mapa mental gràcies a la corporació alimentària bonÀrea de Guissona.

La confrontació política i la contraposició d’ideologies sovint han tingut mala premsa al nostre país; més val que les evitem si volem tenir la festa en pau. Al poder no li interessa que se’l qüestioni. Si canviar les coses implica conflicte, millor deixar-ho tot tal com està.

En aquest assaig, el politòleg Toni Rodon combat la idea que la confrontació és negativa i ens anima a mirar més enllà i veure el conflicte polític com una eina imprescindible per, aixecant una mica de pols, fer avançar la societat.

Aquesta magistral col·lecció de quaranta-dos contes, escollits i agrupats pel mateix Faulkner, reprèn ambients i temes emblemàtics —racisme, violència, adulteri, fatalitat, grandesa i immensa estultícia del gènere humà— i els porta més enllà: més enllà del Sud, de la consciència, de la vida, de l’heterosexualitat.

Relats gòtics, tràgics, brutals, delicats i commovedors s’alternen amb episodis inesperadament hilarants, tots teixits amb una inventiva desbocada, imatges de tall poètic esmolat i una audàcia i llibertat narratives en el seu punt àlgid. Des del mític comtat de Yoknapatawpha fins a la França de la Primera Guerra Mundial, passant per Beverly Hills i el purgatori, la ploma de Faulkner evoca els estrats profunds de la història i la llegenda.

Avui el món corre acceleradament no se sap cap a on, mentre la propaganda i les dades fora de context enterboleixen la nostra visió dels fets. ¿No és com si el món estigués sota un encanteri? ¿Cap a on hem de girar-nos per trobar orientació?

Consciència o col·lapse mostra que hi ha dos estils de coneixement bàsics en la ment humana: la ment algorítmica, que ens mena a un món de control, deshumanització i manca de sentit, i la ment holística, que ens obre a un món més ple d’humanitat, de vida i d’encís. Aquests dos estils de coneixement coincideixen espectacularment amb el que avui ens mostra la neurociència i amb el que van intuir molts grans autors del passat. Ens ajuden a orientar-nos i a trobar sentit en l’Aquí i Ara.