La verdad del caso Negreira

Entre el 2001 i el 2018 el Futbol Club Barcelona va pagar més de 7,6 milions d’euros a José María Enríquez Negreira, vicepresident en aquests anys del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), a canvi d’uns suposats informes.

Com va ser possible que el número 2 del col·lectiu arbitral, amb poder sobre la carrera professional dels col·legiats, amb una enorme influència sobre el col·lectiu, pogués estar a sou d’un club?

Aquesta és la pregunta a què respon en aquest llibre el ja exàrbitre Xavier Estrada Fernández, amb gairebé 20 anys de carrera a l’elit, que ha conegut i patit molt de prop un sistema viciat, amb tints mafiosos, en què els interessos econòmics i les amistats interessades han prevalgut massa sovint sobre l’ètica professional.

Vint vegades

Cada un dels vint relats expliquen que “una vegada” va passar alguna cosa estranya o sorprenent amb un accent, amb un penell, en un poble, amb una maleta…

L’autor ens convida a donar la volta a la vida quotidiana i portar-la al terreny de la imaginació per transformar-la i viure-la amb sentit de l’humor perquè, de vegades, allò que sembla absurd pot tenir més sentit del que ens pensem.

Intermezzo

En Peter i l’Ivan són germans, però no sembla que tinguin res en comú. El primer és un advocat carismàtic instal·lat a la trentena, que aparenta tenir-ho tot sota control, però que depèn de la medicació per superar la mort del pare i gestionar les seves relacions amoroses. El segon és un jugador d’escacs professional que sempre s’ha considerat un inadaptat social, l’antítesi del seu frívol germà i que, poc després de l’enterrament del pare, s’embarca en una relació apassionada amb una dona més gran, la Margaret.

Els dos germans, sumits en el desconcert, encaren un nou interludi: un període de desesperança, desig i possibilitats; una oportunitat per descobrir quanta vida pot contenir un mateix a dins sense esclatar.

Criar junts

L’arribada d’un fill és una cosa tan potent i transformadora que inevitablement provoca canvis en els progenitors. La relació de parella que es té fins aleshores també es veu afectada, ja que s’ha d’afrontar en comú un repte absolutament nou: criar un fill. Aquest nadó, al seu torn, remourà el nen que cadascun d’ells va ser. I des d’aquesta remoguda, tan monumental com, a vegades, inconscient, com pot la parella continuar tenint una bona relació? Com pot mantenir un vincle sa, que sumi i que estigui ple d’amor, respecte i connexió?

Sovint els canvis són tants i va tot tan ràpid que la parella, centrada a tirar endavant els fills i a treballar, es va desconnectant i distanciant, fins al punt que molts senten que estan convivint gairebé com a mers companys de pis, cosa que els porta a pensar en la separació. Què podem fer perquè això no passi?

 

La nosa

La Júlia Prat viu tranquil·la en companyia de la seua família fins que una visita desgavella tots els seus plans de futur. A partir d’aleshores, la noia esdevé una nosa. Els seus desigs i anhels són esborrats i els seus drets arrabassats sense que pugui rebel·lars’hi. Com si no fos ningú. Com si no fos igual que els altres.

Malgrat els entrebancs que l’assetgen, de vegades insuperables, la Júlia intentarà trobar el seu camí.

Viatge al cor de l’Islam

Un assaig literari sobre la història, la política i la societat del Pròxim Orient explicades a través de diversos viatges a centres de peregrinació islàmics, en què lector i autor descobriran junts les claus per entendre la regió. Mitjançant el fil conductor d’aquesta travessia per orient, el llibre respon la pregunta: què és l’islam xiïta?

Descriu així l’ancestral rivalitat entre àrabs i perses, explica l’origen i les diferències entre les diverses branques de l’islam, presenta la figura de l’imam Hussein i el llegat de l’aiatol·là khomeini, revela l’esperit rebel xiïta i la profunda espiritualitat del poble persa, repassa la petjada del xiïsme polític a la regió —des del golf Pèrsic fins a Síria i Palestina— i ens descobreix l’estreta, tot i que desconeguda, relació entre religió i política a Turquia.

La foguera del temps

A Islàndia es conserven diversos manuscrits que es van escriure fa set-cents anys. En aquests llibres hi trobem històries de guerrers, poemes, rituals de màgia, cançons i altres mostres de saviesa popular que encara avui dia són tot un misteri. Ningú no sap del cert qui va redactar aquests manuscrits o quan van veure la llum per primer cop. El manuscrit de Möðruvellir és un d’aquests textos que encara es conserven, i, a La foguera del temps, ell mateix ens explica la seva història des dels orígens. Les dificultats que ha hagut de superar no són poques: accidents, actes de vandalisme, viatges per mar en condicions no gaire segures, incendis i, fins i tot, bombardejos.

Érem feres

Érem feres mostra de ben a prop l’experiència directa dels soldats que van viure la Guerra Civil Espanyola. L’autor ho fa a través dels seus diaris personals i d’una lectura acurada de les impressions, les pors, les necessitats i les emocions que els combatents van deixar per escrit en el mateix moment dels fets. A través d’aquests textos coneixerem de primera mà qui eren aquells joves que, voluntàriament o obligats, van lluitar des de la primera línia de front. Quins eren els seus principals temors? Quins impediments havien de superar en el seu dia a dia? A qui trobaven a faltar?

Un rastre de violència

Malcolm Macarthur és l’assassí més inquietant de la història d’Irlanda. I potser també el més fascinant; el que més tinta ha fet córrer i el més indesxifrable. Han passat quaranta anys dels seus homicidis, i en fa deu que Macarthur va sortir de la presó; en tot aquest temps, el mite d’intel·lectual salvatge que envolta l’assassí no ha parat de créixer, però fins avui ningú havia aconseguit accedir-hi, fer-lo parlar i treure a la llum els clarobscurs de la seva «versió».

Et cuidaré

Hi havia una vegada una petita llavor.

Era tan i tan petita, i el món era tan i tan gran, que se sentia perduda.

El Cel, l’Aigua i la Terra van veure la petita llavor i es van entendrir…