Les feres

Sant Gonera és un poble perdut en algun punt, posem per cas, del deep Solsonès. Un matí de Nadal es desperta amb la visió del rector brandant la relíquia del sant Prepuci, nu, cridant i rient a cor què vols. Amb el fred que carda. Després el rector s’esfuma, engolit pel bosc frondós. Ves que no s’hagi convertit en una fera, com tothom que per una raó o altra vol desaparèixer del poble.

Així comença Les feres, escrita en estat de gràcia, en què el protagonista és el poble i els seus peculiaríssims vilatans. I el bosc i el sotabosc, i les feres que l’habiten.

El Liró està constipat

Al Bosc de la Gla sempre hi ha molta activitat!

El Liró s’ha constipat i tots els seus amics es preocupen per ell.

Com ho faran els seus amics perquè se senti millor? Aixeca les solapes i ho sabràs!

Vint mil llegües de viatge submarí

Un misteriós animal marí està causant problemes als navegants i té commocionada la societat de l’època. Per capturar-lo, s’organitza una expedició liderada pel professor d’història natural Pierre Aronnax, el seu ajudant Conseil i l’arponer Ned Land. Però ningú no és conscient de l’existència del Nautilus, el sorprenent submarí comandat pel capità Nemo, que navega sense parar.

La festa major

Els trabucaires anuncien l’inici de la festa major. La Bruna, emocionada, es prepara per gaudir d’un munt d’actes i activitats: la cercavila de gegants i capgrossos, la xocolatada, els cavallets de la fira… Al vespre, sopar al carrer, ball a l’envelat i, com a fi de festa, el castell de focs artificials!

Retorn a Douglas Row

L’Alícia, una noia de quinze anys, va perdre els pares i el germà en un accident aeri quan en tenia onze. Per fi se sent preparada per fer el retorn a la casa de la mare, a Douglas Row, a Inverness, i enfrontar-se al passat. La casa és davant d’una església que s’ha reconvertit a llibreria de segona mà: la Leakey’s.

El dia de l’arribada coincideix amb el solstici d’hivern. A la nit hi ha lluna plena i una forta tempesta. Un llamp cau damunt la llibreria i succeeix un fet inexplicable que canviarà la seva vida per sempre.

L’Àlex del somriure

L’Àlex té disset anys i li han diagnosticat un quist de tipus II al ronyó. Aquest llibre és la història d’aquell nen que, des de ben petit, sempre havia dut una pilota cosida als peus; que mirava la mateixa pel·lícula una vegada i una altra, i que endrapava el menjar com qui devora la vida a mossegades. Com si el temps mai no fos suficient.

Però també és la història de l’adolescent que busca fer-se un lloc al món: la pilota ha estat substituïda per una càmera de fotos; l’habitació s’omple de retrats de la gent que estima, de desconeguts que ha captat la seva mirada i de fotografies de la seva primera novia i de concerts de música.

Els cabells que cauen, el seu divuitè aniversari, la selectivitat, els dinou que ja s’albiren, les rapades conjuntes de pare i fill, els silencis acompanyats, l’habitació buida… el seu somriure.

Les terres dels cossos que es desfan

La Llarga Marxa és un viatge per dur a terme el cruel cicle de la vida imposat per una de les Deesses Menors. La comitiva, formada per llevadores, guerreres i oracles, s’endinsa cada certs anys pels poblats del nord, i obliga els habitants a rebre nadons a canvi de màrtirs.

La jove Eirëen acaba de saber que serà l’oracle que encapçalarà la marxa per substituir vells per infants; passat per futur; mort per vida.

Malgrat haver-se preparat des del seu naixement per a aquest moment, els somnis premonitoris, les pors i els dubtes l’angoixen. Durant aquest llarg viatge, L’Eirëen descobrirà el terror, la tristesa, l’amor, la venjança i l’esperança. Haurà d’enfrontar la fe a la moral abans de complir amb el mandat que se li ha encomanat i assumir el seu destí.

La cançó del soldadet

Matí d’hivern. De cop entra a l’aula un soldat i demana als nens i nenes que durant un temps no s’acostin a la vora del riu a jugar. Que pot ser perillós. A la tarda, només sortir de l’escola, el primer que fan el Lluc, l’Alika, el Boi i companyia, òbviament, és encaminar-se cap al riu. A l’altra riba, hi ha un poblet igual que el seu, però d’un país enemic. El soldat els ha dit que en principi no hi ha perill de guerra, però que han de vigilar. Tot d’una, mentre la colla es mira la bandera que oneja a la torre del poble del davant, al Manel se li acut una idea boja, increïble. I si travessem el riu de nit i…?

L’hora de la migdiada

És l’hora de la migdiada a l’escola bressol i en Leo no té son. Per entretenir-se, fa una cabana i desperta al seu amic Oli per ensenyar-li. A poc a poc, els altres companys aniran afegint-se per construir-ne una de més gran, on hi càpiga tothom.