Soc el túnel dels horrors per als llapis
de colors. I jo escric-cric a la nit i crec-cric
que ja t’ho he dit. Ai, doncs La Bimba es
belluga tallant bambú i el bon vivant bon
vi beu…
Alí Bové i els quaranta nyigui-nyoguis és un recull de 100 endevinalles i 40 embarbussaments per a tota mena de públics i nivells en què grans i menuts compartiran complicitats i somriures al caliu de l’enginy lingüístic.
L’objectiu d’aquesta obra és el de proporcionar al lector una visió general de l’islam, de quines són les principals creences dels seus seguidors i de quin és el text bàsic que conté la seva doctrina.
Les línies mestres procedeixen del llibre de l’Alcorà, considerat paraula de Déu presa al dictat, però hi ha altres fonts reguladores del dret que amplien el seu contingut, el complementen i l’interpreten. Això ha donat lloc a diverses maneres de practicar-lo i a la formació de diferents societats islàmiques sovint amb fortes discrepàncies entre si.
Amb l’objectiu d’afavorir el pensament crític també entorn de l’educació, l’Associació de Mestres Rosa Sensat presenta un nou llibre de Gino Ferri. Aquesta vegada Ferri, sense abandonar el discurs irreverent que li és propi, proposa de reflexionar sobre quin hauria de ser el paper de la lectoescriptura a l’educació infantil i suggereix noves maneres d’abordar aquesta qüestió des de l’escola.
La Joana té 9 anys i ha viscut tota la vida en un orfenat. No hi ha res que desitgi més que l’abraçada dolça d’una mare que faci olor de colònia. Per això, quan un dia apareix a l’orfenat una enorme goril·la disposada a adoptar, ella s’amaga en l’última filera, ben encongida, perquè no pot deixar de pensar que potser els goril·les mengen nens.
Però resulta que la goril·la la tria justament a ella, la fa pujar a la seva furgoneta ronyosa i atrotinada, i la duu a casa seva, que és just enmig d’una deixalleria de cotxes desballestats.
La faceta més coneguda de Salvador Alsius és, sens dubte, la d’haver estat un dels rostres més populars dels primers anys de TV3, quan era director i presentador del Telenotícies Migdia. Aquestes són unes memòries de la infantesa, l’adolescència i la primera joventut, des de la vida d’una família de la burgesia barcelonina durant la postguerra fins a la crònica en primera línia, com a periodista, dels anys finals de la dictadura i l’etapa de la Transició.
Una infantesa que va acabar amb una dolorosa orfandat, l’estada en un noviciat religiós, els estudis universitaris en una època molt agitada políticament, la iniciació a l’ofici de periodista i la seva vida familiar, portada en un entorn tan singular com és una comuna que es va fundar als anys setanta.
El jove hereu Shuna viu en una terra erma i hostil, i passa els dies observant amb desesperació com la seva gent treballa fins a l’esgotament, recollint l’escàs gra que creix als camps. Un dia, un misteriós ancià arriba al poblat després d’un llarg viatge, i, moribund, li parla d’unes llavors daurades amb la capacitat de dotar d’abundància les collites.
Si les vol, però, haurà de pagar-ne el preu: les llavors es troben a l’indret on neix lluna i retorna a morir, on la terra anuncia la seva fi, un lloc del qual ningú ha tornat mai per explicar-ho. En Shuna, esperançat davant la idea de posar fi a la fam del seu poble, emprèn un perillós viatge cap a l’oest.
El 14 d’abril del 2015 en Jeremias Mateo i el seu amic Salvi Martín van patir un accident terrible escalant el Triangle de Tacul, un cim de 4.248 metres als Alps. En Salvi va morir a l’acte i en Jere, malgrat les greus lesions, va sobreviure. Va haver d’aprendre a conviure amb les seqüeles físiques i mentals de l’accident. Va començar a anar a la piscina com a part de la seva rehabilitació i allà va conèixer la Maria, una entrenadora de nedadors amb diversitat funcional que li canviaria la vida.
Aquesta és la història de com va aprendre a superar les adversitats i, quan tot semblava impossible, continuar mirant endavant i avançant fins al punt d’enfrontar-se a reptes titànics que només un grapat nedadors al món, amb discapacitat o sense, poden afrontar.
La Mariavebaixabé té una relació molt especial amb l’avi, que l’ha cuidada des de petita perquè els pares sempre treballen. El iaio és un home feliç i ben original: pinta, esculpeix i inventa coses; però, sobretot, està enamorat dels arbres. La neta l’observa, l’imita i se l’estima amb tot el cor. Sense adonar-se’n, ha après de l’avi veritables lliçons de vida, d’una vida que no s’imagina sense ell.
Escola italiana (2003) és una paròdia de les edicions crítiques: una antologia fictícia de textos presumptament italians, dividida en tres parts i amb un estudi introductori de Luca M. Rota.
Amb aquest llibre, Josep Pedrals va assentar les bases de la seva poesia irònica i captivadora, que enganxa els lectors amb la seva manera desmenjada de revelar veritats fondes.
Ras i curt, la lectura d’aquest centenar d’articles publicats als diaris Última hora i Menorca entre 2012 i 2020 traspuen de manera admirable la seva personalitat, i ens la retornen amb una frescor sorprenent: sembla talment que l’estiguem sentint.
Ens parla de la seva Menorca, però alhora ho fa de qualsevol altre indret o societat, perquè vivim en un món cada cop més global, uniformitzat, banal i domesticat, vet-ho aquí.