Arxius: Novetats i recomanacions

Ens encanta el dolç! Ho sabem nosaltres i ho sap la indústria alimentària, que afegeix sucre blanc (i altres coses!) en molts aliments processats per augmentar-ne les vendes. Però si tornem al dolç genuí, el de les verdures i hortalisses dolces, els cereals integrals, les fruites, el bon cacau, la fruita seca i les llavors, descobrirem un plaer primigeni i saludable.

Marta Castells, professora de cuina natural, ha repensat les postres tradicionals i les que no ho són tant per adaptar-les, d’una manera senzilla i imaginativa, a una dieta vegana.

Algú que va viure de la literatura ‒i que va viure i viu dins de la literatura‒ reflexiona sobre la literatura com una experiència. L’experiència de qui llegeix i de qui escriu. El poder de la paraula.

Especula sobre el viatge de les paraules a les paraules escrites. La literatura i la llengua, les llengües. Com s’escriu ficció i qui l’escriu. Les reflexions d’allò viscut com a escriptor que busca configurar-se, existir en els lectors i en el seu temps.

Antropologia d’escriptors. El cànon literari. La dialèctica entre creació i mercat, escriptors i política, estats. La fama, l’èxit i el fracàs.

«Llegir és un acte creador particular i íntim. I, sobretot, és un acte. La música és l’embriaguesa i lliurar-se; la pintura és la contemplació; l’escultura és el tacte i l’admiració; el teatre, la dansa i el cinema són viure un somni que ens és donat…, però la literatura escrita demana una acció, l’acció d’una “màquina” lectora.»

«Llegir és únicament per a gent que cerca un espai privat de llibertat.»

“Sobre el perill dels tòpics” és el primer discurs que la novel·lista va oferir a TEDx-Talk, i una de les contribucions més importants contra l’ús dels estereotips en la cultura occidental.

La nostra societat moltes vegades redueix els individus i els pobles a una sola «història», ens narra una visió única que es converteix en un tòpic, i els tòpics són perillosos, perquè ens expliquen una realitat esbiaixada i injusta i ens fan oblidar que existeixen altres perspectives.

Un estiu que se sent perdut i sense forces, el protagonista d’aquest «quadern de muntanya» decideix abandonar la ciutat on va néixer i s’instal·la a dos mil metres d’altura, en un paratge pròxim a aquell en què passava, de petit, les vacances amb els seus pares. Busca un lloc que li permeti ser feliç i, com que conserva el record de llargues setmanes de llibertat que transcorrien sense normes ni ningú que en dictés, somia a recuperar les experiències de la seva infància. Però ara està sol. I en aquesta solitud –en la qual tanmateix, a poc a poc, afloren presències imprevistes, com ara els animals que poblen la muntanya i també dos veïns amb els quals estableix relació– haurà de passar comptes amb ell mateix. El noi ocupa part del seu temps llegint, i als llibres de Rigoni Stern, Primo Levi, Henry David Thoreau, Antonia Pozzi, hi troba amb qui conversar.

Però la literatura no es converteix en un refugi contra la naturalesa hostil ni en un antídot contra els excessos de la civilització, sinó en un impuls per desenvolupar un punt de vista propi, no gens ingenu ni complaent.

Aquest manual, escrit amb un to divulgador, amè i humorístic, està adreçat a les persones interessades en qüestions lèxiques, ortogràfiques, morfosintàctiques, etimològiques i filològiques de la llengua catalana, que es completen amb una multitud de curiositats.

Aquest ventall de temes permet d’adquirir uns coneixements lingüístics imprescindibles per a una major formació personal, acadèmica i professional.

Educar-se és de valents parla d’adolescents que per guarir les ferides de l’exclusió social activen la seva capacitat de donar i s’impliquen en la millora del bé comú mitjançant activitats d’aprenentatge servei. Acostumats a ser receptors d’ajudes socials, el canvi de rol -ser ells qui donen, qui aporten i qui obsequien- els desubica i els situa davant nous reptes.

“Educar-se és de valents” vol mostrar com l’educació pot contribuir a fer un tomb en la vida d’uns adolescents que es creuen abocats al fracàs.

Els guapos són els raros aplega reflexions i testimonis de persones excepcionalment normals que ens parlen d’altres maneres d’estimar, de què vol dir perdre-ho tot, de veure morir els pares, de rebre i oferir un trasplantament, de saber-se alcohòlic, de triar la prostitució de manera voluntària o de decidir no voler tenir fills.

Agnès Marquès aconsegueix que ens tornem a mirar a nosaltres mateixos, que entenguem que la vida és canvi i que qualsevol cosa que decidim o ens toqui viure és meravellosament normal.

L’escriptora i periodista Susan Faludi guarda el record del seu pare, amb qui fa anys que no té contacte, com el d’un home masclista, distant i fins i tot agressiu. Però quan s’assabenta que als setanta-sis anys s’ha sotmès a una operació de canvi de sexe decideix viatjar a Budapest per descobrir la seva veritable identitat. Durant les trobades que mantenen l’autora realitzarà una extraordinària investigació a partir de les diverses reencarnacions que ha viscut: fill, jueu hongarès, supervivent de l’holocaust, emigrant, marit, fotògraf professional del retoc d’imatge i, finalment, Stefánie, una dona trans septuagenària amb la qual ha de forjar una nova relació.
Susan Faludi s’endinsa amb honestedat i perspicàcia en la vida del seu pare, una persona imperfecta que redescobreix a través d’una investigació històrica i humana on els canvis queden íntimament lligats a la història dels jueus hongaresos. Un llibre biogràfic que explora els límits de la idea d’identitat i els analitza de forma polièdrica i fascinant a partir del gènere, la nacionalitat, la política, la religió i la imatge. A la cambra fosca no és una memòria afectuosa sobre una figura paterna estimada, sinó un text sobre un progenitor que es vol reconciliar  amb un món amb el qual sempre ha estat en conflicte. Un estudi valent sobre la família i les relacions humanes que es converteix en una paràbola sobre la comprensió i el perdó.