Arxius: Novetats i recomanacions

Aquest llibre parla de les nostres principals incerteses educatives. Pot ser llegit en qualsevol ordre i s’organitza en dues grans parts. La primera intenta resumir reflexions i criteris per conviure activament i positivament amb els nois i noies adolescents. La segona és una aplicació pràctica a quatre grans preocupacions adultes: la sobreprotecció, el paper de l’escola, l’equilibri emocional i la comprensió de la societat.

I, sobretot, deixeu-los créixer i mireu d’entendre que les seves respostes, aparentment dures, no són més que missatges ocults per continuar sentint-se estimats, per no descobrir la vida en soledat.

«He estat al seu costat, observant, escoltant, preguntant. Dono testimoni de les seves capacitats, les seves angoixes, les seves incomprensions. Suggereixo com hauríem de ser i estar els adults que reclamen per dins i rebutgen per fora. Tracto de cercar sempre les seves perspectives (per entomar-les i per ampliar-les). Com deia el gran amic desaparegut, en Carles Capdevila, “Funes convida a pensar –abans i després– sobre la relació amb els adolescents de casa. Inspira en lloc d’alliçonar. I combina les ganes d’entendre’ls amb la necessitat de ser exigents amb ells però alhora autocrítics amb l’oferta que els dóna la societat, l’institut i la família”».

Escrita l’any 1957, “Sagitari” és la quarta novel·la breu de Natalia Ginzburg, després d’”El camí que porta a ciutat”, “Ha anat així” i “Valentino” (totes tres publicades per Edicions de la Ela Geminada per primera vegada en català). En aquesta obra de maduresa, hi retrobem l’excepcional capacitat de la gran escriptora italiana per teixir un relat aparentment simple però ple de fets reveladors a partir dels quals afloren els mecanismes que fan, a voltes comprensible, a voltes absurda, la vida: la il·lusió, la ingenuïtat, l’engany, la frustració.

Després d’uns quants mesos empresonat acusat d’agredir sexualment una menor, en Jonathan, un home de trenta anys, és alliberat per falta de proves. Conscient que podria tornar a cometre, els mateixos errors del passat, decideix continuar la teràpia pel seu compte: ha d’aprendre a reconduir els seus pensaments i evitar situacions de risc. Quan torna a casa, s’adona que les noves veïnes són una mare i la seva filla de nou anys, l’Elke. En Jonathan intenta allunyar-se de la temptació que suposa tenir la nena tan a prop, però, inevitablement, entre ells acaba sorgint una amistat tendra, una relació que obligarà el protagonista a dominar els seus dimonis.

Basant-se en la seva experiència com a psicòloga forense, Inge Schilperoord s’endinsa en la ment del pedòfil i planteja amb subtilesa i intel·ligència grans temes com la por, la culpa i la impotència. “No tornarà a passar” constitueix un relat perspicaç i inquietant que narra la lluita desesperada d’un home per controlar l’incontrolable.

La tensió ha anat en augment a White River. L’imminent primer aniversari de la mort d’un motorista negre pel tret d’un policia local inquieta una població econòmicament deprimida i racialment polaritzada.

S’han pronunciat discursos incendiaris. Han començat manifestacions irades. Hi ha hagut casos aïllats d’incendis i saquejos.

Enmig de tota aquesta agitació, un franctirador mata un agent de policia i la situació es descontrola. El fiscal de districte del comtat acudeix a Dave Gurney, detectiu d’homicidis retirat del Departament de Policia de Nova York, amb una proposta estranya: vol que en Gurney dugui a terme una investigació independent de l’homicidi i que l’informi directament a ell.

Tot i tenir alguns recels sobre la singular oferta, en Gurney acaba acceptant l’encàrrec. Els seus dubtes s’intensifiquen encara més quan coneix el tremendament ambiciós cap de policia local, en els mètodes agressius i possiblement il·legals del qual podria trobar-se l’origen de la inquietud dels ciutadans.

La situació a White River es torna tensa de debò quan es produeixen més morts en el que sembla ser una escalada de revenges. No obstant això, quan en Gurney es pregunta per la veritable naturalesa de tot aquest bany de sang i se centra en aspectes peculiars de cadascun dels homicidis, el fiscal del districte li ordena desvincular-se de la investigació.

Obsessionat amb els indicis que no corroboren la versió oficial dels fets, en Gurney decideix actuar pel seu compte. Malgrat la intensa oposició de la policia, com també de fanàtics perillosos que aguaiten a l’ombra, en Gurney comença a descobrir un sorprenent entramat d’enganys, entre els quals el que podria ser el pla d’incriminació més diabòlic que s’hagi concebut mai.

La resposta a aquesta tenaç investigació es torna cada cop més violenta a mesura que en Gurney s’acosta a la veritat que s’oculta darrere dels crims. Al final, quan aconsegueix desemmascarar el monstre que mou els fils, en Gurney descobreix que a White River res no és el que sembla.

L’1 d’octubre del 2017 Catalunya viu un episodi polític i social d’enorme magnitud que marcarà inexorablement el seu esdevenir. D’això ja n’han tractat, i ho seguiran fent, llibres de tota mena, programes de televisió, documentals, etc.

Però són les petites històries, les que ens fan grans i les que fan recognoscibles les grans persones. I aquest llibre no explica una gran història, sinó desenes de petites històries protagonitzades per grans persones que, juntes, han fet història.

Cinquanta relats sorgits d’un centenar de testimonis que configuren una altra visió de l’1 d’octubre del 2017, de vegades menys visceral, fins i tot còmica; en ocasions anecdòtica, també surrealista, però sempre fidel a un mateix esperit: l’1-O pertany a cadascuna de les persones que se’l van fer seu al llarg d’una jornada històrica.

Hi ha secrets que només un president pot saber. Hi ha situacions que només un president pot resoldre.
Però hi ha decisions que ni tan sols un president voldria prendre.

La presidència dels Estats Units penja d’un fil. El president, Jonathan Duncan, està a punt de ser destituït i és presa fàcil dels taurons de Washington quan, acorralat per la premsa, qüestionat per l’opinió pública i els seus propis col·laboradors, s’enfronta a una amenaça internacional crucial per al futur dels Estats Units. Sense ningú en qui confiar, el president Duncan haurà de desaparèixer per actuar a l’ombra i posar fora de perill el futur de la nació sabent que, en fer-ho, serà considerat sospitós de complicitat en el major atac que el país hagi sofert en la seva història. Tres dies d’infart en què l’home més buscat del planeta es veurà immers en un joc d’estratègia política sense precedents.

El president ha desaparegut és una combinació explosiva d’intriga i acció, plena de secrets i detalls que només un president pot conèixer. El thriller que només un president podia escriure.

30 de juliol del 1994. Orphea, una petita ciutat costanera dels Hamptons, a l’estat de Nova York, està molt trasbalsada per un succés esgarrifós: l’alcalde i tota la seva família han mort assassinats a casa seva, juntament amb una noia que passava per allà fent jòguing i havia sigut testimoni del crim.

Investigaran el cas dos joves policies, el Jesse Rosenberg i el Derek Scott. Ambiciosos i tenaços, aconseguiran desemmascarar l’assassí gràcies a tot un seguit de proves incontestables, cosa que els valdrà els elogis dels seus superiors i fins i tot una condecoració.

Però vint anys més tard, a principis d’estiu del 2014, el Jesse rep, pocs dies abans de deixar el cos de policia, la visita d’una periodista, la Stephanie Mailer, que li assegura que es va equivocar de culpable. Poc després, la jove desapareix en circumstàncies misterioses. ¿Què li ha passat a la Stephanie Mailer? ¿Què ha descobert? I, sobretot: ¿què va passar en realitat el vespre del 30 de juliol del 1994 a Orphea?