“L’art de portar gavardina” és un concentrat de memòria, emoció i plaer de narrar. Imaginats o viscuts, els tretze contes d’aquest recull revelen una capacitat d’observació que confirma Sergi Pàmies com a artesà d’un estil cada vegada més depurat, en què les emocions i els detalls són protagonistes. De la pròpia infantesa a la vellesa dels pares, del romanticisme de la decepció al pànic d’estar a l’altura de les expectatives dels fills, de la perplexitat individual de l’adolescència a les cicatrius col·lectives del segle XXI, el llibre combina reflexió, ironia, melancolia, causticitat i lucidesa i troba en la fascinació per l’absurd i la capacitat de sorprendre’s els antídots més eficaços per combatre les absències, els fracassos i altres desconcerts de la maduresa.
Arxius: Novetats i recomanacions
Els Coloms de la Boqueria
Un matí de finals d’estiu, el famós mercat de la Rambla ha despertat amb una escena macabra que trasbalsa la ciutat. El que hauria d’haver estat un dia tranquil en un dels racons més acolorits i bulliciosos del centre de Barcelona, ha quedat tenyit per la sang d’un crim esfereïdor. A pocs metres, l’emblemàtic teatre Romea, serà un dels escenaris de l’acció absorbent d’aquesta novel·la.
L’Albert Martínez, el singular detectiu creat per Marc Artigau i Jordi Basté, bon vivant i seductor, hereu del Carvalho de Vázquez Montalbán, es troba immers en un cas en què l’amistat i la traïció, el talent i l’enveja es combinen fins desembocar a un final frenètic.
Los Dioses de la culpa
L’advocat del Lincoln es juga la seva reputació en un cas arriscat.
Mickey Haller, l’advocat del Lincoln, rep un missatge de text que crida la seva atenció: “Trucam al més aviat possible: 187”. 187: el codi policial que correspon a l’assassinat. Per un advocat, aquest tipus de casos són més arriscats, però duen xecs més sucosos, i això sempre significa que Haller ha de donar el màxim.
Assetjat pels fantasmes del seu passat, Haller ha de treballar fins a l’extenuació i aplicar tot el seu talent en un cas que podria portar-li la redempció total o provar la seva culpa definitiva.
Sobre la terra impura
Aquesta trepidant novel·la explica la història de la família Verdera, una família poderosa de
Mallorca, antics falangistes, que es van fer rics fent sabates. Ambientada en el present, el protagonista
és un escriptor mallorquí que viu a Barcelona i que era amic d’infantesa del fill petit
de la família, en Leo. Un dia li encomanen escriure la biografia de la mare del Leo (que acaba
de morir), una actriu de teatre espaterrant i polèmica que va deixar tot un seguit de dietaris
sobre la seva vida. De mica en mica, el protagonista descobrirà que els dietaris de la famosa
actriu amaguen un secret molt fosc que podria desmuntar l’imperi dels Verdera, cosa que ells
no estan disposats a permetre de cap de les maneres.
Més que ràbia
L’assassinat del germà de l’Aina Saborit, diputada al Parlament i líder del moviment independentista, i la desaparició de la seva cunyada, provoquen una investigació policial que atreu els focus dels principals mitjans de comunicació del país. El cas cau en mans d’en Ton Domènech, un mosso d’esquadra moderadament independentista que idolatra l’Aina fins que descobreix la cara oculta de la política.
Entre assessors polítics desenganyats, empresaris corruptes, periodistes sensacionalistes sense escrúpols, sicaris, detectius privats, relacions sexuals equivocades i xantatges, la recerca del culpable de l’assassinat esdevé una muntanya russa on tothom té coses per amargar.
Canteu, esperits, canteu
En Jojo és un nen mestís que viu amb els seus avis i la seva germana. La seva mare és una dona absent que té visions del seu germà mort i que viu perdudament enamorada del seu marit, que compleix condemna a la presó del comtat. Quan ella s’assabenta que està a punt de ser alliberat, decideix agafar els seus dos fills i emprendre un viatge introspectiu i salvatge que els obliga a relacionar-se per primera vegada com a família. A la presó, en Jojo es troba en Richie, un noi amb qui descobreix el llegat de l’esclavitud però també la importància de la reconciliació amb el passat.
Amb un llenguatge ric i musical Jesmyn Ward ens ofereix una road movie literària imponent que parla des dels marges. “Canteu, esperits, canteu” és l’últim text de l’única autora premiada dues vegades amb el National Book Award.
Lluitar amb el diable : memòries de la presó
Ocupo la cel·la 16 d’un bloc en què hi ha divuit presos polítics més. Aquí jo no tinc nom. Només soc un número en un expedient: K6,77.
Així comença “Lluitar amb el diable”, de Ngũgĩ wa Thiong’o. L’autor relata com va ser condemnat a la Presó de Màxima Seguretat de Kamĩtĩ, sense judici, per escriure una obra de teatre de gran èxit en la seva llengua i per al seu poble. L’autor també explica com decideix escriure una novel·la en paper higiènic amagant-se de la vigilància dels seus carcellers en un intent de lluitar contra la humiliació.
Ngũgĩ wa Thiong’o expressa el dolor causat per haver sigut separat de la seva família i mostra l’esperit de resistència que permet l’esperança. L’obra és un testimoni de com el poder de la imaginació pot alliberar els humans del seu confinament.
La Noia invisible
L’Aurora Ríos és invisible per a gairebé tothom. Els esdeveniments del passat han fet que s’aïlli del món i que amb prou feines es relacioni. Als seus disset anys no té amics i està farta que la gent del poble parlin a la seva esquena. Una nit de maig la seva mare no la troba a casa quan torna de la feina. No és l’habitual. L’Aurora apareix morta l’endemà al matí al vestuari del seu institut, el Rubén Darío. Té un cop al cap, i al costat del cos hi han deixat una brúixola. Qui és el responsable d’aquest terrible esdeveniment?
La Julia Plaza, companya de classe de la noia invisible, està obsessionada per trobar la resposta. La seva gran intel·ligència i la seva memòria prodigiosa li serveixen per completar el cub de Rubik en cinquanta segons o ser invencible jugant als escacs, però podrà ajudar els seus pares en la resolució d’aquest enigma? La seva mare, l’Aitana, és la forense del cas, i el seu pare, el Miguel Ángel, el sergent de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil encarregat de la cerca. La Julia, al costat del seu inseparable amic Emilio, un noi molt particular amb una mirada inquietant, tractarà de fer tot el que estigui a les seves mans perquè l’assassinat de l’Aurora Ríos no quedi impune.
Per tenir casa cal guanyar la guerra : infància, adolescència, primera joventut
Joan Margarit, que ha complert 80 anys aquest mes de maig, fa unes memòries d’infantesa
que tenen una profunditat il·luminadora. El poeta no espigola agendes o àlbums familiars, no
es deixa amanyagar gaire per la nostàlgia, ni el preocupa gens quedar bé, sinó que es capbussa
de ple en els records que li han quedat clavats i tracta d’entendre per què són allà i de quina
manera tenen a veure amb la construcció de la seva vida i de la seva poesia.
Joan Margarit escriu per entendre la vida, no només la seva. Un bon poeta fa d’una anècdota
personal un símbol universal. La intenció d’aquestes pàgines és descobrir el valor de la vida en
una infantesa i adolescència que no sempre van ser amable. A la coberta, el lector veurà el nen
Margarit en un balcó de Girona; també va viure a Sanaüja, a Rubí, a Figueres, a Barcelona, a
Santa Coloma de Gramenet i finalment a la lluminosa ciutat de Santa Cruz de Tenerife, d’on
anava i tornava en uns lents i solitaris vaixells de càrrega que han impregnat per sempre més
els seus poemes.
Descubriendo el bitcoin : cómo funciona, cómo comprar, invertir, desinvertir…