Arxius: Novetats i recomanacions

Quina informació essencial necessitem per viure en el món actual? Jordan Peterson respon
a la més difícil de les preguntes amb una llista de dotze normes per viure que ell considera
imprescindibles.
“Redreça l’esquena i tira les espatlles enrere”, “Fes-te amic de persones que volen el millor per
a tu”, “Dedica’t al que té sentit (no al que et convé)” o “No molestis els nens quan patinen”
són algunes de les regles que l’autor ens explica amb humor, amenitat i esperit divulgatiu, a
través d’un recorregut apassionant per la història de les idees i la ciència, des de les antigues
tradicions de tipus religiós fins als últims descobriments científics. Peterson recorre països,
temps i cultures mentre reflexiona sobre conceptes com l’aventura, la disciplina i la responsabilitat.
Tot amb la finalitat de desgranar la saviesa humana en dotze pràctiques i profundes regles
per viure que, això sí, trenquen radicalment amb els tòpics de la correcció política.

Abans de la seva mort al març de 2018, Hawking estava treballant en el projecte d’un llibre que
recopilés les seves respostes a les “grans” qüestions que se li plantejaven sovint i que oscil·laven
més enllà del seu camp acadèmic. Jugant a rememorar el títol del seu llibre més famós, el
llibre recull els últims pensaments de Hawkings respecte a les grans preguntes sobre l’univers.
Amb la seva intel·ligència i humor característics, s’agrupen en quatre grans capítols:

1) Per què estem aquí?
2) Sobreviurem, els humans?
3) La tecnologia ens salvarà o ens destruirà?
4) Com podem progressar?
El llibre inclou textos introductoris de pensadors reconeguts, com Neil DeGrasse, Sir David Attenborough
o altres grans noms de col·laboradors o amics del físic, i un text d’Eddy Redmayne,
l’actor que va interpretar Hawking a The Theory of Everything.

A què ens referim exactament quan parlem de populisme? Què tenen en comú personatges tan diferents com Donald Trump, Viktor Orbán, Nicolás Maduro, Marine Le Pen, Silvio Berlusconi, Beppe Grillo o Rodrigo Duterte? El concepte de populisme sol ser emprat avui com una crossa retòrica amb connotacions pejoratives. És només això? El populisme no és una ideologia, sinó un llenguatge emocional basat en contraposar una abstracció anomenada “poble” amb unes elits indefinides que són transformades segons les necessitats dels qui governen. En aquest assaig, que combina rigor acadèmic amb un estil àgil i entenedor, el professor Ferran Sáez Mateu fa un breu repàs de la història del populisme, n’identifica les principals característiques i, finalment, explora quin pot ser el seu futur.

En el seu llibre més autobiogràfic, Paulo Coelho narra la trobada entre dos joves: en Paulo, que vol ser escriptor i que arriba a Amsterdam a la recerca de llibertat i del sentit de la vida, i la Karla, una noia de vint anys de Rotterdam que està decidida a canviar la seva manera de veure el món. Junts faran «la ruta hippie», que recorria el llegendari Magic Bus, un viatge per Europa i Àsia camí de Katmandú. Durant aquesta experiència única i transformadora viuran una gran història d’amor. Els acompanyaran passatgers de diferents nacionalitats que al llarg del recorregut es plantejaran les seves prioritats i valors vitals.

Estàs assegut en un bar amb amics i algú pregunta: «Escolta, per què hem anat tan poques vegades a la Lluna?». O: «¿Saps com funciona un coet?». O fins i tot: «¿Ja es poden crear òrgans amb impressores 3D i destinar-los a trasplantaments?». Quina seria la millor resposta? Mineria a asteroides, microrobots que s’ingereixen i entren en l’organisme per curar malalties, colònies orbitals, obres d’art amb realitat augmentada, cervells artificials que restauren la memòria o la mobilitat perduda o com emmagatzemar 50 milions de còpies de El Senyor dels Anells en una gota d’aigua. Tot això s’està investigant, tot això podria succeir. El millor del futur és que té futur. Però no sabem com arribar-hi. És tan complicat com construir un ascensor que ens porti a l’espai. Per aconseguir-ho necessitem a gent amb la mentalitat d’un enginyer i el cor d’un pioner. Des d’aquesta sensibilitat, els científics i divulgadors Kelly i Zach Weinersmith aconsegueixen que viatgem amb ells a bord d’aquest assaig tan rigorós com divertit. I que ens meravellem, o ens horroritzem, amb tot el que estem a punt d’arribar. Perquè el al·lucinant del futur és imaginar com arribarà. Benvingut al futur.

Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) desplegà durant el tardofranquisme una intensa activitat en els fronts literari, teatral i periodístic. Esdevingué, així, una de les escriptores més significades de la represa cultural i de la dissidència Intel·lectual a la dictadua franquista. A partir de la documentació inèdita, “Maria Aurèlia Capmany, escriptora compromesa (1963-1977)” defineix, d’entrada, la classificació que els aparells repressius del règim feren del grau de dissidència activa de l’escriptora barcelonina. Avalua, tot seguit, els trets fonamentals del discurs ideològic que destil·la la seva obra assagística, memorialística i periodística, i també la implicació en la resistència cultural i el compromís polític de signe inequívocament antifranquista, que la dugueren a militar al Partit Socialista de Catalunya. Finalment, analitza la censura que el règim feu de la seva obra assagística i la lectura ideológica que se’n deriva. En annex, es reprodueix la documentació repressiva sobre Capmany procedent de l’Archivo General de la Administración, d’Alcalà de Henares, i de l’Archivo General del Ministerio del Interior, de Madrid.

A través d’una sèrie de sucosos capítols, aquest llibre ens ofereix noves perspectives sobre els nostres primers avantpassats homínids, desafiant les percepcions sobre la progressió tradicional de l’evolució. En combinar una visió antropològica amb una investigació avantguardista i innovadora, les sorprenents conclusions de Lee llancen nova llum sobre els començaments de la humanitat i ens connecten amb el nostre passat més remot.

No siguis neandertal és el llibre perfecte per a tots aquells curiosos que volen una altra història sobre els nostres orígens i tot el procés que ens ha portat fins aquí. A mesura que avancem en el camí evolutiu, Lee ens ajuda a determinar cap a on ens dirigim i aborda una de les nostres preguntes científiques més urgents: ¿segueix evolucionant la humanitat?

Mike Hodge, un veterà de la Gran Guerra, és periodista del Chicago Tribune durant els violents anys vint. Mentre investiga una mort relacionada amb el crim organitzat, la dona de la qual està enamorat és assassinada. Per a Mike, esbrinar qui l’ha matat es converteix en una qüestió personal i no li importen les conseqüències que això pot implicar.

“Chicago”, un thriller contundent i enrevessat ambientat en la mafiosa Ciutat dels Vents, és la primera novel·la en més de dues dècades de David Mamet, l’oscaritzat guionista d'”Els intocables d’Eliot Ness” i “La cortina de fum”, i autor de l’obra teatral “Glengarry Glen Ross”, per la qual va obtenir el Premi Pulitzer. En el llenç d’una ciutat poblada per corruptes, cínics i enganyats, Mamet elabora una saga retorçada i corretjosa de revenja i traïció. Barrejant algunes de les seves brillants creacions de ficció amb figures reals de l’època (entre elles Al Capone), aborda com cap altre escriptor qüestionis d’honor, engany, devoció i venjança.

El món no és com pensàvem; morfològicament, políticament, socialment, culturalment… s’ha modificat. Els sistemes ciberfísics que combinen infraestructures amb programari, sensors, nanotecnologia, etc., estan conformant una superesfera que ens envolta totalment. Això és l’absolut digital: l’estructura que ens encercla de manera constant i, sovint, invisible, des que ens llevem fins que anem a dormir, a casa, al carrer, a l’escola, a la feina, quan anem a comprar, mentre viatgem. La finalitat d’aquest llibre és explicar les claus de la transformació en què estem immersos, perquè conceptes com la internet de les coses, la intel·ligència artificial, l’aprenentatge automàtic, la robòtica, el big data o el blockchain s’entenguin sense necessitat de comptar amb grans coneixements sobre informàtica o enginyeria.