L’endemà d’ahir

Una trobada totalment fortuïta entre Antoni Palau, periodista científic, i Rosa Galvany, dona de l’editor August Xirau, els porta a viure un idil·li, però també canvia totalment la vida del primer. A més, l’Antoni vol esbrinar quin secret amaga un matrimoni tan enigmàtic entre la Rosa i l’August, que li dobla l’edat.

Amb una estructura molt original que fa saltar els protagonistes per èpoques diverses —del 1870 fins al 2040—, la novel·la vol mostrar com els avenços tecnològics (ferrocarril, telèfon, automòbil, avió, televisió, ordinador…) han provocat canvis profunds en les relacions humanes, però també en l’estructura social. Amb una rica llista de secundaris peculiars, L’endemà d’ahir ens fa viatjar en el temps i fa palès que els avenços cada vegada més accelerats provoquen canvis cada vegada més intensos i en menys temps.

Mercè i Joan

Una novel·lista de trenta anys, vital i amb ganes de menjar-se el món. Un articulista extremament culte i mordaç. I un escenari que s’obre com un parèntesi entre dues guerres: els jardins del Château de Roissy-en-Brie, on coincideixen escriptors i intel·lectuals que fugen el 1939, com Joan Oliver, Anna Murià, Francesc Trabal, Pere Calders… Tots els elements semblen diposar-se perquè neixi un dels amors més polèmics, fascinants i tempestuosos de la història literària del país.

Mercè Rodoreda i Armand Obiols es transformen en aquestes pàgines en la Mercè i en Joan —així és com es deien l’un a l’altre—. La seva relació, profunda i empeltada d’amor a la literatura, va ser tan forta que els va allunyar de les seves pròpies famílies i de molts dels seus amics. A cavall de París, Bordeus i Llemotges, la Mercè i en Joan van viure de ple alguns dels episodis més esfereïdors de la història europea del segle XX.

El Rei d’Os

En molts aspectes, els germans Carl i Roy Opgard han tingut èxit a la vida. Tant com és possible tenir-lo en un poblet com Os, en tot cas. En Carl és el director del luxós hotel spa, mentre que en Roy gestiona la benzinera i té els plànols a punt per a un parc d’atraccions amb muntanyes russes.

Però quan arriben notícies que la nova carretera nacional passarà lluny del poble, no hi ha altre remei que fer-hi alguna cosa, encara que els mètodes siguin bruts. Una mena de situacions en les quals els germans ja tenen experiència. Alhora, el xèrif local, Kurt Olsen, té una nova tecnologia a partir de la qual creu que pot demostrar que els germans són culpables d’una sèrie d’assassinats d’anys enrere. Però no seran els últims.

Com diu en Roy sobre la muntanya russa: «Quan es posa en marxa, ja és massa tard per saltar».

Florence, la indòmita

Un amor prohibit, les tensions socials i culturals, les repercussions de la guerra. Una novel·la històrica emocionant.

Figueres, 1899. Florence Hastings, vídua del pastor protestant Carlos Núñez, viu una vida tranquil·la, dedicada a l’ensenyament i a la seva missió religiosa. Tot canvia quan coneix el capità Fèlix Codina, un home molt diferent d’ella, un metge castrense de passat èpic que no comparteix les seves creences religioses. El dilema moral entre la seva fe, la memòria del seu marit i el desig apassionat per en Fèlix la posarà a prova.

En una ciutat dividida per idees i creences, on la mirada de l’altre ho controla tot, la Florence haurà de decidir entre l’amor i la seva consciència, en un viatge íntim de redescobriment.

El mal humor d’en Pau

En Pau té un mal dia i tots els plans que li proposa la mare obtenen la mateixa resposta: No!

Però ella sap que el millor que es pot fer per desfer-se del mal humor és sortir a fer una passejada i rebre una forta abraçada d’amistat.

Mirador indiscret

Lluís Companys era un home distret. A Francesc Macià l’obsessionava la puntualitat. Pompeu Fabra va estar a punt de calar foc a un tramvia ple de gent. Les aristòcrates barcelonines es feien passar per dones de la neteja per no pagar entrada a l’exposició del 1929…

Aquest llibre ofereix un viatge insòlit a la Catalunya dels anys 30 a partir de textos de la secció “Mirador Indiscret” del setmanari Mirador. Són anècdotes, xafarderies i historietes; petites joies que retraten l’època amb una mirada única, amanida amb humor i un punt de malícia.

Pirates, tota la veritat

Aquesta guia magníficament il·lustrada sobre la vida dels pirates està repleta d’intrigants i sorprenents detalls històrics. A més de revelar la veritable naturalesa de la pirateria, ofereix informació detallada sobre els vaixells i les armes, el menjar i la vestimenta, l’organització en els vaixells, el codi d’honor pirata, el repartiment del botí i les indemnitzacions per ferides, a més d’explicacions sobre les repúbliques pirates, les banderes, els tresors ocults i sobre moltes altres coses.

Si estàs a punt per a una travessia plena d’història, mites i veritats sorprenents… puja a bord i descobreix la veritable vida dels pirates!

Vertígen: d’entre els morts

Un dia, el detectiu privat Roger Flavières rep un antic company d’estudis que vol contractar-lo perquè segueixi la seva dona, la Madeleine. A diferència del que sol ser habitual en aquests casos, no és que sospiti que ella li és infidel, sinó que té por que se suïcidi. El motiu d’aquesta inquietud no pot ser més estrany: la Madeleine creu que està posseïda per l’esperit d’una avantpassada seva que es va tirar al riu i, últimament, no és rar que desaparegui durant hores sense donar cap explicació. 

És així com en Flavières comença a seguir la Madeleine, una dona d’una bellesa inusual de la qual no trigarà a enamorar-se, i, quan això passi, el destí condemnarà en Flavières a viure un malson del qual li resultarà impossible despertar.

El singlot extraordinari

Un dia a en Feliu li va agafar singlot. Això no seria important si no fos que aquell singlot no marxava de cap de les maneres. Cada cop que singlotava feia un saltet i cada vegada saltava més, i més, i més amunt! Fins que la vida d’en Feliu i la seva dona es va haver d’adaptar a aquell singlot extraordinari…

Que avui sopem al carrer

A Que avui sopem al carrer, el cantautor i poeta Cesk Freixas ens ofereix un poemari travessat de veritat. Un cant a la bellesa que conviu entre nosaltres, a les petites guerres del dia a dia, a l’amor que acompanya i comprèn. Però també a les batalles que es lliuren amb les mans i el pit, al bategar dels pobles, a les esperances que no són espera, sinó futurs possibles. Unes corrandes d’amor a les nostres geografies íntimes i col·lectives, allà on tot comença i ens fa qui som: la petita pàtria dels nostres carrers.