Arriba la primavera, esclaten les flors i apareixen animalons voladors com les abelles.
Set poemes il·lustrats de temàtica primaveral ens conviden a celebrar-ho a través de rimes ben lligades, divertides i musicades, acompanyades de grans i suggerents il·lustracions que no es perden detall.
La família de la Lupe és nova al bosc. Totes les llebres estan molt contentes, totes… menys la Lupe. A ella li fa vergonya donar-se a conèixer… I si no cau bé? I si no agrada? Treballarà dur teixint-se disfresses, provarà de fer-se passar per altres animals sense èxit. I si al final la solució fos ser un mateix?.
Aquesta és una petita història dins d’una gran història, la del món i la seva diversitat. De la mà de la Martina, descobrirem com és la vida dels nens de tots els racons del planeta: una realitat amb molts colors representada amb infografies i dades perquè aprendre sigui molt visual i divertit!
Ara som gegants és un conte basat en la cançó homònima de Joan Dausà. Una cançó contada que es basa en la idea que el valent no és aquell que no té por sinó el que la intenta vèncer.
Què és un millor amic? Com puc saber si jo sóc el millor amic d’algú? Aquest dolç títol escrit per Cristina Reina i il·lustrat per Lídia J. Duarte continua el deixant creat pel clàssic Petons Petons. Un preciós cant a l’amistat i a la tendresa.
• LA GENT COMENÇA A DIR QUE TOT TEMPS PASSAT VA SER MILLOR.
• TOTS ELS MISSATGES QUE T’ENVOLTEN SÓN BREUS I ENCOMANADISSOS.
• TOT AQUELL QUE BUSCA EL MATÍS ÉS UN PEDANT.
• I ELS QUE VOLEN REVISAR UN ACUDIT O UNA NOVEL·LA DES DE LA RAÇA O EL SEXE ESTAN ACABANT AMB LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ.
• PERÒ, MENTRESTANT, MIG MÓN S’HA POSAT A VOTAR LA ULTRADRETA.
Segur que aquest últim punt et preocupa. Però, que potser no has subscrit mai algun dels altres quatre? Jason Stanley ens explica els mecanismes que empra el feixisme per arribar al poder i articular les nostres vides: del passat mític a la propaganda, passant per la sexualitat, la jerarquia o el victimisme d’ells contra nosaltres. El feixisme no és només cosa del passat, sinó que s’ha infiltrat en el present per, si no en prenem consciència, marcar l’agenda del futur. D’un futur molt negre.
Quan en Bekman coneix la Sofia, s’adona de seguida que estan fets l’un per a l’altre: l’afinitat que comparteixen confereix a la seva vida una dimensió idíl·lica, gairebé irreal, com de conte. En Bekman és, a més, escriptor, i tot just ara treballa en la novel·la que l’ha de consagrar, tot i que sembla haver-la deixat de banda, cada cop més lliurat a la nova relació. I és que estimar, amb tots els seus matisos, té el mateix potencial creatiu que l’escriptura, i l’enamorat pot estar temptat, com en Bekman, de conjurar l’ésser estimat, d’esdevenir l’artífex de la seva pròpia felicitat. Pol Beckmann basteix en aquesta novel·la un relat sofisticat i intel·ligent en què realitat i ficció formen un teixit intricat i laberíntic que atraparà el lector des de la primera pàgina.
Premi Llibreter 2019.
Aquest llibre neix de la necessitat de recopilar diversos retrats sense rostre sorgits per un encertat error una tarda de dimecres de 2015: Faceless Collection és una sèrie que barreja elements del pop i del neorealisme per a immortalitzar a cantants, cineastes, artistes i altres personatges famosos. Es tracta d’unes fantàstiques obres acolorides, desenfadades i alegres a partir de les quals l’autora dissecciona l’univers de cada personatge, creant «constel·lacions» d’influències artístiques i de tot allò que també ha marcat la seva vida i la seva carrera com a pintora. Un sentit tribut a una colla de genis descarats per part d’una de les artistes espanyoles més influents de l’actualitat.
La Marie, una jove bellesa de províncies, se sap desitjada, gaudeix sent el centre d’atenció i es deixa festejar pel galant més ben plantat de la rodalia. Però un embaràs imprevist i un casament precipitat tallen en sec els flirteigs juvenils, i quan la seva filla Diane neix, la Marie la tracta amb tota la fredor i la crueltat que duu a dins. La Diane creixerà marcada per la manca d’afecte matern, mirant d’entendre’n els motius. Anys després, la fascinació pel vers d’Alfred de Musset que dona títol al llibre l’esperonarà a estudiar cardiologia a la universitat, on coneixerà una professora, l’Olivia, en qui creurà haver trobat la figura materna que tant anhela. Totes dues establiran una relació ambigua i complexa, però l’Olivia també té una filla, i la història farà un gir inesperat…
Aquesta és una novel·la sobre mares i filles. Una faula contemporània deliciosament àcida i malèvola sobre la gelosia i altres complexitats de les relacions humanes: les rivalitats, les manipulacions, el poder que exercim sobre l’altre, la necessitat de sentir-nos estimats…
La vint-i-cinquena novel·la d’ Amélie Nothomb és una mostra més que perfecta de la seva endimoniada intel·ligència narradora, de la perspicàcia de la seva mirada i la lleugeresa plaent i plena de secretes càrregues de profunditat de la seva literatura.