Arxius: Novetats i recomanacions

Després de marcar tendència a tot el món amb els seus assaigs sobre el mètode Ikigai, publicats en 42 idiomes, els autors d’aquest llibre ens descobreixen un nou concepte d’origen ancestral que canviarà la vida de milions de lectors: l’Ichigo-ichie ens ensenya que cada moment de la nostra vida, com ara la cerimònia del te, és un instant únic, que no es podrà repetir mai més.

Samba, empès per l’esperança d’una vida millor, abandona el Senegal buscant acomplir els seus somnis a Europa. No tot és tan fàcil, però.

Després d’una travessia difícil que el porta en piragua fins a les Canàries, arriba en transport aeri a Barcelona, on s’enfronta de seguida a l’evidència que la vida de l’emigrant africà és dura, a mig camí entre la precarietat i la persecució de la policia.

Vist el panorama amb què es troba, està a punt de tirar la tovallola, però un dia, inesperadament, tot canvia. I el canvi té un nom. Es diu Bruna.

La lluita per la supervivència en un entorn hostil, les pors i les esperances, els somnis i els desenganys transiten per una novel·la plena de vida, que des d’ara mateix ens farà mirar amb una altra perspectiva una bona part dels nostres conciutadans.

L’única illa habitada de l’arxipèlag del Gos es desperta un matí amb l’aparició a la platja dels cossos de tres suposats emigrants subsaharians que s’haurien ofegat provant de creuar el Mediterrani. Per no espantar turistes i inversions imminents, tothom actua interessada­ment, amb covardia i secretisme. Però el mestre del poble pensa que potser cal investigar aquelles morts, que la versió oficial és massa simple. Així, l’aparició d’un estrany comissari desper­tarà les suspicàcies dels autòctons i l’aparent calma de l’illa s’esborrarà com un missatge escrit a la sorra.

A mig camí del thriller i la faula, Claudel aconsegueix crear un món tancat, regit per la indiferència moral on batega, de fons, una denúncia contundent del moment actual.

Si fa tres anys m’haguessin preguntat si era feminista, hauria dit: «No».

Jo creia que el feminisme era una cosa passada, antiga, que ja no calia perquè s’havia aconseguit viure amb igualtat. I arrel de les situacions en les quals m’he trobat al ser mare treballadora, ho he deixat de creure i aquesta revelació m’ha donat força i m’ha permès entendre la meva vida i el que m’envolta.

Perquè sóc feminista i ho he estat sempre, i no ho sabia.

Una nit, sense avís previ, la lluna no surt. Sota aquest cel inesperat transcorren vuit històries íntimes sobre separacions i retrobaments, narracions prenyades d’una bellesa estranya en què no hi manca el punt de fuga màgic. Històries com la dels amants que es busquen per una estació d’esquí abandonada durant la nit més fosca, o la del nen albí que espia el cel amb el telescopi del seu veí; com la de la noia a qui totes les amistats li recomanen que se separi, o la del primer sopar a casa els pares de la parella, una família amb uns rituals pertorbadors. Elisenda Solsona aconsegueix seduir el lector amb uns arguments brillants, on res no és el que sembla, per acabar submergint-lo en un univers emotiu i evocador, capaç de remoure i sorprendre a parts iguals. Són contes que assenyalen la incomprensió mútua com l’escull amb què topen, una vegada i una altra, les relacions humanes. La potència, la força i el talent incontestable amb què estan escrits ens fan saludar la seva autora com una de les veus narratives més enlluernadores dels últims anys, i confiem que el lector es donarà l’oportunitat de descobrir-la.

«Ens veurem als tribunals», «ho he posat en mans dels meus advocats». Expressions com aquestes són tan quotidianes que ja no ens sorprenen. Vivim temps en què els tribunals ho omplen tot, tant que pot parlar d’una judicialització de la societat.

Justícia sense jutges revela que la confrontació legal i judicial no és, sota cap causa, una bona via per a la resolució de conflictes. Amb un to personal, Pascual Ortuño Muñoz ens mostra els principals mètodes per afavorir la negociació, la mediació, la conciliació o l’arbitratge, mitjans alternatius que busquen una solució col·laborativa, aliena al desgast emocional i econòmic que impliquen els processos judicials.

A través de casos reals que semblaven irresolubles mitjançant el diàleg i la concòrdia, aquest llibre divulgatiu demostra que pot haver-hi una «justícia sense jutges», entenent que hi ha mecanismes de resolució de conflictes que són menys agressius o litigants, i que es basen en la cordialitat i el respecte, actituds aconsellables si realment s’està disposat a negociar.

Les emocions contingudes, l’equilibri i la transformació de les relacions familiars, l’emigració, l’exili, la societat de la seva Irlanda natal, el sentiment ambigu de pertinença, els retorns impossibles, els amors prohibits i l’estret lligam de Tóibín amb la ciutat de Barcelona i Catalunya, són alguns dels temes dels quals se serveix l’autor per descriure amb extraordinària precisió els replecs més íntims i complexos de l’ànima humana.

Colm Toíbín és un mestre a l’hora de construir novel·les memorables. Aquest esperat volum ens ofereix l’oportunitat de constatar que el seu talent abraça també el gènere del relat amb històries precioses elaborades amb mà d’artesà. Una valuosa porta d’entrada a l’univers creatiu d’un dels millors escriptors contemporanis vius.

La sobreinformació ens satura, les notícies falses ens envaeixen, el dret a la informació està en risc i el periodisme està desprestigiat. L’Anuari dels Silencis Mediàtics posa llum a temes que els mitjans de comunicació van passar per alt l’any 2018 als Països Catalans i reflexiona sobre el tractament mediàtic de fets destacats. Amb reportatges en profunditat, anàlisis d’experts i infografies detallades, ofereix profunditat i context per retrobar, un any més, el públic entestat a entendre el que ens envolta.