El Sr. i la Sra. Watson tenen una porqueta que es diu Mercy. És una veritable meravella porcina. Una nit, Mercy sent un soroll. Un lladre una miqueta particular ha entrat a robar a la casa dels Watson! No obstant, això, el lladre aviat descobreix que el delicte no és una bona idea si hi ha una enorme porqueta involucrada.
Jo era una noia tan comuna com qualsevol altra. Anava a classe, discutia amb els pares i estimava incondicionalment els amics i, de tant en tant, m’enamorava de qui no tocava, com li passa a tothom. No hi havia res de novel·lesc en mi, res d’heroic que mereixés un grapat de pàgines, i per això aquesta història no tractarà dels meus pares, ni dels meus col·legues ni dels meus enamorats; no tractarà sobre la rutina d’una estudiant de batxillerat que s’avorreix a l’institut… Aquesta història tindrà un sol protagonista, i aquest protagonista serà un nas. Un nas cèlebre, desproporcionat. El nas d’un heroi nascut a Bergerac i de nom Cyrano.
Un nen de deu anys arriba sol a Barcelona, on treballa la seva mare. Però hi ha hagut una confusió. Passen els dies i no la troba. De sobte comprèn que no té cap altra llar que un banc en una plaça.
La vida en un poble dels Andes i el ritme d’una ciutat europea, les esperances d’un nen i la duresa del carrer, l’amabilitat i la distància, la por i la festa impregnen les pàgines d’aquest relat.
Un homenatge a les moltes històries ocultes de la immigració i una invitació a reflexionar sobre l’acolliment.
Benvinguda és un petit llibre-objecte que celebra l’arribada d’un nadó. Entre les seves pàgines s’amaguen set animals recollits sobre si mateixos que demanen ser descoberts. Així com el nadó ha nascut al món, els animals naixeran davant dels ulls del lector quan desplega les pestanyes de paper. Allò que a cada pàgina en un principi es presenta com un quadrat blanc, pas a pas pren la forma d’una tortuga, un ratolí, un conill, un ànec, un elefant, una granota o un ocell. Un poema acompanya amb tendresa l’aparició de cada animal: vuit versos que conviden a acariciar el nas, les ullets, el cap, les orelles, la boca, els peus i les mans del bebè. Benvinguda proposa una lectura compartida entre mare o pare i nen o nena; una lectura que es converteix en experiència sensorial d’afecte i descobriment on celebrem amb sorpresa i dolçor l’arribada d’una nova vida.
El nostre abecedari il·lustrat ha tingut una idea genial: entre les imatges que corresponen a cada lletra n’ha posat una que no lliga. Posa el teu enginy a prova i troba la paraula intrusa! Una manera divertida d’enriquir el teu vocabulari i d’aprendre a lletrejar, a més de familiaritzar-te amb el codi Morse i l’alfabet Braille.
Hi ha persones que desperten tanta fascinació com rebuig, que t’atreuen com un imant i alhora et fan por, i alguna cosa et diu que val més que et mantinguis lluny d’elles. Aquesta història és la d’una d’aquestes persones. Es diu Ben, i potser ja n’has sentit a parlar. De fet, aquesta història comença en un funeral. El mort no tenia ni 24 anys i l’han assassinat. Uns paios que el detestaven van decidir matar-lo a cops. Al comiat només hi han assistit vuit persones. Quan moren, què ens en queda, d’aquells que hem estimat?
Nosaltres. Quedem nosaltres. La nostra memòria, els nostres records. Allò que en fem.
Just després de la mort del seu pare, el Daniel es trasllada a la residència del Marc, el seu tiet. Tot sembla normal, però el Daniel de seguida comença a sospitar que allà hi passa alguna cosa estranya… Qui és el Lizard? Què és Terra Prima? Poc a poc, descobrirà que el món no és com ell es pensava, i que hi ha algú que vol segrestar-lo per apoderar-se d’una arma terrible: l’Artefacte C.
Un veïnat imaginari protagonitza aquests versos urbans. Cinc plantes on darrera de cadascuna de les portes hi habita gent poèticament curiosa. Des del carrer fins al terrat, passant per cada replà.
L’amistat t’espera al replà de casa.
Hi ha un camió de mudances aparcat davant de l’edifici on viu la Clàudia. Té un veí nou! Quina cara fa? A què es dedica? Per què viu sol? L’enigmàtic veí ha arribat amb un carregament de caixes de llibres i la Clàudia s’ha entossudit a descobrir qui és. Però no li serà fàcil. El veí sembla que no sigui mai a casa. Després d’una setmana, l’únic que en sap és que es comunica amb pòstits. Com deu ser algú que en temps de mòbils encara envia notetes de paper?
Una història misteriosa de pòstits que van i venen pel replà de l’escala!
Premi Folch i Torres 2020.
«Que sí, que sí! Mateu-me, si voleu. D’acord, m’he carregat l’ocellet. Però, sisplau…, que soc UN GAT! Què se suposa que he de fer? Que sí, que sí! Potser no l’hauria d’haver portat a casa ni l’hauria d’haver deixat a la catifa. I podria ser que les taques no se n’anessin mai. Doncs això, mateu-me, si voleu.»
En Tuffy es considera un gat normal i corrent. Per això no entén per què, cada cop que entra per la gatera amb un animalet entre les dents, la seva família li munta un xou. O més ben dit, un drama. Però si és un gat! Què esperen que faci? No té cap intenció de canviar, ho té clar.
Però un dia arrossega el Tambor, el conill dels veïns, fins a la catifa de casa, i esclata el pànic i tot es descontrola. Ara sí que s’ha ficat en un bon embolic… Aconseguiran resoldre entre tots aquest desastre?