Arxius: Novetats i recomanacions

A mitjan segle XVI, el reformador Joan Calví governa amb má de ferro la ciutat de Ginebra. Tot i haver estat perseguit per l’Església catòlica, ara que té les regnes del poder no está disposat a concedir als altres la llibertat religiosa que ell mateix havia exigit a les autoritats papals. En nom de la veritable fe reformada, Calví estableix un régim de terror, vigilant qualsevol moviment dels ciutadans ginebrins. Aquells que s aparten mínimament de la doctrina són empresonats, exiliats, torturats o fins i tot executats. El punt culminant d’aquest régim és la crema a la foguera de Miquel Servet, condemnat per heretgia.

Enmig del silenci general, s’alça una veu que no sembla tenir por de Calví: l’humanista Sebastiá Castellio decideix combatre el dictador de Ginebra amb l’única arma que té a l’abast: la paraula. “Matar un home mai no significa defensar una doctrina, sinó matar un home”, li transmet al fanátic reformador.

Els dos últims Fabergé connecta dues èpoques i dos mons aparentment llunyans. L’Olga, una jove que creix a la Rússia de principis del segle XX, treballa amb el seu pare al taller de la famosa joieria Fabergé.

Enmig de la turbulenta situació política i social del moment, un encàrrec especial la porta a dissenyar una peça única que amaga molt més que or i pedres precioses. Més d’un segle després, a la tranquil·la ciutat de Girona, uns amics descobreixen un misteriós objecte que els abocarà a una trama d’intrigues i enigmes ocults durant generacions.

Una trobada totalment fortuïta entre Antoni Palau, periodista científic, i Rosa Galvany, dona de l’editor August Xirau, els porta a viure un idil·li, però també canvia totalment la vida del primer. A més, l’Antoni vol esbrinar quin secret amaga un matrimoni tan enigmàtic entre la Rosa i l’August, que li dobla l’edat.

Amb una estructura molt original que fa saltar els protagonistes per èpoques diverses —del 1870 fins al 2040—, la novel·la vol mostrar com els avenços tecnològics (ferrocarril, telèfon, automòbil, avió, televisió, ordinador…) han provocat canvis profunds en les relacions humanes, però també en l’estructura social. Amb una rica llista de secundaris peculiars, L’endemà d’ahir ens fa viatjar en el temps i fa palès que els avenços cada vegada més accelerats provoquen canvis cada vegada més intensos i en menys temps.

Una novel·lista de trenta anys, vital i amb ganes de menjar-se el món. Un articulista extremament culte i mordaç. I un escenari que s’obre com un parèntesi entre dues guerres: els jardins del Château de Roissy-en-Brie, on coincideixen escriptors i intel·lectuals que fugen el 1939, com Joan Oliver, Anna Murià, Francesc Trabal, Pere Calders… Tots els elements semblen diposar-se perquè neixi un dels amors més polèmics, fascinants i tempestuosos de la història literària del país.

Mercè Rodoreda i Armand Obiols es transformen en aquestes pàgines en la Mercè i en Joan —així és com es deien l’un a l’altre—. La seva relació, profunda i empeltada d’amor a la literatura, va ser tan forta que els va allunyar de les seves pròpies famílies i de molts dels seus amics. A cavall de París, Bordeus i Llemotges, la Mercè i en Joan van viure de ple alguns dels episodis més esfereïdors de la història europea del segle XX.

En molts aspectes, els germans Carl i Roy Opgard han tingut èxit a la vida. Tant com és possible tenir-lo en un poblet com Os, en tot cas. En Carl és el director del luxós hotel spa, mentre que en Roy gestiona la benzinera i té els plànols a punt per a un parc d’atraccions amb muntanyes russes.

Però quan arriben notícies que la nova carretera nacional passarà lluny del poble, no hi ha altre remei que fer-hi alguna cosa, encara que els mètodes siguin bruts. Una mena de situacions en les quals els germans ja tenen experiència. Alhora, el xèrif local, Kurt Olsen, té una nova tecnologia a partir de la qual creu que pot demostrar que els germans són culpables d’una sèrie d’assassinats d’anys enrere. Però no seran els últims.

Com diu en Roy sobre la muntanya russa: «Quan es posa en marxa, ja és massa tard per saltar».

Un amor prohibit, les tensions socials i culturals, les repercussions de la guerra. Una novel·la històrica emocionant.

Figueres, 1899. Florence Hastings, vídua del pastor protestant Carlos Núñez, viu una vida tranquil·la, dedicada a l’ensenyament i a la seva missió religiosa. Tot canvia quan coneix el capità Fèlix Codina, un home molt diferent d’ella, un metge castrense de passat èpic que no comparteix les seves creences religioses. El dilema moral entre la seva fe, la memòria del seu marit i el desig apassionat per en Fèlix la posarà a prova.

En una ciutat dividida per idees i creences, on la mirada de l’altre ho controla tot, la Florence haurà de decidir entre l’amor i la seva consciència, en un viatge íntim de redescobriment.

Lluís Companys era un home distret. A Francesc Macià l’obsessionava la puntualitat. Pompeu Fabra va estar a punt de calar foc a un tramvia ple de gent. Les aristòcrates barcelonines es feien passar per dones de la neteja per no pagar entrada a l’exposició del 1929…

Aquest llibre ofereix un viatge insòlit a la Catalunya dels anys 30 a partir de textos de la secció “Mirador Indiscret” del setmanari Mirador. Són anècdotes, xafarderies i historietes; petites joies que retraten l’època amb una mirada única, amanida amb humor i un punt de malícia.