Raimon és un observador perspicaç d’una societat que es mira amb esperança el futur, amb un procés autonòmic que comença a consolidar-se tant a Catalunya com al País Valencià, malgrat la dura resistència a la llengua i la cultura pròpies.
Alhora, també emergeix el costat més personal de l’home que s’acosta als cinquanta anys, que viu de prop la presència de la mort i la malaltia, que celebra l’amor compartit amb la seva inseparable Annalisa, l’amistat vigorosa i els viatges a Roma, Nova York, París o Xàbia.