Segons a qui preguntis, la història del punk va començar a Anglaterra amb els Sex Pistols o a Nova York amb els Ramones, però i si, com resava la mítica samarreta de Kim Gordon de Sonic Youth, «les noies van inventar el punk, no Anglaterra»? Sense entrar en controvèrsies sobre la gènesi del fenomen, la qual cosa sí que sembla clar és que la història oficial, com sol ser habitual, ha silenciat el paper fonamental que van tenir i tenen les dones en l'origen i futur de la música de guitarres més visceral. La periodista cultural i música Vivien Goldman —que a principis dels vuitanta va gravar un single fonamental en les hores mortes de l'estudi de PiL— escriu per primera vegada una història del punk des de mitjans dels setanta fins a l'actualitat en clau femenina. Goldman explora el fenomen del punk a partir de quatre temes fonamentals —la identitat, els diners, la vida afectiva i la cerca d'un canvi— que tenen a veure tant amb la creació musical en els marges de la indústria com amb les dificultats inherents de la dona en un context on encara impera el patriarcat. Per a això, traça un apassionant i divertit panorama global de la música punk feta per dones el llegat de les quals encara perdura i ressona en tots els racons del món. Més enllà dels noms clau —Patti Smith, Debbie Harry o Chrissie Hynde—, la «catedràtica del punk» excava en la història i en els llocs més recòndits del planeta on emergeixen fascinants sheroes del punk, tant als EUA (Poly Styrene, les riot grrrls, Alice Bag o Sleater-Kinney) i Anglaterra (les Slits, les Raincoats, les Au pairs o Skinny Girl Diet), però també a França (Lizzy Mercier Descloux), Alemanya (Malària!), el Japó (Shonen Knife), Rússia (Pussy Riot), Indonèsia (Tika and The Dissidents), la Xina (Hang on the Box), l'Índia (Pragaash, The Vinyl Rècords), Jamaica (Grace Jones, Tanya Stephens), Nigèria (Sandra Izsadore) o Colòmbia (Fèrtil Misèria), incloses les Vulpes i la seva «Me gusta ser una zorra».
Novetat Adults
11/08/2020
GOLDMAN, Vivien
Contra, 2020. 785.16(09) GOL