Des dels orígens més remots, la nostra espècie sempre ha mirat el firmament.
Primer amb la por aterridora d’enfrontar-se a uns fenòmens que no coneixia ni s’explicava, després amb el desig d’entendre el món, fins i tot d’entendre’ns nosaltres mateixos, a través dels senyals que alguna cosa superior ens enviava des de dalt, i finalment, com un objecte de coneixement, de ciència i de progrés.