Conferència Pompeu Fabra

Ahir al vespre vam cloure les nostres activitats per celebrar els 150 anys del naixement del lingüista  i gramàtic català Pompeu Fabra i els 100 de la publicació de la Gramàtica catalana .

La conferència Dades i curiositats entorn del seny ordenador de la llengua catalana a càrrec de Mònica Montserrat ens va sadollar d’informacions al respecte de Pompeu Fabra i ens va arribar a transportar pel seu recorregut vital.

 

 

 

 

Exposició Pompeu Fabra

Ahir vam inaugurar l’exposició  “Pompeu Fabra. Una llengua completa”. Aquesta és, una mostra itinerant creada per la Direcció General de Política Lingüística  i mitjançant 8 plafons l’exposició presenta de manera planera i amena les dimensions científiques i socials de l’obra de Fabra i també els aspectes més humans de la seva biografia. A la nostra biblioteca la podeu venir a veure fins al dia 5 de juny i d’aquesta manera ens sumem a la celebració de l’Any Pompeu Fabra.

Balla’m un llibre

Ahir al vespre vam tenir a la nostra biblioteca un proposta singular : Balla’m un llibre” que  va consistir en la representació d’un text literari en forma de dansa als  espais de la biblioteca. El cos fugit, de Sonia Fernández
a partir de Pedra de tartera de Maria Barbal fou la suma de mots i de moviment del que vam gaudir.

Aigua, ànima

Ahir al vespre vam presentar el Poemari Aigua, ànima de Josep Borrell editat per Pagès Editors. En aquest recull de poemes  l’aigua és la nervadura del llibre, la deu que irriga tots els poemes. El poeta ha optat per transmutar-se en aigua, que com l’ànima, no té forma i es perfila pel continent.  Amb aquesta activitat tancàvem la nostra setmana dedicada a la Poesia i aprofitàvem també per celebrar que ahir era el Dia Mundial de l’Aigua.

Dia Mundial de la Poesia

Aquest matí els alumnes del Servei Comarcal de Català del Pla d’Urgell han llegit la poesia del Dia Mundial de la Poesia  en diferents llengües .

La poesia

Marc Granell (València, 1953)

És el foc i és la neu, és la tristesa 
i és el crit que desperta l’alegria 
i ens fa llum les tenebres que habitàvem 
com un costum antic d’àngels caiguts.

És el pont i és el riu, és la memòria 
que obri escletxes de mel en la ferida 
fonda i roent que ens cava precipicis 
insalvables al bell mig de les venes.

És la mar i és la senda, és el desig 
que crea com cap déu futurs més savis 
i funda uns altres mons que es fan possibles 
si el cant esquinça vels i fon les ombres.