Categoria llibre: Joves

És que com que la Nàzia és la meva amiga i des de Nadal viu amb el papa i amb mi perquè és millor, ara és la meva germana d’acollida, que és com si fos una germana de veritat però sense transfusió, i això vol dir que ens ho hem d’explicar tot, els secrets també. Així que al final m’ha explicat el seu secret més gros.

De seguida he encreuat els dits per darrere l’esquena, com em va ensenyar la mama, i quan la Nàzia no em veia, he dit molt fluixet:

«Supercalifragilisticoespialidós».

Aleshores ella m’ha agafat la mà, ha obert la porta del soterrani i ha dit:

—Aquí viu la Ventafocs.

En Guillem, protagonista d’Un fill, juntament amb la seva amiga Nàzia són els personatges principals d’aquesta obra coral que respira sentiment, tendresa, buits, paraules no pronunciades i un secret esglaiador. Novel·la que tracta amb originalitat i mestria temes molt actuals com l’amistat, la complicitat, l’adaptació i la immigració.

Quan existíem com a família, hi havia electricitat, i vehicles particulars, i trens d’alta velocitat, i ordinadors i xarxes socials. Hi havia escalfor a les llars, i hi havia llocs plens de productes que es podien comprar per ser consumits. Pensar en Família era retrocedir als temps remots d’abans de l’Impacte. Tinc pocs records d’aquella època, i els que tinc són poc consistents i de vegades es confonen amb els somnis. Em dic Max Blau però no soc qui dic que soc. Soc un altre en aquest altre món, el de després de l’Impacte.

L’Alexandra Prim, l’Àlex, rep una joguina electrònica, un nou exemple d’intel·ligència artificial anomenada EDOLL. Es tracta d’una figura holomètrica de contorns humans dins del seu Hyloop. Aquest giny és capaç d’accedir, per wifi, a totes les bases de dades, i d’emmagatzemar quantitats infinites d’informació. Però quan, l’Àlex s’enfronti a aquest giny tecnològic, la resposta de l’EDOLL no es farà esperar mostrant el seu vertader rostre en un combat, a tot o res, de l’enginy humà contra la intel·ligència artificial. Aquest és només el principi dels éssers intel·ligents que ja ha arribat a més de cent mil llars de tot el món.

Un cap de setmana de festa en una cabanya remota és just el que la Mackenzie necessita per relaxar-se amb els seus amics. Però una boja nit de diversió acaba tràgicament amb dos assassinats.
No hi ha cap senyal de lluita i l’entrada no ha estat forçada. La sospita, doncs, recau en els cinc supervivents. Algú està mentint. I si l’assassí encara no ha acabat?

D’un vell matrimoni de llibreters neix un fill de paper amb serpentines per cabells i llàgrimes de confeti. El noi de paper és un nen de cos fràgil, però amb una enorme intel·ligència i sensibilitat, perquè està creat des de les millors pàgines de la literatura mundial.

Gràcies a la papiroflèxia, el noi de paper té l’habilitat de transformar-se en qualsevol cosa: un vaixell, un avió, una flor… Podrà sobreviure en el nostre món, governat per l’aparença física i l’interès material?

Bé, si encara creieu en l’impossible i en les ciutats màgiques, aquí ho descobrireu.

Aquesta és una historia d’éssers màgics que es comporten com persones corrents, i de persones corrents que es converteixen en éssers màgics.

Una bruixa amable i afectuosa, un monstre del pantà aficionat a la poesia, un ingenu drac diminut que espera créixer algun dia, una nena amb una màgia incontenible, un volcà i una ciutat aclaparada per la tristesa; i hi afegim unes cullerades de llum d’estrelles i de llum de lluna, un rajolí de conte de fades i un pessic d’humor.

La Meritxell i en Pau es coneixen en una nit boja. Al matí la Meritxell s’adona horroritzada que ell és «unionista» i en Pablo descobreix, no menys espantat, que ella és «indepe».

Dos pols oposats que viuran al límit del 22 de setembre fins a l’1 d’octubre de 2017, debatent-se entre la passió i els ideals.

Jordi Sierra i Fabra rememora aquesta setmana crucial amb una divertida però contundent història portada al límit per dos personatges superats per les circumstàncies però units per la bogeria de l’amor . Serà possible la pau?

La Karina només vol estabilitat en tots els aspectes de la seva vida. Té vint anys, una feina
tranquil·la en un centre de massatge i una casa just al costat de la base militar on està destinat
el seu pare…i malgrat tot això, sembla que el caos la persegueixi constantment. Va veure com
el matrimoni dels seus pares es deteriorava quan ella tenia 17 anys i com la seva vida canviava
dràsticament quan es va haver de mudar per la feina del seu pare. Ara que ja sap que la majoria
de relacions fracassen i que les que duren estan sotmeses a la inestabilitat i els problemes, la
Karina només vol una vida tranquil·la. I això significa seguir una estricta política de No-Tinc-
Cites.
Però quan coneix el seu nou client, en Kale, es posa a prova aquesta política. Un cop per setmana
arriba, educat i puntual, i sembla que té el poder de baixar el volum del cap accelerat
de la Karina i proporcionar-li una illa de calma. A poc a poc es deixarà enlluernar pel seu món,
sense saber encara què l’espera…

La Tina es desperta confosa, amb el cos adolorit i ple de cicatrius. No recorda res del seu passat, però la seva tieta, que té cura d’ella, li explica que ha tingut un accident greu.

A mesura que passa el temps, la noia se sent més forta, i fins i tot comença a sortir de casa… sobretot a les nits. Però els dubtes sobre el seu cos ple de cicatrius i la necessitat de recordar el passat no la deixen descansar.