Diari d’un gat assassí

«Que sí, que sí! Mateu-me, si voleu. D’acord, m’he carregat l’ocellet. Però, sisplau…, que soc UN GAT! Què se suposa que he de fer? Que sí, que sí! Potser no l’hauria d’haver portat a casa ni l’hauria d’haver deixat a la catifa. I podria ser que les taques no se n’anessin mai. Doncs això, mateu-me, si voleu.»

En Tuffy es considera un gat normal i corrent. Per això no entén per què, cada cop que entra per la gatera amb un animalet entre les dents, la seva família li munta un xou. O més ben dit, un drama. Però si és un gat! Què esperen que faci? No té cap intenció de canviar, ho té clar.

Però un dia arrossega el Tambor, el conill dels veïns, fins a la catifa de casa, i esclata el pànic i tot es descontrola. Ara sí que s’ha ficat en un bon embolic… Aconseguiran resoldre entre tots aquest desastre?

Fi? això no s’acaba així

Quan jo era petitó volia ser un reparador de finals, és a dir, algú que arregla els finals de les històries. Perquè, si us hi fixeu, és molt freqüent que les històries s’acabin en el millor moment… i de la pitjor manera.

El Cas de la fàbrica de la mort : explicat per Karlitus Marx

Després de la mort, suposadament accidental, del treballador d’una fàbrica, l’agència de detectius Filo&Sofia investigarà la desaparició de diverses operàries i les condicions en què treballaven, gràcies al compromís amb la justícia social d’en Karlitus Marx.

 

El Quiosc

Durant anys i panys, el quiosc ha estat la petita llar de l’Olga. Una vida monòtona i envoltada de dolços l’han convertida en una dona tan immensa que ja no pot travessar la sortida. Dia rere dia, saluda amb cura tots els seus clients, i fins i tot sap exactament el que necessita cadascun! Quan l’Olga tanca, de vegades, se sent trista, i es dedica a devorar revistes de viatges i a somiar desperta amb contemplar el capvespre en una platja llunyana, molt lluny del seu quiosc. Tot canvia quan un fet inesperat capgira la seva vida i acaba sent el començament d’una gran aventura.

La història d’aquest àlbum, que ha estat traduït a més de disset idiomes, va sorgir arran de l’experiència personal de l’Anete Melece, quan estava treballant com a creativa en una agència de publicitat. «Vaig pensar que no era l’única que estava estancada a la zona de confort, i se’m va acudir la idea de l’Olga, una dona literalment atrapada en el seu lloc de treball.» Anys més tard, Melece va renunciar a la seva feina i va començar un màster d’Animació i Il·lustració, el treball final del qual va ser The Kiosk (2013), el curt en què es basa aquest llibre i que ha estat guardonat amb més de vint premis a nivell mundial.

El talent i la sensibilitat de l’autora brollen en les seves acolorides i vívides estampes, realitzades amb tècnica mixta —combinant pintura acrílica i llapis—, en les quals destaquen l’expressivitat dels personatges, la composició de les escenes i els bells detalls dibuixats.

El quiosc és un retrat amable de la rutina que obre una porta a l’optimisme: narra amb gràcia i frescor una història de superació, amb la qual petits i grans poden identificar-se, i que demostra que qualsevol incident, aparentment hostil, pot ser l’estímul necessari per descobrir una infinitat de possibilitats i complir els nostres anhels.

El Llibre de la por

En Martí no era un nen poruc. Però, d’un temps ençà, tenia por i no sabia exactament de què. Bé, sí. Tenia por des del dia en què van començar a sonar les alarmes. Pensava en el seu pare, que se n’havia anat a la guerra. Havia sentit a parlar de les trinxeres, del fang i dels ferits. De com xiulaven les bales. Del soroll dels tancs. Del rugit dels avions. Tenia ganes de buscar la protecció de la seva mare. Li confessaria que tenia por. Però no ho va fer. I va ser llavors quan va començar a veure unes criatures misterioses que el guaitaven.

Coses que semblen coses

Sovint les coses no són el que semblen! Sembla un sol? O sembla més aviat un gelat? Et toca a tu descobrir-ho! Un llibre per jugar a endevinar imatges. Què deu ser? Gira la pàgina!

Ollis

Oda Lise Louise Inger Sonja. Així és com es diu de debò. Però no ho sap ningú, això, i tothom li diu Ollis. L’Ollis té deu anys i és incapaç de dormir amb la porta tancada o de saltar d’un gronxador si encara no s’ha aturat. Li agrada inventar coses, i voldria inventar un xampú que deixés els cabells ben nets durant un mes. De moment, amb una batedora s’ha fet una màquina per rentars-se les dents. Un dia troba una postal en una bústia groga al mig del bosc. Poc després, l’Ollis farà un viatge que l’enfrontarà a les seves pors. Tindrà algun desencant, i, alhora, trobarà afecte on menys s’esperava trobar-ne.

Mots pintats

Aquest petit àlbum de cartró, sensible i poètic, introdueix els primers lectors en la representació visual d’accions quotidianes: d’una banda una paraula, de l’altra belles i artístiques il·lustracions que mostren suggeridores escenes protagonitzades per animals. Una senzilla galeria d’art que convida al diàleg, al somni i a la imaginació, ideal per a la lectura familiar i l’educació preescolar.

Tanmateix, no es tracta només d’un llibre de conceptes: els verbs en infinitiu escollits per Emmanuel Lecaye introdueixen des d’activitats de la ment com «somiar» o «pensar» i accions físiques com «nedar» fins a moments que requereixen d’un company com «retrobar-se».

El treball gràfic de Majewski transforma paraules comunes en pensaments, moviments, sensacions. Les estampes —de colors vius, riques en detalls i particularment sensibles— destaquen per la seva plasticitat, i ens mostren l’inici d’una història que correspondrà a cada nen i nena completar segons el seu imaginari.

Elogiat per la crítica en la seva edició en francès, Mots pintats és, per tant, una invitació per als més petits de la casa a reflexionar sobre el seu propi món.

La Paula i el colibrí

Un matí d’hivern glaçat la Paula se sent trista, sobretot quan entra a l’habitació dels pares i veu en Biel amorrat al pit de la mare, xumant plàcidament al llit dels pares: el reiet de la casa. Doncs ja n’hi ha prou! La Paula ha decidit que se n’anirà a viure amb l’avi, l’únic que li fa cas. Però fugir de casa sense que et vegi ningú no és tan fàcil i és ple d’obstacles: tota una aventura!

Capitana Rosalie

Hivern de 1917. La Rosalie té cinc anys i és una capitana amb una missió molt secreta: aprendre a llegir. La mare li llegeix en veu alta les cartes que el pare els envia des del front. Però a mesura que la missió avança, la Rosalie comença a desxifrar lletres, paraules, frases, fins que arriba el dia que és capaç de llegir tota sola. Llavors descobrirà la veritat sobre la guerra i les seves conseqüències.