Categoria llibre: Adults

Amagades al fons d’una casa de Sant Cugat del Vallès que s’ha d’enderrocar hi apareixen dues capses vermelles. Què deuen contenir? Un descobriment del tot inesperat: més de 5.000 fotografies que Antoni Campañà Bandranas (1906-1989) va fer durant els tres anys de Guerra Civil. Un enorme fris de la vida en guerra d’un dels grans fotògrafs pictorialistes del país es desplega davant nostre. Republicà, catalanista i catòlic practicant, Campañà retrata una realitat tràgica i contradictòria, rica en matisos, amb contrastos que sovint són dolorosos. Des d’arcs d’esglésies víctimes de la iconoclàstia revolucionària fins a retrats d’àcrates tan atractius que els mateixos anarquistes en van acabar fent postals. Des de protestes per la manca d’aliments davant la Pedrera fins a soldats del Tercer Reich desfilant per la Diagonal. Acabada la tempesta, Campañà va enterrar les seves fotografies. No va voler que les veiés ningú, però no les va destruir. Un fotògraf no pot renunciar a allò que els seus ulls han vist i interpretat. Per a qui era aquell testimoni? Avui, sortosament, és per a tots nosaltres.

El Fermí Puig és un gran cuiner. I sap que un bon plat no és res sense una taula plena de persones estimades que el puguin degustar. Aquest llibre és com anar a cal Fermí: bones receptes, bona gent i grans converses on són presents els enyorats.

El fet de crear art (tot i el que no està destinat a viure en museus) pot fer la teva vida més conscient i significativa. En part didàctica i en part motivadora, ‘Dibuixa el teu dia’ és una acolorida guia per ajudar-te a crear la pràctica habitual de portar un diari il·lustrat. També ofereix informació essencial sobre materials i mitjans artístics, temes d’inspiració i multitud de consells útils.

Siguis un expert il·lustrador a la recerca de noves fonts d’inspiració o un artista en potència a falta d’una empenteta per començar, aquesta obra t’inspirarà a plasmar els bells moments quotidians de la vida per crear un vibrant record del teu dia a dia.

La Cilka només té setze anys quan el comandant del camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau la converteix en la seva concubina. Separada a la força de la resta de presoneres, la Cilka se salva de morir-se de gana i de la cambra de gas.

Quan s’acaba la guerra i alliberen el camp, la Cilka és acusada de col·laboracionista per haver-se’n anat al llit amb l’enemic i és condemnada a treballs forçats en un gulag de Sibèria. Allà, la Cilka s’enfronta a més perills, alguns de nous i alguns que li resulten horriblement familiars, inclosa l’atenció indesitjada per part dels guàrdies. Però un dia coneix una metgessa que li dona protecció i li ofereix cuidar-se dels malalts del campament, una feina titànica tenint en compte les condicions brutals en què viuen.

Desafiant la mort i el terror cada dia, la Cilka descobreix una força que mai no havia sabut que tenia, i que dins el seu cor encara hi ha lloc per a l’amor. De nena a dona, de dona a cuidadora, el viatge de la Cilka és exemple de resistència de l’esperit humà… i de la nostra voluntat de sobreviure.

Siglufjördur és un petit poble de pescadors del nord d’Islàndia on neva contínuament, tothom es
coneix i no hi passa mai res. Ari Thór, que acaba de llicenciar-se a l’escola de policia de Reykjavík, té
l’oportunitat d’entrar a treballar a la comissaria de policia del poble. Deixarà a la ciutat una nòvia i una
vida, per començar-ne una altra de nova on, a l’hivern, queda del tot aïllat i cobert de neu. Amb una
ambientació impecable, que insereix el lector a l’hivern més blanc i profund que pugui imaginar, el jove
ha d’enfrontar-se al seu primer cas quan troben enmig de la neu i sobre un toll de sang d’un vermell
intens, una noia amb signes d’haver estat assassinada.

Són quatre: Nati, Patri, Marga i Àngels. Són parentes, tenen diversos graus del que l’Administració i la medicina consideren «discapacitat intel·lectual» i comparteixen un pis tutelat. Han passat bona part de les seves vides en RUDIS i CRUDIS (residències urbanes i rurals per a persones amb discapacitat intel·lectual). Però abans de res són dones amb una extraordinària capacitat per enfrontar-se a les condicions de dominació que els ha tocat patir. La seva és la Barcelona opressiva i bastarda: la ciutat de les okupes, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, els ateneus anarquistes i l’art políticament correcte.

Aquesta és una novel·la radical en les seves idees, en la seva forma i en el seu llenguatge. Una novel·la-crit, una novel·la polititzadora que creua veus i textos: un fanzine que posa en escac el sistema neoliberal, les actes d’una assemblea llibertària, les declaracions davant un jutjat que pretén esterilitzar forçosament a una de les protagonistes, la novel·la autobiogràfica que escriu una d’elles amb la tècnica de la Lectura Fàcil …

Cap d’Any en un petit poble de l’interior d’Anglaterra. Una noia de tretze anys ha desaparegut. La intensa recerca de veïns i policia no la trobarà, tot i que la investigació del cas s’allargarà setmanes, mesos… Aviat serà només un tema de conversa i tothom tornarà a la seva vida habitual, no necessàriament monòtona, que Jon McGregor retrata amb una delicadesa extraordinària: parelles que se separen, relacions imprevistes, veïns nous, amors adolescents o madurs, petites enveges, escàndols, amistats trencades…

Al llarg de tretze anys McGregor fon la vida dels veïns amb el cicle natural —sempre reiteratiu, sempre canviant— i ens obliga a mirar les petites coses, els petits gestos per descobrir-nos la fascinació, el misteri i la bellesa que emanen i que sovint no sabem apreciar. Una novel·la singular, única.

En una regió boscosa i remota que ha quedat aïllada per una apagada elèctrica general i un hivern d’intenses nevades, un jove es recupera d’un greu accident de trànsit. La seva vida ha quedat a càrrec d’en Matthias, un home taciturn que accepta tenir cura d’ell a canvi d’avituallament i la promesa d’una plaça al primer comboi que amb l’arribada de la primavera sortirà cap a la ciutat, on l’espera la seva dona malalta. Retinguts per l’hivern implacable, hauran d’afrontar junts el fred i l’avorriment mentre la seva relació es mou entre la desconfiança i la necessitat que tenen l’un de l’altre per sobreviure.

El pes de la neu és una exploració hipnòtica sobre l’aïllament i la privació, un relat incisiu i un himne a la resiliència que pren forma de thriller psicològic. Christian Guay-Poliquin ha escrit una novel·la premonitòria en què una natura revolta posa a prova la relació entre la voluntat de l’home i la força dels elements.

En un enorme campament de refugiats subsaharià, d’on tots volen fugir, apareix un grup d’alemanys
disposats a fer, in situ, el nou reality-show que serà la sensació de la temporada. Mentrestant, a
Alemanya, el primer ministre s’adona que el programa està agafant unes dimensions socials que implicaran aviat el ministeri d’afers exteriors… i tot es començarà a complicar encara més quan alguns
dels refugiats, ajudats per la presentadora estrella, comencen a caminar en direcció a una nova vida.
Una reflexió punyent sobre la realitat de les migracions mundials que fa paleses les injustícies actuals.

És l’any 1988 i en fa vint que en Tadek viu a Israel, on va arribar de petit amb la seva mare, obligada a fugir de Polònia a causa d’un marit carismàtic, alcohòlic i violent que suscitava entre els seus fills una barreja esquizofrènica d’admiració i terror. Ara la dona d’en Tadek l’ha abandonat i s’ha endut amb ella el fill que tenen en comú, i la repetició fatídica del destí del seu pare, condemnat a la soledat, el sumeix en una crisi profunda. Obeint un impuls, en Tadek torna a la seva Polònia natal per retrobar el seu progenitor, potser per darrera vegada, i veure’l amb els ulls d’un adult. Decidit a deixar enrere per sempre més tot el que representa el seu pare—ara fràgil i decrèpit, però no menys abusiu—, en Tadek hi emprèn un viatge inesperat en cerca d’una reconciliació incerta que els farà confrontar plegats els fantasmes del passat. Una història honesta i commovedora sobre l’amor filial i la recerca de la identitat, narrada amb sentit de l’humor i tendresa però també amb l’amargor inevitable de les ferides profundes infligides a la infantesa.