Categoria llibre: Adults

Quan Mateu, un pintor en hores baixes, rep l’encàrrec d’il·lustrar els textos d’un escriptor anomenat Crisòstom, accepta sense pensar-s’ho dues vegades. Però qui és, realment, Crisòstom? Per què no ha transcendit, la seva obra? A poc a poc, Mateu descobrirà un personatge humil però fascinant, un geni desconegut, i se submergirà en un món insòlit, ple de miralls i poblat per individus solitaris i esquius.

Imaginativa, enginyosa i enlluernadora, Ignot és una novel·la que gira al voltant de la necessitat de crear, de les expectatives i de la frustració. Manuel Baixauli, un dels autors més singulars de les nostres lletres, ens ofereix una veu literària única i una demostració de capacitat narrativa de primer ordre.

El 1816 Mary Shelley escriu un relat sobre la creació d’una forma de vida no biològica, sobre els límits de la raó i sobre allò que considerem humà. Anys després, a la Gran Bretanya post-Brexit, Ry Shelley, un jove transgènere, s’endinsa al món de la intel·ligència artificial i s’enamora d’en Victor Stein, un professor que lidera el debat públic al voltant de noves formes d’existència.

Frankissstein ens parla dels cossos que habitem i dels que desitgem. Ens suggereix que el futur no és només a les mans de científics arrogants, sinó que també és terreny adobat per a retrògrads oportunistes. Aquesta novel·la, que qüestiona el gènere, el llenguatge, la sexualitat i els límits de la llibertat individual, és audaç, divertida, furiosa i, sobretot, clarivident.

Durant anys, els rumors de l’existència de la Noia Salvatge han pertorbat la vida de la petita localitat de Barkley Cove, un tranquil poble de pescadors a Carolina del Nord. Abandonada als sis anys, la Kya és una jove sensible, intel·ligent i d’una bellesa insòlita que ha sobreviscut en soledat als aiguamolls, amb la naturalesa com a única amiga. És una supervivent nata. La seva vida solitària es complica quan un home apareix assassinat al pantà i l’acusen del crim. Llavors, tots els seus misteris sortiran a la llum.

Una novel·la magistral que ens parla dels secrets de l’ésser humà, les pulsions que ens mouen i la veritable naturalesa de l’amor i l’odi.

De Robert Macfarlane s’ha dit que és el millor escriptor de natura d’aquesta generació. A Sota terra, considerada ja la seva obra culminant, narra els seus descensos cap a les fosques profunditats de la terra i del temps: des de cambres funeràries prehistòriques fins a recents cementiris nuclears, passant per coves marines amb pintures rupestres a l’Àrtic, laberíntiques catacumbes a París, mines de sal sota el mar o grutes gairebé infinites.

Aquest és un viatge èpic, d’una magnitud extraordinària, per revelar-nos tot allò que s’amaga sota terra. Macfarlane hi fa seves les vivències de viatgers, artistes, exploradors o somiadors que al llarg de la història han sentit l’atracció dels espais subterranis.

La sensació fascinant de descobrir mons inexplorats acompanya el lector en cada pàgina i transforma la manera com observem el nostre món fràgil i amenaçat.

Ambientada a l’illa coreana de Jeju, L’illa de les dones del mar és la història de l’amistat entre la Mi-ja i la Young-sook, dues joves d’origen molt diferent, que aviat van ser arrossegades pel curs inexorable de la història. La seva amistat va ser testimoni del colonialisme japonès dels anys trenta i quaranta del passat segle, així com de la Segona Guerra Mundial i l’adveniment d’unes noves tecnologies que havien de canviar el món en què havien crescut. La Mi-ja i la Young-sook no sabien fins a quin punt la història posaria en perill una amistat que estava destinada a superar totes les adversitats.

Guillem Agulló i Salvador va ser assassinat a Montanejos (Alt Millars) la matinada de l’11 d’abril del 1993.
Era nedador. Antifeixista. Antiracista. Independentista. Tenia divuit anys.
El cas va sotragar i marcar una generació sencera de joves.
Guillem Agulló ha esdevingut un símbol de llibertat.

L’assassinat de Guillem Agulló és un esgarrifós exemple de la impunitat amb què actua el feixisme, sota la protecció de les forces policíaques i del sistema judicial, i amb la vergonyosa complicitat d’una premsa capaç de manipular la realitat fins a l’extrem de presentar la víctima com a botxí. Aquesta novel·la documental ens submergeix en una València amb urpes, “on les hòsties volen com si fossin part del decorat”, i denuncia l’intent de soterrar viva una família. Assetjant-los. Calumniant-los. Posant-los a la diana del seu odi amb pintades als carrers i pancartes de «Guillem, jódete» als estadis de futbol. No ho van aconseguir.

Núria Cadenes, amb un estil depurat i contingut, s’ha immers en el sumari del cas, en els diaris de l’època, en els records de la família i amics del Guillem i fins i tot en el seu propi passat per mesurar la distància que hi ha entre la paraula injustícia i la paraula dignitat. Ni oblit ni perdó.

Un grup d’amics es reuneixen cinc anys després d’un tràgic accident en una casa al Cap de Creus, un lloc idíl·lic de cara al mar, amb l’excusa de contemplar una pluja d’estels.

Durant la trobada, es diverteixen i comparteixen confidències, però també afloren gelosies, una antiga història d’amor i el sentiment constant que els produeix un fet del passat encara sense resoldre.

Cap d’ells s’imagina com acabarà la nit. Una nit que els té reservada una darrera sorpresa.

«No podia assegurar si era aquí perquè el Nis l’hi havia demanat o perquè ella mateixa s’hi havia deixat arrossegar. El cas és que havia vingut. Feia dues setmanes. Amb dues maletes i un futur incert, seguint els passos de l’home que l’havia seduïda. “Allà serem feliços, Olívia, estarem bé. Tu confia en mi”, li havia repetit el Nis a cau d’orella».

El bon temps no acaba d’arribar a Aosta i el viceqüestor Rocco Schiavone ha de bregar amb dos crims mentre repassa llatí amb en Gabriele, el veí adolescent la mare del qual mai no és a casa. El cadàver d’una transsexual ha aparegut al riu Dora i quasi en el mateix moment, en un prat als afores de la capital, un pastor ha descobert el cos inert d’un home que amaga, a la butxaca, un paperet amb el número de mòbil de l’Schiavone. I quan el viceqüestor comença a ensumar-se que l’assassinat de la transsexual no és un homicidi sense importància, des de dalt li arriben instruccions d’abandonar la investigació. De nou, el policia més políticament incorrecte només podrà aclarir el que està passant saltant-se els procediments i enfrontant-se a tots els estaments i engranatges del poder.

Pols i ombra, sisena entrega de la sèrie dedicada a Rocco Schiavone, que s’ha enfilat als primers llocs de les llistes de llibres més venuts a Itàlia, és una història de traïcions i ombres que el viceqüestor intentarà atrapar, però que fugen i simplement el deixen amb la pols dels seus records. Considerat per la crítica i els lectors l’hereu del gran Camilleri, un Antonio Manzini en estat de gràcia broda una novel·la impecable, tan apassionant, divertida, irreverent i melancòlica com el seu carismàtic protagonista.

Que algú de l’altra punta de la terra faci el cop de cap de venir a viure al teu país. Que et triï a tu per veí. Que faci créixer els seus fills en la teva llengua perquè estimin el que tu estimes. I que aquest algú que treballa en una perruqueria dotze hores al dia, sis dies a la setmana, amorrada als teus peus, a les teves mans i als teus cabells, tingui la generositat d’explicar-te el seu món.

Hi ha un bon pessic de la Xina de la Wenling, aquí dins. Un bon pessic de la província de Zhejiang, d’on va venir un dia de fa deu anys. Però hi ha més perfums d’arreu, en aquesta casa de manicures, esquilades i permanents. Hi ha jubilades de Gràcia, joves tossudes, una embarassada enamorada, llàgrimes de la guerra del Vietnam, productes de cosmètica francesos, injustícies forjades a Amèrica i racisme ben empeltat.

Per això n’hi diuen ca la Wenling: perquè la modèstia de fora amaga una autèntica reserva d’humanitat, un catalitzador que arrenca confidències, desenterra tragèdies i fa esclatar riallades. Un centre d’intercanvi d’afectes que fa tant servei al barri com l’ambulatori, l’escola o el mercat.

I tibant tot el llibre de dalt a baix, el regal d’una amistat. Perquè aquesta novel·la també celebra el trencar el gel, el mirar als ulls, el començar una conversa. Perquè és possible transformar el lost in translation en unes ganes boges de fer-se entendre.

El problema de buscar la veritat és trobar-la i no saber què fer amb ella.

Una novel·la que canviarà la teva manera de veure el món.