Categoria llibre: Adults

El debut literari de Marc Ros, cantant i compositor de Sidonie, amb una sorprenent i captivadora novel·la generacional que parla d’amistat, música i el final de l’estiu a Cadaqués.

ABBA. Cantant i compositora. Tot just acaba de finalitzar una gira i una relació sentimental. Té experiència en viure grans finals i, amb una cançó lacrimògena, els pot arribar a gaudir. Sobre l’escenari et podria arrencar la gola, però quan en baixa desitjaries posar-la dins d’una cistella a la vora del foc.

HUGO. Cantant i lletrista dels Televisores Rotos. S’ha convertit en el que més desitjava i alhora més temia ser: una estrella del rock turmentada i decadent. Ha llegit tots els clàssics moderns de la literatura del segle xx i ni un sol prospecte de la muntanya de medicaments que pren per a controlar l’ansietat.

DOMÈNECH. Fotògraf i realitzador. Encara no ha après a dir que no a vídeos, curts i pelis pels que sap que no cobrarà. Necessita la il·luminació de les filosofies asiàtiques, la meditació i les drogues psicodèliques per a superar la seva crisi econòmica i personal.

El retorn d’Abba és la història de tres personatges que es reuneixen a Cadaqués, poble de bruixes, pirates i artistes. En ella, Marc Ros relata el silenci de cases d’estiueig tancades i la música d’una amistat que es compon, com una melodia, en un racó del Mediterrani.

Segons la tradició jueva tothom mor dues vegades. La primera és quan el cor para de bategar i les sinapsis del cervell s’esvaeixen. La segona, quan el nom de la persona morta és mencionat, llegit o pensat per darrera vegada, al cap de cinquanta o cent o quatre-cents anys. És només llavors que la persona se’n va de debò, esborrada de la vida a la terra.

Els seus noms per sempre és el doble retrat d’un jove que es va convertir en un dels criminals més odiats de la història noruega i d’una família a qui la invasió alemanya del 1940 va capgirar la vida, lligats per la casa que tots ells van anomenar llar. Què va convertir el tímid fill de sabater Henry Rinnan de Trøndelag en un doble agent que assassinava noruecs per als nazis? I ¿per què una família voldria traslladar-se a viure a l’antic quarter generar d’en Rinnan, just després de la guerra, a la casa que per molts va ser el símbol de les atrocitats comeses durant l’ocupació alemanya?

Hi ha fronteres que sembla que només s’hagin d’obrir amb un conjur. No són exactament barreres, ni línies rectes, ni fan un tall net. Tampoc són portes que menen a un món paral·lel, sinó llocs, situacions i circumstàncies ben reals, que condicionen i marquen el pas; frontisses entre mons que desapareixen i d’altres que malden per treure el cap. Pot ser que les tinguem aquí al costat, però veure-les, entendre’n els mecanismes i finalment travessar-les pot demanar tota una vida.

La Mila, la narradora d’aquesta novel·la, va néixer a finals dels anys setanta en un barri apartat i mal urbanitzat, encaixonat entre una autopista, un cementiri i un polígon industrial. Filla de pagesos que van haver de canviar el tractor per la cadena de muntatge, en el seu lèxic familiar més remot hi sobresurten els mots pòrtland del ciment amb què van tapar l’era de casa i kennebec de les patates que plantaven a l’hort. Els pares no la duien de vacances ni a sopar a fora, però la portaven a veure un guaridor que un dia li va dir que tenia un “do” que s’aniria manifestant amb el temps.

Ara que espera una criatura, la Mila intenta escatir els motius de l’estranyesa que l’ha acompanyat des de sempre, un ser-hi o no ser-hi, una certa perplexitat cap als propis orígens. Enfilant records, apama els límits i la força d’aquell món heretat, rememora els seus assajos d’obertura a Barcelona i a París i es pregunta què ha perviscut de tot allò en ella i què transmetrà a la seva filla.

Ell és un jove historiador israelià. S’ha especialitzat en els mètodes d’extermini nazis, per comoditat més que per convicció: en aquest tema hi ha places vacants. S’ha casat i té un fill quan li ofereixen feina de guia als principals camps de Polònia.

A partir d’aquí la seva vida queda suspesa entre dos temps i dos espais: l’avui a Israel, amb la família i els vius, l’abans a Polònia amb la memòria dels llocs i dels supervivents. Els vius són grups d’adolescents  per a qui l’homenatge es resumeix a fer-se selfies i turistes que visiten Auschwitz de passada entre l’hotel i el centre comercial. Davant d’aquest cinisme, el protagonista assumeix el paper de guardià del record. Però la immensa solitud del càrrec el porta a desfer-se del món del vius per apropar-se perillosament al dels fantasmes.

La protagonista de Boulder és una dona atreta per la solitud com per un imant. Es guanya la vida fent de cuinera en un buc —la situació perfecta: una cabina, l’oceà, moltes hores per encarar el buit i algun port on conèixer dones. Fins que una la reté, se l’emporta entre les quatre parets d’una casa i l’embarca en la gestació assistida d’una criatura. ¿Què en farà, la maternitat, de l’amant coneguda en un bar? ¿I què farà ella a la gàbia?

Tres dones poden ser sotmeses per separat, però juntes són una arma mortal. Torna la millor Camilla Läckberg amb un thriller excepcional i addictiu sobre la venjança i el poder femení.

L’Ingrid va renunciar a la seva carrera professional per tenir cura de la seva filla, mentre el seu marit es convertia en cap de redacció d’un dels diaris més influents de Suècia. La Brigitta és mestra d’escola, tothom l’adora, però ningú no sap l’infern que viu a casa. La Victoria és una dona russa casada per internet amb un suec de poble alcoholitzat i, en la distància, explica contes de fades a la seva mare. A ulls del món, les seves vides són perfectes, però totes tres viuen sotmeses a la voluntat i al desig dels seus marits. Fins que arriba un dia que, sense haver-se conegut, troben el pla perfecte per aconseguir la llibertat.

L’Ígor pensa que aquest vell vestit de milicià serà la sensació en la festa de disfresses.                                                 Però quan s’ho posa, es pren un conyac i surt al carrer vestit així, comencen a succeir coses estranyes. Molt estranyes.

Tot està més fosc i buit. La gent ho mira amb veritable terror. Qualsevol cosa que diu pot ser escoltada per algun espia. Aviat descobreix que aquest vestit li permet viatjar en el temps. En concret, a la Unió Soviètica de l’any 1957.

Aquest passat no s’assembla en res al passat nostàlgic que a vegades evocava la seva mare… Encara que és cert que en ell l’Ígor resoldrà misteris, es ficarà en embolics i s’enamorarà d’una dona enigmàtica.

Però qui ha ficat a l’Ígor en aquest embolic? Un misteriós jardiner. El jardiner de Ochákov.

A l’Hamburg del 1919, just superada l’època més fosca després de la Primera Guerra Mundial, la jove Henny somia convertir-se en comadrona. De família burgesa, viu a l’ombra de la seva mare i, juntament amb la Käthe, d’origen més humil, emancipada i comunista, acaba d’iniciar la seva formació a l’hospital. Les acompanyen dues noies més: l’Ida, rica i mimada, amaga una ànima rebel sota capes de convencions, i la Lina, progressista i cultivada, s’ocupa del seu germà des que van quedar orfes.

Malgrat les diferències, les quatre noies es faran amigues inseparables. Juntes creixeran i s’enfrontaran als cops i les alegries del destí: bodes concertades, desafiaments laborals, felicitat i pèrdua; i juntes veuran també com es transforma el món, el final de les llibertats i la terrible amenaça nazi. Fets grans i petits que queden entrellaçats, sempre, pel fil de l’amistat.

La Reina, una dona acostumada a prendre totes les decissions, rep una trucada que ho pot
canviar tot: algú pretén obrir la tomba del seu pare, mort en estranyes circumstàncies a
Conques, un poblet del Pallars Jussà, fa quaranta-quatre anys abans. En un moment en què la seva
pròpia vida passa per algunes complicacions, inicia un viatge al Pirineu per enfrontar-se al seu
passat i amb la sorprenent història d’en Josep Gené, que ens durà fins al 26de gener de
1939, el dia en que Barcelona va ser ocupada per les tropes de Franco.

Un dia de vencedors i vençuts.

Barcelona, tardor de 1898. Un jove suís, Hans Gamper, arriba en tren a l’estació de França. La ciutat bull d’activitat i ell, per primera vegada en molt de temps se sent feliç. Només troba a faltar una cosa: el futbol. N’era campió a Suïssa, però aquesta nova pràctica anglesa, tan de moda a Europa, no acaba de quallar a Barcelona. N’ha parlat amb uns amics, i tot i que al recinte del velòdrom de la Bonanova alguns britànics i els del Català s’hi entrenen, a tothom li sembla una curiositat excèntrica.

Però la il·lusió i determinació d’en Gamper no té límits. Un anunci al setmanari Los Deportes i, el novembre de 1899, el Foot-Ball Club Barcelona queda constituït. Més que un club, un espai de llibertat i democràcia, d’esperit cívic, on gent de tot arreu se senti barcelonina.