Categoria llibre: Adults

Els humans tenim l’estranya mania de fer-nos preguntes. Moltes. Tots els dies. Però a vegades, per més que ho intentem i encara que no ens agradi admetre-ho, no sols no trobem les respostes, sinó que ni tan sols sabem on anar a buscar-les. O és que mai us heu preguntat per què salten espurnes quan fiquem un metall en el microones?

No obstant això, la veritable pregunta és aquesta: on estan les respostes? Perquè en la ciència, on si no? El problema és que la ciència a vegades es converteix en una cosa fosca i inintel·ligible, i per molt que Googlegem els nostres dubtes, no hi ha qui entengui els resultats. Tranquils, tenim la solució. Jordi Pereyra, autor del blog i canal de YouTube «Ciència de Sofà», ens resoldrà tots els dubtes en Respuestas sorprendentes a preguntas cotidianas.

Segons a qui preguntis, la història del punk va començar a Anglaterra amb els Sex Pistols o a Nova York amb els Ramones, però i si, com resava la mítica samarreta de Kim Gordon de Sonic Youth, «les noies van inventar el punk, no Anglaterra»? Sense entrar en controvèrsies sobre la gènesi del fenomen, la qual cosa sí que sembla clar és que la història oficial, com sol ser habitual, ha silenciat el paper fonamental que van tenir i tenen les dones en l’origen i futur de la música de guitarres més visceral. La periodista cultural i música Vivien Goldman —que a principis dels vuitanta va gravar un single fonamental en les hores mortes de l’estudi de PiL— escriu per primera vegada una història del punk des de mitjans dels setanta fins a l’actualitat en clau femenina. Goldman explora el fenomen del punk a partir de quatre temes fonamentals —la identitat, els diners, la vida afectiva i la cerca d’un canvi— que tenen a veure tant amb la creació musical en els marges de la indústria com amb les dificultats inherents de la dona en un context on encara impera el patriarcat. Per a això, traça un apassionant i divertit panorama global de la música punk feta per dones el llegat de les quals encara perdura i ressona en tots els racons del món. Més enllà dels noms clau —Patti Smith, Debbie Harry o Chrissie Hynde—, la «catedràtica del punk» excava en la història i en els llocs més recòndits del planeta on emergeixen fascinants sheroes del punk, tant als EUA (Poly Styrene, les riot grrrls, Alice Bag o Sleater-Kinney) i Anglaterra (les Slits, les Raincoats, les Au pairs o Skinny Girl Diet), però també a França (Lizzy Mercier Descloux), Alemanya (Malària!), el Japó (Shonen Knife), Rússia (Pussy Riot), Indonèsia (Tika and The Dissidents), la Xina (Hang on the Box), l’Índia (Pragaash, The Vinyl Rècords), Jamaica (Grace Jones, Tanya Stephens), Nigèria (Sandra Izsadore) o Colòmbia (Fèrtil Misèria), incloses les Vulpes i la seva «Me gusta ser una zorra».

Que potser la nit és una part del dia? Que succeeix el vespre com el migdia al matí? O no segueix més aviat unes lleis ben diferents, lleis que contraposen el que és imprevisible, ensonyat, allunyat de la realitat al que és clar, sospesat per la raó, intel·ligible, permetent d’aquesta manera tot allò sorprenent, impensable i no permès?
Tothom coneix aquell instant entre el son i la vigília abans d’estar del tot desperts quan, a partir d’una barreja de restes del dia i somnis, les imatges i les paraules es volen unir en frases senceres o fragmentàries, però solen esmunyir-se abans no hagin pres forma.
Peter Handke té l’habilitat de recollir aquestes frases i ofereix així un diari nocturn al costat dels seus dietaris. L’origen de les frases és tan misteriós com incerts són els seus efectes. La seva màgia es desplega com una rosa de Jericó dins l’aigua: tant si evoquen un tros d’una narració antiga com el començament d’una de nova, es desclouen i es revelen inconfusibles i fresques com el dia que despunta.

Després de la màquina de vapor i el motor de combustió interna, les tecnologies «verdes» han posat a la humanitat en vies d’una tercera revolució industrial i energètica. Com les dos anteriors, es basa en un recurs primordial, una matèria primera tan vital que els especialistes, els tecnoprofetes, els caps d’Estat i els estrategs militars la diuen «el petroli del segle XXI». Però que els consumidors, a diferència del que ocorria amb el carbó i el petroli, no coneixen. En absolut.

Vanadi, germani, platinoides, antimoni, beril·li, reni, tàntal… Són alguns dels noms que s’amaguen després de la matèria primera en qüestió, els metalls rars, que Guillaume Pitron porta sis anys investigant, i que se suposa que ens portarà a una nova era energètica, aquesta vegada molt més ecològica, sostenible i millor per a tots.

No obstant això, sabem quin preu pagarem per aquesta aposta? Qui són els vencedors i qui els vençuts en els escacs del capitalisme verd? Amb quin cost per a les nostres economies, per a l’ésser humà i per al medi ambient aconseguirem garantir el subministrament? En voler emancipar-nos de les energies fòssils, potser no ens estarem sumint en una dependència encara més forta i potser pitjor?

Hi ha una cosa veritablement aleatòria? Existeix realment l’infinit? Podrem arribar a captar la veritable essència d’altres dimensions?

En aquest deliciós viatge de descobriment, David Darling i l’extraordinari nen prodigi Agnijo Banerjee estableixen vincles entre l’avantguarda de les matemàtiques actuals i la vida tal com l’entenem, furgant en el cas estrany (ens agradaria la música alienígena?) i aventurant-nos en expedicions per a considerar l’existència del lliure albir i el fantàstic futur dels ordinadors quàntics. Replet d’enigmes i paradoxes, conceptes al·lucinants i solucions sorprenents, aquest llibre és per a qualsevol que busqui respostes a les preguntes de la vida, fins i tot a aquelles que mai se’t va ocórrer fer-te.

Ismael està bloquejat. Porta dos anys intentant escriure la seva pròxima novel·la, però no aconsegueix produir més que esborranys sense vida, i no arriba als terminis acordats amb el seu editor. Es qüestiona tot el que escriu, alguna cosa que no li havia ocorregut mai. La seva situació es complica el dia en què la seva mare té un accident i Ismael es veu obligat a passar totes les tardes amb el seu pare per a cuidar d’ell. Aquestes hores ho transportaran de cop a un moment que va quedar congelat en la seva infància i que Ismael ha mantingut ocult fins ara entre els seus records.

Jasone és la primera lectora i correctora dels textos del seu marit. Des de fa anys viu dedicada a la seva família, i encara que ella també escrivia de jove, ho va deixar. En aquest últim any s’ha quedat a les nits enfront de l’ordinador, i d’amagat ha començat a crear de nou.

Cadascun jugarà amb el seu secret enmig d’una maror emocional en la qual els silencis, com gairebé sempre, parlaran més que les pròpies paraula

És individualista, inconformista, i està disposat a enfrontar-se a l’establishment de la vella professió, els arquitectes que prefereixen la resignació a la integritat, que rebutgen les innovacions i l’única ambició de les quals és rendir-se al gust de les masses.

No li resultarà fàcil. Només la seva granítica enteresa li permetrà tirar endavant i encarar els desitjos dels altres personatges que poblen una trama tan original narrativament com profunda filosòficament: un arquitecte sense vocació que vol ascendir socialment complaent i sotmetent-se a uns altres; una bella amant que no creu en el triomf de la rebel·lia; un poderós editor de diaris que sap que el seu èxit depèn del favor del públic; i un socialista que diu encarnar els desitjos del poble i pretén dominar el món i imposar-li una ètica bondadosa. En última instància, haurà de fer front a una societat que menysprea als grans creadors perquè no encaixen en els seus esquemes estrets i necis.

Obra mestra de la gran defensora de la raó i de la llibertat individual enfront dels excessos de l’Estat i la seva mentalitat autoritària, en ella, Rand exposa com el declivi de la competència entre les grans empreses, la desmoralització entre els qui haurien de liderar l’activitat econòmica i creativa i la inèrcia del ciutadà comú condueixen a la pobresa moral i material.

Amb aquesta novel·la, que des de la seva publicació en 1943 ha venut milions d’exemplars a tot el món i inspirat a diverses generacions de lectors que han trobat en ella una defensa de l’egoisme racional, la creativitat i la rebel·lia, Ayn Rand es va convertir en una de les escriptores claus del món contemporani.

Llavors tenien poc més de vint anys: un grup d’amics que se citaven en el bar Kronen i consumien la joventut a base de sexe, alcohol i drogues. En algunes ocasions coquetejaven amb la mort i fins i tot va haver-hi qui va sortir mal parat d’aquell coqueteig. Ha passat molt de temps. Han passat exactament vint-i-cinc anys. Ara treballen i no es guanyen malament la vida; alguns s’han casat i tenen fills. Gairebé cap d’ells consumeix drogues i les borratxeres s’han convertit en enologia. Quan Carlos rep una notícia que sacseja completament la seva vida, sent la necessitat de tornar a reunir-se amb el seu amic Pedro, a qui no veu des de fa molts anys. Tal vegada no és més que un retrobament per a rememorar alguns moments del passat, o tal vegada es converteix en el principi de l’última tabola.

La escuela del mundo és una visió radical del futur de l’educació i, al mateix temps, la història personal d’un home que ha apostat per l’aprenentatge personalitzat, la interacció humana i el pensament alternatiu. Pares i polítics es queixen sense parar de l’estat del sistema educatiu, i les escoles busquen consell sobre com connectar amb els estudiants en l’era digital. El projecte de Khan planteja una solució a aquests problemes, al mateix temps que ressalta la labor dels professors i revela que la tecnologia pot i ha d’exercir un paper fonamental en l’educació a tot el món.
L’Acadèmia Khan és un projecte que va néixer de les classes en línia que l’autor va preparar per a la seva neboda i que, amb el suport de nombroses persones, ha arribat a convertir-se en un fenomen mundial. Milions d’estudiants, professors i pares utilitzen avui els vídeos i el programari gratuït d’aquesta plataforma, creada per a gent de totes les edats i nivells de preparació, sense cap mena de restriccions.

A Helena de Troia ningú li ha demanat mai que conti la seva versió de la història. És aquesta. Quan Helena torna a Esparta després del famós setge de Troia, Menelao li pregunta que per què va decidir desencadenar una guerra. La resposta d’Helena és senzilla: era l’única manera de demostrar la seva existència, de ser escoltada en un món dominat pels homes. “Compte, doncs”, li respon Menelao. I Helena comença el seu relat. Loreta Minutilli va néixer a Bari en 1995, és llicenciada en física i està fent un doctorat en astrofísica a Bolonya. “Helena de Esparta”, la seva primera novel·la, és una versió contemporània de la Ilíada, narrada a través de la veu i experiències de la mateixa Helena des de l’interior de les muralles de Troia. L’autora ha aconseguit habitar amb intel·ligència i delicadesa la pell d’una figura mitològica que durant segles ha estat menyspreada com a voluble i portadora de desgràcies. En el seu lloc, relata una història d’anul·lació femenina i de cerca de llibertat que li confereix per fi una dimensió humana al personatge.