El Colibrí

Aquesta és la història d’en Marco Carrera, oftalmòleg italià tocat per la tragèdia, la nostàlgia i l’esperança. La seva vida es veu marcada per grans amors, pèrdues atroces i coincidències fatals que amenacen d’arrossegar-lo en un remolí cada cop més profund. Però en Marco persisteix i lluita per mantenir-se dret i entomar les cartes marcades que li brinda el destí.

Enemic invisible

Londres és l’epicentre d’una pandèmia mundial, una ciutat tancada amb pany i clau, presa de la violència, el desordre i, ara, també víctima d’un assassí sense pietat.

S’ha imposat l’estat d’emergència, i ningú no està fora de perill d’un virus que ja s’ha endut milers de vides. Els serveis sanitaris no donen a l’abast, i cal  construir nous centres que ajudin a descongestionar el sistema.

Al lloc on s’ha d’alçar un d’aquests centres, un operari hi troba una bossa amb els ossos d’un nen. L’inspector Jack MacNeil s’enfronta a les seves últimes vint-i-quatre hores a la policia metropolitana de Londres, i ho fa enmig de grans pressions per resoldre el cas.

Germanes

Un sopar de Nadal que podria ser el nostre.

Pels volts de novembre la Rita sempre es maleeix: un any més, i ja en són uns quants, ha estat incapaç de dir que no, no al sopar de Nadal. Un altre cop l’haurà d’organitzar.

Mentre la majoria de la gent es marca propòsits d’any nou ambiciosos, amb objectius que canviaran les seves vides per sempre més, ella, la Rita, ha de conformar-se a encomanar-se a la il·lusió, una mica ingènua, de dir que no al següent sopar de Nadal. Però cada any defalleix, i el que va començar fa un temps sent una excepció ha esdevingut un costum, i el costum en una tradició inamovible.

Cada Nadal la família de la Rita es troba a la casa de la vall, l’últim refugi familiar, on s’apleguen tots: el cunyat, la germana, els nens i la Palmira, que durant molts anys va treballar amb la família i que ara és, una mica, la veu dels pares morts, de la voluntat oblidada.

 

Precariedad y pérdida de derechos : historias de la economía GIG

 

Tria el teu horari, tria el treball, sigues el teu propi cap, decideix quant vols guanyar … benvingut a l’economia col·laborativa, un nebulós conjunt de plataformes i aplicacions que prometen innovació, transcendir el capitalisme, portar l’emprenedoria a les masses …

En el present llibre , Alexandrea J. Ravenelle comparteix les històries personals de gairebé vuitanta treballadors, majoritàriament joves, d’Airbnb, Uber, TaskRabbit i Kitchensurfing.

Els seus testimonis posen en relleu la volatilitat de la feina en l’economia gig: l’autonomia que aquests treballadors esperaven trobar es veu usurpada per la necessitat de mantenir unes taxes de resposta i un nivell d’acceptació que comptin amb l’aprovació de l’algoritme. Ravenelle examina els diferents tipus de treballador d’aquesta economia (des de les històries d’èxit fins als que han de pluriocupar per aconseguir uns ingressos mínims), així com els seus costos i beneficis i el seu impacte social, i mostra que l’economia col·laborativa invalida de fet generacions de protecció als treballadors i no és sinó una nova versió de la feina precària amb un salari mínim.

 

Moscas

Oslo, 1968. A la segona planta d’un edifici a l’est del riu se sent un tret. Els veïns s’amunteguen immediatament a l’entrada de l’habitatge, però ningú contesta. Quan arriba la policia per obrir la porta, troben el cadàver d’un antic heroi de la Resistència noruega contra els nazis, víctima d’un tret. No hi ha ningú més a l’interior del pis, ni arma homicida, ni hi ha la possibilitat d’haver fugit sense ser vist.

 

El jove i arrogant inspector encarregat de el cas es troba davant d’un misteri en aparença irresoluble. No sap com avançar fins que es creua en el seu camí una noia de divuit anys, multimilionària, que va en cadira de rodes i té una ment analítica prodigiosa.

 

UNA COMUNITAT DE VEÏNS. UN ASSASSÍ IMPOSSIBLE. MOLTS SECRETS DESPRÉS DE LES PORTES.

El Zorro

La majoria de les armes fan el que els demanes.

La majoria de les armes són controlables.

I si l’arma més perillosa de el món no fos un míssil intel·ligent, un submarí sigilós o un virus informàtic? ¿I si, en realitat, es tractés d’un noi de disset anys amb una ment prodigiosa, capaç de sortejar els sistemes de seguretat més sofisticats i de manipular qualsevol arma i tornar-la en contra dels més poderosos? Què no estaria disposada a fer qualsevol agència d’intel·ligència per tenir-lo del seu costat?

Cal trobar-lo i capturar-ho. O protegir-lo i salvar-lo. Passi el que passi, ell és capaç de decantar la balança de poder mundial i no ha de caure en les mans equivocades, perquè el que podria passar a continuació és impensable … I el millor de tot és que si ha estat capaç de trencar els nostres sistemes de seguretat pot fer el mateix amb els nostres enemics.

 

L’Amor d’Erika Ewald

L’Erika Ewald és una professora de piano que sempre ha viscut una existència grisa i monòtona, mancada d’amor i d’alegria. Fins que un dia coneix un dia un jove violinista amb qui comparteix vocació i interessos. Conversen sobre art i literatura, toquen Chopin plegats, passegen pel Prater Viena… però és segur que esperen el mateix d’aquesta relació tan pura?

 

La Casa de foc

Una nit d’hivern, un home arriba al Sallent de Santa Pau. Ben aviat, el nouvingut rep l’encàrrec de fer classes a la Mar, una noia de tretze anys. La seva família és l’eix al voltant del qual giren totes les vides de la vall del Ser. “Aquesta nena es perdrà”, diu el seu avi, un home que té el do de trobar aigua sota terra i de donar ordres sense obrir la boca.

Per esbrinar què vol dir perdre’s, haurem de recórrer els camins que uneixen les cases i les vivències dels habitants d’una vall on tothom hi arriba fugint d’alguna cosa i només es queden els que no han pogut anar-se’n. El foraster busca les històries soterrades com un saurí les vetes d’aigua, i es va fent un retrat de la vall i de la seva gent, del temps i del país, dels seus mites i d’ell mateix.  Som al centre del món i de la història. La casa de foc és una obra enganxada a la realitat i a la màgia, una novel·la que busca i que troba, una història que recorre el nostre present i que ens parla del futur.

Ickabog

Tan alt com dos cavalls.
Ulls lluents com a boles de foc.
Arpes llargues i esmolades.
S’acosta el ickabog…

1984

L’any 1984, Londres és una ciutat lúgubre en la qual la Policia del Pensament controla de manera asfixiant la vida dels ciutadans. Winston Smith és un peó d’aquest engranatge pervers i la seva comesa és reescriure la història per a adaptar-la al que el Partit considera la versió oficial dels fets. Fins que decideix replantejar-se la veritat del sistema que els governa i sotmet.

L’artista gràfic Fido Nesti reelabora en aquestes pàgines l’obra mestra de l’autor i novel·la cim del subgènere distòpic, dotant de rostres, cossos i paisatges un món que cada dia que passa resulta menys difícil d’imaginar.10