Categoria llibre: Adults

La Martina acaba d’arribar a Treviu, un poblet de muntanya on ha estiuejat tota la vida. Necessita fugir de Barcelona i allà, envoltada de records d’infantesa, s’hi sent segura. Però tan bon punt s’hi instal·la, s’assabenta que han profanat tres tombes al cementiri vell, una de les quals pertany a una noia d’identitat desconeguda que va morir fa més de trenta anys al pont del Malpàs i que tothom recorda com “la noia del vestit blau”. Tot indica que es va suïcidar, però la seva mort sempre ha estat un misteri.

Quan la Martina decideix investigar què li va passar a la noia, posa en marxa, sense saber-ho, una sèrie d’esdeveniments que l’endinsaran en una perillosa aventura, i s’haurà d’enfrontar a algú disposat a fer tot el que calgui per evitar que els secrets del passat surtin a la llum.

Una novel·la rural noir completament absorbent, que submergeix el lector en la vida d’aquest petit poble ple de gent entranyable, però també de secrets i de perills.

Eivissa, 1999. La Maria i els seus fills, l’Àngel i l’Alba, de cinc i set anys, arriben una tarda plàcida de setembre a la platja després de saber que el vol del pare, el Salvador, ha estat cancel·lat i que torna amb el darrer avió de la nit. El que passarà en aquella petita cala ho canviarà tot per sempre. Aquesta és la increïble història del Salvador Martí, el fill que haurà de lluitar contra el destí quan rep una herència enverinada del seu pare; el noi que, avergonyit del món, trobarà ben aviat refugi a les pàgines dels llibres; el poeta que buscarà el seu reflex en les paraules de les dones i els homes que, abans que ell, van saber escriure amb bellesa i veritat el seu comiat. Aquest viatge que viurà el Salvador, a través dels personatges que anirà trobant a cada costat del mirall, és un cant a la vida que desdibuixa les fronteres entre la realitat i la imaginació, entre les obsessions i els somnis, entre el bé i el mal, entre Déu i el Diable. El protagonista veurà com s’esborren els límits entre la vida i la mort, com dues cares de la mateixa moneda.

«Si a alguna cosa se sentia lligat el Salvador era a la poesia. Per a ell dir poesia era com dir bellesa, però bellesa en totes i cadascuna de les coses que sentia i que percebia, en cada detall que vivia, fins i tot en allò que li produïa rebuig. Va recordar Kerouac quan deia que estem morts perquè tot ja ha passat abans. Per tant, si tot ja ha passat abans és que tot és mort, també, pensava. La poesia era la millor eina per transformar aquella merda de món, per reviure el cadàver comú. Era evident que no calia arribar enlloc, només calia no allunyar-se gaire d’un mateix».

“El 20 de novembre de 1992 va ser segrestada Maria Àngels Feliu Bassols, farmacèutica d’Olot. Aquella dona, mare de tres fills, va passar setze mesos sota terra, enterrada viva en un forat de la mida d’un armari. Va compartir captiveri amb aranyes, formigues, rates, serps i humitat.”

Així comença la història real però increïble d’un dels casos més impactants de la crònica negra del nostre país: la investigació del segrest de la farmacèutica, que es va transformar en un drama humà, va estar plena d’errors policials i judicials, i tampoc no hi van faltar diversos exemples vergonyosos de periodisme escombraria.

Per si no fos prou, els segrestadors de la Maria Àngels eren uns ineptes absoluts. L’única cosa que van aconseguir va ser eternitzar el suplici d’una dona que, miraculosament, va sobreviure a unes circumstàncies infrahumanes. La seva fortalesa psíquica i la seva determinació la converteixen en una heroïna.

Després de revisar a fons la informació generada pel cas, Carles Porta ha reconstruït la història de dalt a baix en un sol fil narratiu que, com sempre, combina magistralment la vivacitat, el drama i la ironia, fent evident la grandesa i, alhora, la misèria humana. Carles Porta aconsegueix, com en tots els seus llibres, que llegeixis àvidament, amb l’ànima en suspens i alhora et fa riure de tanta ineptitud dels uns i dels altres. Sens dubte, amb aquesta crònica, Porta es consagra com el mestre del periodisme narratiu.

El periodista Vicenç Lozano, que ha estat enviat especial de TV3 a Roma durant dècades, recull en aquest llibre les claus per entendre el Vaticà, un univers de poder més enllà de la religió. Els interrogants que desperta aquest petit Estat són tan nombrosos com els obstacles que tradicionalment ha posat a la transparència. Què cal saber de la Banca Vaticana? I de la mort de Joan Pau I? I del lobby gai? Vicenç Lozano hi aborda tots els temes controvertits i tots els mites; dels documents de Pius XII sobre l’Holocaust a l’informe secret de Vatileaks, del pacte anticomunista de Wojtyla als complots de la ultradreta contra l’actual papa Bergoglio, dels escàndols de pederàstia al paper de l’Església catalana. Vicenç Lozano explica les històries com les ha viscut, deixant parlar els protagonistes, que poden dir-se Paul Marcinkus, Lech Walesa, Giulio Andreotti, Paloma Gómez Borrero o Lluís Martínez Sistach o ser un espia sense nom o un funcionari de la Santa Seu.

Tres explica la història de tres dones. L’Orna busca refer-se després que el seu marit els hagi abandonat a ella i al seu fill i hagi format una nova família. L’Emilia és una immigrant lituana que necessita una llar i un signe de Déu que es troba en el bon camí. L’Ella, mare de tres fills i atrapada en un matrimoni infeliç, torna a la universitat per acabar la tesi. Totes tres troben el mateix home, en Gil. No en saben res, d’ell, perquè ell no els explica la veritat —però ell tampoc ho sap tot, d’elles.

A l’empara de Patricia Highsmith i Alfred Hitchcock, Dror Mishani, el gran autor de novel·la negra d’Israel, ens endinsa amb una finor psicològica extraordinària en tres vides corrents al Tel-Aviv actual que topen amb l’impensable, alhora que explora els marges oblidats del seu país, poblats de conflictes i prejudicis. Construïda com un trencaclosques sorprenent i enganyós, Tres ha rebut el reconeixement del Deutscher Krimipreis i ha estat un èxit de llarga durada tant a Israel com a Alemanya, a més de traduir-se a nombroses llengües. I quan l’hàgiu llegit, entendreu per què no se’n pot revelar res més.

Que es produeixi una pandèmia global o que en ple segle XXI haguem de cridar «llibertat presos polítics» no són fets casuals. Hem construït un món de relacions internacionals complexes, amb un sistema capitalista que perpetua les desigualtats controlat per governants i poders fàctics que actuen sense frens, en un planeta que està dient prou, mentre la Mediterrània s’omple de persones que s’ofeguen… Potser aquesta no era la fotografia que havíem imaginat del món que deixarem a les noves generacions.

Fent memòria de les seves lluites i de la seva vida, l’economista altermundista i referent dels moviments socials Arcadi Oliveres repassa en aquest llibre els conceptes que han guiat el seu posicionament: democràcia, refugiats i migracions, capitalisme, canvi climàtic, antiarmamentisme, cultura de la pau… Podem, així, entendre fins on hem arribat, què hem après de tot allò viscut i explicar on són les claus per creure, encara, que aquest és un món habitable. L’Arcadi ens adverteix: estem obligats a l’esperança. Perquè l’esperança és l’únic motor per a l’acció.

Un turbulent viatge al món de les addiccions. En un barri de Philadelphia sacsejat per la crisi d’opioides, dues germanes antany inseparables es troben en una cruïlla. Una d’elles, Kacey, és una addicta que viu al carrer. L’altra, Mickey, és policia i patrulla per aquests mateixos carrers en la seva ronda. Ja no es parlen, però Mickey mai deixa de preocupar-se per la seva germana. Un dia, Kacey desapareix al mateix temps que comença una misteriosa sèrie d’assassinats en el districte de Mickey, qui s’obsessiona amb trobar al culpable (i a la seva germana) abans que sigui massa tarda. Alternant un misteri en el present amb la infància i l’adolescència de les dues germanes, “El llarg riu de les ànimes” aconsegueix al mateix temps accelerar-te i encongir-te el cor: una apassionant novel·la de suspens que aprofundeix en l’addicció i els formidables llaços que perduren entre la família.

El naixement i el desenvolupament del moviment #MeToo en 2017 va implicar, entre moltes altres coses, una dura crítica a la nostra societat entesa com una construcció patriarcal en la qual, al llarg de la història i de manera continuada, els homes han acaparat totes les parcel·les de poder, i aquest poder s’ha exercit constantment en perjudici de les dones. No obstant això, el moviment #MeToo sembla haver deixat al marge dels seus debats al pare, figura fonamental a l’hora de disseccionar les estructures de poder que sostenen al patriarcat, i que a més està en la mateixa arrel etimològica de la paraula. Si bé podem exigir responsabilitats en la vida pública i privada a caps, companys de treball, parelles i amics, què passa amb els pares?

A partir d’un bon nombre d’exemples presos de la història i de la ficció, la psiquiatra i sexòloga Katherine Angel ha tingut l’audàcia de reflexionar per primera vegada de manera directa i profunda sobre el lloc que ocupa la figura paterna en la cultura contemporània i en la reivindicació feminista actual. En aquest assaig tan breu com precís i oportú, Angel es mou còmodament pels llits de la psicoanàlisi, la cultura popular i la literatura per a detectar i apuntar a tots nostres pares (els domèstics, els culturals i fins i tot els polítics), i preguntar-se de quina manera la relació entre pares i filles, en molts casos intensa i en altres punts conflictiva –exemples d’això els trobem tant en la tragèdia grega com al cinema modern– podria convertir-se en una força constructiva en lloc de nociva. Perquè encara que l’aspiració última consisteixi a desarticular el patriarcat, la figura del pare continuarà sent insubstituïble.

Als seixanta-vuit anys, Theodor Kallifatides, emigrat a Suècia des de fa més de quatre dècades, visita la seva mare de noranta-dos, que continua residint a Atenes. Tots dos saben que pot ser una de les seves darreres trobades. Durant la setmana que passen plegats, recorden el més important de les seves vides amb una presència decisiva del pare, de qui Theodor està llegint el relat escrit que aquest li ha deixat sobre la seva difícil existència, des dels orígens en les antigues poblacions gregues de l’actual Turquia, passant pels mesos en una presó dels nazis i la seva passió per l’ofici de mestre. Es revelen així els orígens d’una família que travessa el segle xx. Però el llibre és sobretot un meravellós homenatge a l’amor d’una mare, que Kallifatides sap dibuixar en aquestes pàgines de manera inoblidable, alhora que aconsegueix transmetre una veritat universal sobre la importància d’aquesta figura en les nostres vides.

“T’asseguro que el títol d’aquest llibre és una descripció totalment exacta del contingut. No crec que la meva mare m’hagués explicat les històries que he recopilat aquí, ni encara que haguessin estat al seu abast. T’espera tot un ventall d’emocions, exceptuant, és clar, aquells sentiments més tendres i amables, amb els quals jo no tinc res a veure…» Alfred Hitchcock

AMB RELATS DE RAY BRADBURY, SHIRLEY JACKSON, ROALD DAHL, MARGARET ST. CLAIR I MOLTS MÉS.