Categoria llibre: Adults

Aquest és un arxipèlag reunit com a tribut. Tres-cents anys després que Defoe descobrís el potencial d’una illa com a motor de creació d’històries, un equip de 68 il·lustradors repartits per tot el món comparteix per primera vegada els contorns i les costes de les seves pròpies creacions.

Illes màgiques, que encarnen temors, fantasies, reflexions, somnis i vies de fuita, queden configurades a través del doble joc cartogràfic traçat per les suggeridores il·lustracions d’estils molt diversos i pels textos, que doten de relats a cadascuna de les fascinants terres emergides. Chris Riddell convida al lector: «Imagina per un moment que tu també ets un nàufrag, com Crusoe, en una llunyana riba. Com és? Què pots trobar allí? A partir d’aquestes mateixes preguntes, els nostres artistes van cartografiar les seves illes predilectes. Com ocorre amb les estrelles durant el dia: encara que no puguem veure-les no significa que no siguin aquí…». En paraules de Huw Lewis-Jones: «En el nostre planeta hi ha gairebé mig milió d’illes. Les illes ideals s’apoderen del cor, s’alimenten de relats i somnis».

Quan Maeve desapareix sense deixar rastre, la seva filla Sloane no se sorprèn: si la seva mare havia de desaparèixer, només podia ser en estranyes circumstàncies . No obstant això, aquesta vegada és diferent: al cap d’uns dies de la desaparició de la seva progenitora, Sloane rep un paquet que aquesta mateixa li ha enviat, amb diversos milers de dòlars, l’escriptura de la seva casa i una arma. També hi ha una nota amb les següents paraules: Ven-ho tot. Queda’t la pistola. Practica. Fuig. Ara. A només dues setmanes de graduar-se com a arquitecta i enmig d’aquesta cruïlla personal, Sloane rep l’oferta de treball d’un misteriós milionari que vol construir sis memorials per a sis persones que van morir, de nou, en estranyes circumstàncies. A mesura que Sloane investiga aquestes morts, el consell de la seva mare es fa cada vegada més present. En qui pot confiar ara Sloane? Tindrà temps de seguir les indicacions de la seva mare quan arribi al final del laberint?

Seduïda a l’edat de catorze anys per Gabriel Matzneff, cèlebre escriptor de cinquanta, Vanessa Springora desgrana, tres dècades més tard, el control i la manipulació que aquell home va exercir sobre ella, enamorada en cos i ànima, i l’empremta inesborrable de la relació al llarg de la seva vida. De Matzenff, com Springora va descobrir ben aviat, eren àmpliament conegudes les relacions depredadores i impunes amb menors de setze anys que, a més, nodrien la seva obra d’escriptor amb fama d’apassionat. En aquest llibre extraordinari, Vanessa Springora explora la noció ambigua del seu consentiment, alhora que posa en qüestió les derives d’una època que arriba fins avui i la complaença d’un medi literari encegat pel talent i la celebritat.

En aquest llibre formidable, Haruki Murakami es reuneix amb el gran director d’orquestra Seiji Ozawa per a un seguit de converses entorn de la seva passió compartida, la música. Amb entusiasme absorbent i contagiós, Murakami i Ozawa parlen de tot: comenten obres de Beethoven, Mahler o Brahms, entre d’altres, evoquen l’art de directors com Leonard Bernstein o Herbert von Karajan i gaudeixen de la singularitat radical de solistes com Glenn Gould mentre escolten i disseccionen enregistraments de les seves interpretacions preferides. Col·leccionisme de discos, clubs de jazz, òpera i música de cambra, auditoris, partitures, bandes sonores i molt més s’encalcen en aquesta meravellosa conversa que viatja de la música a l’escriptura i, en darrer terme, ens porta a l’essència mateixa de la creació artística.

La Jane i la Marnie han estat inseparables des dels onze anys. S’adoren i sempre ho han compartit tot. Però quan la Marnie li present l’home de qui s’ha enamorat, la Jane menteix a la seva amiga de l’ànima per primer cop a la vida. En Charles no li agrada, però prefereix no dir-l’hi. Perquè fins i tot les millors amigues s’amaguen algun secret.

A mesura que passen els anys, a aquesta primera mentida sense importància la seguiran d’altres que marcaran les seves vides per sempre. Perquè si la Jane hagués estat sincera des del principi, potser el marit de la seva millor amiga continuaria viu…

Amb el final de la dictadura i la Transició, una nova generació va ocupar totes les parcel·les del poder. Els seus integrants més destacats van seure a totes les cadires i no se n’’han aixecat mai més. Se’’ls coneix com la Generació Tap. A la seva ombra, llangueixen dues generacions: la generació X i els mil·lennistes. Tos plegats convivim i formem part d’’un conflicte que s’’evidencia a la feina, a la universitat, al teatre, a la política, a les sobretaules de cada casa.

Sense defugir cap polèmica, posant tots els noms sobre la taula, Generació Tap relata les darreres dècades d’’evolucions i involucions de la nostra societat des d’una perspectiva inèdita en el nostre país: la generacional. Més enllà de la controvèrsia que aquesta imatge pot suscitar, ens ha de fer reflexionar.

Cap a l’any mil, la filla d’Eric el Roig, Freydis Eriksdottir, es dirigeix al sud-oest. El 1492, Colom no descobreix Amèrica. El 1531, els inques envaeixen Europa. El que va ser, ¿en quines condicions hauria pogut no ser? Als indis només els van faltar tres coses per oposar-se amb èxit als conquistadors. Doneu-los el cavall, el ferro i anticossos, i tota la història del món hauria estat una altra. Civilitzacions és la novel·la d’aquesta hipòtesi: Atahualpa desembarca a l’Europa de Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic. ¿I què hi troba? La Inquisició espanyola, la Reforma de Luter, el capitalisme incipient. El prodigi de l’impremta i les seves fulles que parlen. Unes monarquies extenuades per guerres interminables, sota l’amenaça constant dels turcs. Un mar infestat de pirates. Un continent esqueixat per les disputes religioses i dinàstiques. Però, sobretot, un poble humiliat, afamat, al caire de la revolta, jueus de Toledo, musulmans de Granada, pagesos alemanys: Atahualpa sabrà convertir-los a tots en valuosíssims aliats, i llegir Maquiavel li haurà estat de molt profit per aprendre a nedar dins les aigües tèrboles de les conspiracions entre els poderosos de tot el continent. De Cusco a Aquisgrà, passant per Lisboa, Toledo, Granada, Sevilla, Florència, i fins a la batalla de Lepant, vet aquí el relat de la mundialització al revés, tal com, en el fons, va anar de ben poc perquè així fos.

L’any 1942, en plena Segona Guerra Mundial, el jove i ingenu Friedrich es trasllada a Berlín seguint les seves ambicions artístiques. Hi va amb una doble xarxa de seguretat: és de família rica i és suís —ciutadà, doncs, d’un país neutral. En una escola d’art coneix Kristin, una noia que el fascina. Amb ella s’endinsarà en la nit berlinesa, poblada de personatges que volen viure al màxim en les escletxes del III Reich, sigui en clubs clandestins o en festes oficials. Es diverteixen junts i s’enamoren. Però un dia rep la visita de Kristin, tota plena de ferides i contusions —potser torturada—, i ella ha de confessar que no li ha explicat tota la veritat.

Basada en una estremidora història real —polèmica a Alemanya encara avui—, Stella és una obsessiva història d’amor i traïció amb el rerefons de la guerra, el nazisme i la caça de jueus.

Abril de 1940. París espera la invasió de l’exèrcit nazi, que sembla ja inevitable, tot i l’escepticisme de molts dels habitants. Louise Belmont, jove i bella, accepta el tracte del doctor Thirion, un vell habitual del bar on treballa. Ella es despullarà davant d’ell i, a canvi, rebrà deu mil francs. Però el que Louise no podia imaginar és que Thirion, tot seguit, es trauria una pistola de la butxaca i es dispararia una bala al cap.

Amb un començament propi d’una novel·la negra, El mirall de les nostres penes completa el tríptic sobre l’Europa d’entreguerres format per Ens veurem allà dalt (Premi Goncourt) i Els colors de l’incendi. Amb petits fils narratius que venen de les obres anteriors, Pierre Lemaitre demostra la seva mestria en una novel·la amb majúscules, pròpia dels grans narradors de tots els temps, que recrea amb ironia, crueltat i saviesa l’èxode de França durant l’ocupació nazi.

En aquestes sis inquietants i intenses novel·les curtes, Don Winslow torna als temes que s’han convertit en el seu segell: el crim, la corrupció, la venjança, la justícia, la pèrdua, la traïció, la culpa i la redempció, per a explorar el costat més salvatge però també el més noble de la naturalesa humana.