Categoria llibre: Adults

La Louisa és una cambrera amb una gran imaginació i una curiositat insaciable que, mentre neteja les habitacions de l’hotel New Yorker, topa amb un home que viu de manera permanent a l’habitació número 3327, i l’ha convertit en una mena de laboratori improvisat. Aviat descobriran que comparteixen una gran passió: els coloms que nien a l’hotel.

En Jon, cuidador d’elefants al zoo, i l’Edith, una vídua que viu amb els seus onze gats, són els únics habitants d’un poblet abandonat. Veïns solitaris primer i ara bons amics, no s’imaginen que la nit en què el penell del campanar gira sobre si mateix, l’ull del temps s’atura sobre el poble i la vida de tots dos també està a punt de girar.

Atlee Pine viu marcada per la terrible experiència que va viure en la seva infància: quan tenia sis anys, un desconegut va segrestar la seva germana bessona, Mercy, i ningú va tornar a veure-la mai més. Tres dècades després, Atlee s’ha convertit en una agent del FBI amb extraordinàries capacitats, rebel, valenta i autosuficient.

L’Alice se n’ha anat a viure a una mansió d’un poble on ningú sap qui és ni a què es dedica. Al cap de poc, coneixerà en Felix, un mosso de magatzem. Mentrestant, a Dublín, la seva amiga Eileen intenta arribar a final de mes mentre es recupera d’una ruptura amorosa flirtejant amb un vell conegut, en Simon.

Sembla que la tranquil·litat ha tornat a Coopers Chase. L’Ibrahim ha reprès les classes de natació, la Joyce vol adoptar l’Alan, un gos entremaliat que busca una llar, en Ron espera amb ganes la visita del seu net Kendrick… I l’Elizabeth? Ella també tornaria a la seva vida normal si no fos perquè acaba de rebre la carta del seu vell amic Marcus Carmichael, que la convida a prendre el te; s’acaba de traslladar a Coopers Chase i té ganes de reconnectar amb ella.

Eva és una dona independent, segura de si mateixa i molt unida a la seva adinerada família, a pesar que els seus germans, a vegades, no li ho posin gens fàcil.

Després d’un fracàs amorós en el passat va decidir bolcar-se en els seus restaurants, i és el seu treball de xef el que plena la seva vida.

A la Barcelona dels anys setanta, l’Olivia està a punt de llicenciar-se a la Facultat de Filosofia i Lletres en l’especialitat d’Història de l’Art. Vinguda del poble cinc anys abans, viu al barri Gòtic amb el seu avi, un antiquari del carrer de la Palla al qual ajuda en les seves estones lliures, alhora que surt amb un reporter gràfic que cobreix els esdeveniments més rellevants del franquisme.

Internet ha esdevingut una extensió de les nostres ments, hi estem permanentment connectats i contínuament ens distreuen. Les plataformes digitals canalitzen cada cop més activitats: hi estudiem, treballem o comprem tot el que necessitem, ens hi informem, socialitzem, entretenim i aparellem: ho acaparen tot. A mesura que ens rapten més i més atenció, es converteixen en l’autèntica interfície a través de la qual experimentem la vida. Cada vegada ens costa més trobar-nos o fer res per altres mitjans, i els temps de pandèmia que vivim ho accentuen encara més. Som addictes a les xarxes socials o és simplement la nova normalitat a la qual ens hem adaptat mentre oblidàvem com era la nostra vida abans?

Quan la jove Jeanette Winterson va confessar a la seva mare adoptiva que s’havia enamorat d’una noia, va rebre una resposta que la marcaria per sempre més: «Per què ser feliç quan podries ser normal?».

Durant la crisi de la Covid-19, hem hagut d’incorporar al nostre dia a dia un nombre quasi il·limitat de plataformes tecnològiques per poder mantenir les nostres connexions professionals o personals. Així doncs, si abans del 2020 fer una videoconferència podia tenir, en segons quins àmbits, fins i tot un punt d’esnobisme, ara és un fet habitual que ha vingut per quedar-se.